El Govern quantifica en 1.800 milions d'euros l'afectació del 155 als pressupostos de la Generalitat
Villòria assegura que va ser una intervenció "àmplia" però que ha resultat ser un "fracàs"
BarcelonaEl comissionat per al desplegament de l'autogovern, Pau Villòria, encarregat de fer un informe sobre els efectes de l'aplicació del 155, ha presentat aquest dimarts les seves conclusions. Deixant clar que l'aplicació d'aquest article va afectar a "tots els departaments" de la Generalitat, Villòria ha enumerat els greuges de la suspensió de l'autonomia, començant per l'impacte econòmic. Tot i que ha admès que és difícil quantificar-ho, ha xifrat en més de 1.800 milions d'euros l'afectació al pressupost de la Generalitat: ja sigui per "pèrdua, bloquejos o endarreriments" en els pagaments. "No es pot saber quina incidència ha tingut o tindrà per al creixement econòmic català la congelació de totes les iniciatives", ha considerat Villòria, que ha comparegut conjuntament amb la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. "L'aplicació del 155 va ser una intervenció àmplia que va afectar tots els àmbits de l'autogovern", ha conclòs.
D'aquests 1.800 milions d'euros, la part d'afectació "directa" al pressupost en l'àmbit de subvencions i convenis és de 130 milions d'euros. Les entitats més afectades, ha afirmat, han sigut les socials i les universitats. Villòria ha remarcat la intensificació del control financer que va patir la Generalitat: "Va gairebé anul·lar la seva capacitat financera". A més, tot això –ha considerat– va provocar un augment de la "burocràcia" que en alguns casos va propiciar el bloqueig "sense motiu" d'algunes partides per part de l'Estat (totes havien de ser autoritzades per Madrid, després d'examinar els respectius informes econòmics). Un dels exemples que posa l'informe és del departament d'Interior, que va comportar que la "impossibilitat que els Mossos poguessin accedir als diners dels fons reservats amb els quals es finançava la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat".
En l'àmbit social, el Govern ha posat els següents exemples: en el cas del departament de Treball, es va produir un endarreriment en la tramitació i les pròrrogues dels contractes i dels convenis de prestació de serveis. Ha assegurat que aquests endarreriments en els pagaments van tensionar la tresoreria de les entitats socials. El mateix departament, afegeix l'informe, es va veure afectat en la convocatòria de subvencions. En el pagament del 2017 es van retardar pagaments per valor de 173,4 milions d'euros.
Cessament del Govern i anul·lació de la direcció política
Més enllà de l'afectació econòmica, Villòria ha fet èmfasi en el cessament de més de 200 càrrecs per part del govern espanyol, entre els quals el president i tots els seus consellers. Una decisió que va anul·lar, ha dit, la direcció política de la Generalitat.
Ha assenyalat l'afectació "normativa" del la suspensió de l'autonomia, perquè van decaure totes les iniciatives del Govern al Parlament i també en l'àmbit executiu. "La imposició coactiva d'una part sobre l'altra no poden ser il·limitats, com va fer el govern de l'Estat", ha assegurat Villòria.
I és que un altre dels àmbits que ha analitzat els efectes del 155 és la intervenció dels serveis jurídics. El comissionat ha recordat que mentre va durar la intervenció de la Generalitat, els advocats del Govern no es van poder personar en cap conflicte en contra del govern espanyol ni defensar els interessos de l'executiu català. L'exemple paradigmàtic, ha dit, és la mateixa aplicació del 155, ja que mentre era vigent la Generalitat no va tenir personalitat jurídica pròpia –estava sotmesa a les directrius del ministeri– per recórrer a cap tribunal. A hores d'ara, ha explicat, el Govern està personat en el recurs que van interposar el Parlament i Podem, que encara s'està estudiant per part del Tribunal Constitucional.
Malgrat la intervenció, contundent, descrita per Villòria, el comissionat ha assegurat que el 155 "ha fracassat". Ha argumentat que l'objectiu de resoldre el conflicte polític no s'ha aconseguit, perquè encara segueix vigent. En aquest sentit, ha fet una defensa del diàleg per afrontar la situació política.
