Publicitat
Publicitat

El Govern no estava preparat per tirar endavant la independència

ERC admet que no podien assumir el risc de la “violència sense límits” que preparava l’Estat

El Parlament va proclamar la independència el divendres 27 d’octubre, però el Govern no la va arribar a fer efectiva: l’executiu no estava preparat per fer-ho. Ho va reconèixer diumenge la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, en una entrevista a RAC1, i ho va admetre ahir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, si bé va afegir-hi un matís. “El país i el Govern no estaven preparats per fer front a un estat autoritari sense límits a l’hora d’aplicar la repressió i la violència”, va explicar Sabrià, que va garantir que no haurien travessat la “línia vermella” de la violència encara que haguessin estat preparats per combatre la repressió. “En cap cas volíem comprovar si hi hauria hagut morts”, va respondre ahir en roda de premsa.

Ponsatí també havia reconegut diumenge que el Govern no estava “prou preparat” per donar continuïtat política “de manera sòlida” al resultat del referèndum de l’1-O. I, fins i tot el president, Carles Puigdemont, en una entrevista recent a Catalunya Ràdio, es va mostrar convençut que havien fet bé no tirant endavant la independència davant del convenciment que “l’estat espanyol havia preparat una onada de duríssima repressió i violència”.

Estructures d’estat

Cap dels dirigents, però, ho havia advertit abans de l’1-O. Més aviat s’havia afirmat el contrari. En la preparació de les estructures d’estat, la Hisenda pròpia era la que més atenció havia acaparat. El 4 de setembre, Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, presentaven novetats en el desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), i asseguraven que estaria “preparada” per al que es decidís l’1-O. Junqueras xifrava la recaptació potencial de l’ATC en 42.000 milions d’euros i Puigdemont assegurava que el Govern havia posat “les estructures necessàries per fer possible la voluntat dels catalans”.

Però només uns dies abans, el 30 d’agost, la Guàrdia Civil enregistrava una conversa entre el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, i un dels principals assessors de Junqueras, segons queda recollit en el sumari del cas que s’està instruint al jutjat 13 de Barcelona. Salvadó explicava en la conversa privada: “La cosa està molt verda [de cara a l’1-O]”. “Si tots continuem pensant que estem preparats i fem veure que estem preparats, ens podem trobar que el 2 d’octubre algú es pensi que som on no som”, va comentar.

Sabrià va negar ahir que no s’hagués treballat intensament des del Govern per preparar les estructures d’estat i va insistir que, en absència de violència, el Govern podria haver aplicat la DUI: “Estàvem a punt per desenvolupar la República en un context diferent del que ens vam trobar. I davant de proves clares que aquesta violència es podia arribar a produir vam decidir no traspassar la línia vermella”.

Ahir la revista Interviú va explicar un dels plans que el govern espanyol havia dissenyat per evitar que l’independentisme s’atrinxerés al Parlament després de la DUI, que preveien que es faria el 10 d’octubre. Segons tres fonts policials consultades, “el pla C” consistia a fer que un grup d’uns tres-cents agents antiavalots “netegessin” de manifestants el Parc de la Ciutadella i altres agents d’elit accedissin al Parlament per les portes, però també per les clavegueres i per la teulada, on haurien arribat baixant d’helicòpters.

Ressituar-se després del 21-D

El Govern va preferir no posar en risc la població i JxSí va voler protegir també els diputats de la probable ofensiva judicial contra ells. Van optar perquè la DUI es votés en secret, i també van voler fer evident que no tindria “cap efecte jurídic”, com no en té cap de les resolucions que s’aproven al Parlament. Així es va incloure en l’acta de la reunió de la mesa a petició de Junts pel Sí, que ahir va avançar La Vanguardia i va confirmar l’ARA.

L’independentisme mira de ressituar-se després de la DUI i amb el 21-D com una nova prova de foc. Tots els partits reivindiquen que la prova que el compromís es manté és que hi ha deu presos polítics.

RE