"Mai vam promoure cap acte violent": els vídeos dels exconsellers defensant-se davant Lamela abans d'entrar a la presó

Junqueras, Bassa, Forn i Romeva van apel·lar a les seves trajectòries, i Santi Vila va subratllar el seu esforç perquè "no s'arribés al col·lapse"

Els vídeos de les declaracions dels exconsellers del Govern davant la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el 2 de novembre poques hores abans d'ingressar a la presó mostren com tots els membres van assegurar en diverses ocasions que mai van promoure ni participar en cap acte violent. Tal com ja indicaven els àudios als quals va tenir accés l'ARA, els exconsellers van apel·lar als seus antecedents personals i polítics per argumentar que no creuen en la violència com a solució política, sinó que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia. Ara l'ACN ha tingut accés a les imatges de les declaracions.

Lamela va empresonar els consellers sabent que ja havien acatat el 155

L'exvicepresident Oriol Junqueras va negar haver gastat cap diner públic en el referèndum de l'1-O, mentre que l'exconseller de Cultura Santi Vila va destacar les seves negociacions amb polítics de Madrid per trobar una solució dialogada que "evités el col·lapse".

En els vídeos, gravats amb la càmera de la sala d'interrogatoris, es pot veure la magistrada Lamela de perfil a la dreta de la imatge, els dos fiscals de cara a la càmera i a la part superior de la imatge, els advocats defensors a la part baixa i d'esquena, i els interrogats, un per un, de perfil i a l'esquerra de la imatge, mirant la magistrada. A banda dels interrogatoris, que van durar prop d'hora i mitja en total, la sessió es va allargar dues hores més per la petició de mesures cautelars, presó provisional, que va fer la fiscalia, i les al·legacions contràries de les defenses. En aquest cas, tots els processats eren a la sala, tot i que només apareixen en pantalla tota l'estona Junqueras i Meritxell Borràs.

En els vídeos es pot veure i escoltar com l'exvicepresident i els exconsellers van intentar defensar-se de les acusacions de rebel·lió, sedició, desobediència, prevaricació i malversació. La majoria només van respondre al seu respectiu advocat, algun va respondre a la resta de defenses i Vila, que va ser l'únic a qui van imposar presó amb fiança, va respondre a la fiscalia i a la magistrada Lamela. Els interrogatoris van durar uns cinc minuts cadascun, per respondre bàsicament que no havien tingut temps de preparar la defensa, que no havien promogut ni participat en actes violents i que no s'havia gastat cap diner públic en el referèndum. Vila i l'exconseller de Justícia Carles Mundó van allargar-se una estona més.

L'exvicepresident Junqueras va refermar que mai ha promogut ni participat en actes violents, "per convenciment personal". "Soc creient i qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc", va dir. "Les meves conviccions m'allunyen i m'impedeixen qualsevol relació amb actes violents de cap forma", va dir. També va centrar bona part de les seves respostes a assegurar que hi ha una certificació de la intervenció de la Generalitat que assegura que totes les despeses del Govern s'havien gastat en el que s'havia pressupostat.

L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa també va apel·lar a la seva trajectòria, fins i tot religiosa, per assegurar que sempre ha apostat per la no-violència. "Soc mestra d'una escola cristiana concertada de Torroella de Montgrí; els meus principis són contraris a la violència, i en les declaracions mai he parlat de violència sinó de pacifisme", va assegurar a Lamela.

Per la seva banda, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn va assegurar que tant públicament com privadament sempre va ordenar als seus subordinats i als Mossos d'Esquadra, des que va ser nomenat el juliol anterior, que els mandats judicials "s'han de complir". "Tenim competències com a policia judicial i s'han de complir els mandats, fossin del tipus que fossin", va concloure.

La declaració de Mundó va ser una mica més llarga que la dels seus companys, uns vuit minuts, però va anar en el mateix sentit. A més, va assegurar que com a conseller de Justícia no va veure compatible manifestar-se davant dels tribunals de justícia. De fet, va recordar que el TSJC havia descartat explícitament l'acusació per rebel·lió que havia fet Vox contra el Govern al mes de setembre. També va assegurar que la partida pressupostària de 6,2 milions d'euros bloquejada pel TC no es va dedicar al referèndum.

L'exconseller d'Exteriors Raül Romeva va recordar que fa més de 25 anys que milita en l'objecció de consciència, el pacifisme i la lluita pels drets fonamentals, sempre de manera pacífica i democràtica. "La violència no es pot considerar com a opció" i no es va parlar mai al Govern ni ho va fer cap membre del Govern individualment, va assegurar. Romeva també va negar haver instat a dificultar l'acció policial o judicial. "Sempre hem defensat el dret d'expressió, els drets fonamentals, per via pacífica i democràtica", i això va assegurar que era una posició unànime al Govern.

L'exconseller de la Presidència Jordi Turull va assegurar que en tota la seva vida no ha participat en cap acte violent ni l'ha promogut. Sempre ha apostat per la "no violència, la democràcia, les urnes, el civisme i el pacifisme", va dir a preguntes del seu lletrat. També va explicar que havia sigut nomenat conseller el juliol anterior. L'exconseller de Territori Josep Rull i l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs van fer una declaració molt similar.

Santi Vila es desmarca

La declaració més llarga va ser la de Sant Vila, més de mitja hora, ja que va respondre a totes les parts, incloses el fiscal i la magistrada. Va assegurar que mai ha promogut ni participat en actes violents i que ell va negociar amb polítics de Madrid, que no va voler identificar, per intentar evitar "la situació de col·lapse". 

Segons ell, el programa electoral de JxSí cap a la independència no contravenia la Constitució, perquè només volia promoure "iniciatives cíviques, mobilitzacions ciutadanes" per acabar forçant el govern espanyol a trobar una sortida dialogada. Així, el Govern, segons ell, no va fer cap actuació política ni administrativa en favor de la independència, i va assegurar que ni ell ni cap membre del Govern havien dedicat ni un euro públic al referèndum de l'1-O. Ni tan sols el decret de convocatòria del referèndum anava contra les resolucions del TC, va dir, ja que "tenia un component de mobilització ciutadana". "Pensava que era necessari canalitzar el sentiment ciutadà, pensava que al final aconseguiríem un consens polític que ho fes possible, com en altres ocasions", va assegurar, admetent, però, que potser havia sigut "ingenu".

Vila va defensar que la independència és un projecte polític lícit, tot i que ell va mostrar-se en contra, tant públicament com privadament, en la manera d'arribar-hi. Per això, va reconèixer que els mesos anteriors havien sigut "tensos" dins del Govern, i va assegurar que la Constitució encara era vigent a Catalunya, perquè la declaració d'independència del 27 d'octubre no havia tingut "cap conseqüència pràctica", i es podia arribar a un diàleg dins del marc constitucional.

Aquesta declaració li va permetre que la fiscalia no demanés presó incondicional per a ell, com a la resta de companys de Govern, sinó presó amb fiança de 50.000 euros, que va pagar l'endemà.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF