Moncloa i Govern es donen més espai per al diàleg

Artadi, Aragonès i Calvo valoren crear una taula d’interlocució entre formacions i una entre governs

La reunió del 20 de desembre entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Barcelona, a la qual es van sumar després altres consellers i ministres, va inaugurar l’era dels comunicats conjunts. L’obsessió dels negociadors va ser aleshores trobar un text equilibrat que permetés als dos executius posar-hi la signatura, renunciant als plantejaments de màxims, però sense prendre mal i evitant la imatge de xoc. Aquest dijous, després de la reunió entre la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, el vicepresident, Pere Aragonès, i la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, a Madrid, van donar continuïtat a la fórmula i es van comprometre, també en un comunicat conjunt, a crear dos espais de diàleg per buscar una solució política a la qüestió catalana: un dels governs i un altre que incorporés els partits polítics.

Tots dos executius van afirmar que compartien l’objectiu d’establir els “mecanismes per a un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política sobre el futur de Catalunya”, un gran calaix de sastre que va provocar que, posteriorment a la reunió, i tal com va passar a la trobada al Palau de Pedralbes, expliquessin versions diferents sobre l’acord. Des de la Generalitat asseguraven que la filosofia del pacte és que la taula de partits inclou una negociació entre JxCat, ERC i el PSOE amb la possibilitat que s’hi incorporin altres actors “independents” per trobar una solució política al Procés. En canvi, des de la Moncloa es va enquadrar la reunió d’ahir dintre de la “normal interlocució” amb la Generalitat i es va reduir la taula de partits a un lloc de trobada entre formacions polítiques catalanes; mantenia, així, la coherència amb el seu mantra que la proposta política per resoldre el conflicte ha de partir d’un diàleg entre catalans que condueixi a una reforma de l’Estatut. Una interpretació que aquest dijous negaven rotundament des del Govern de la Generalitat, recordant que l’espai de diàleg entre partits catalans ja existeix -s’ha reunit una vegada- i que hi ha prevista una nova reunió el mes que ve. “No hem acordat crear una cosa que ja hem impulsat”, asseguraven ahir fonts de la Presidència.

En el que sí que coincidien les dues parts, però, és en donar més “contingut polític” a la comissió bilateral Estat-Generalitat. En l’últim punt del comunicat conjunt, de fet, els dos executius s’emplaçaven a una nova trobada entre governs la setmana que ve a Barcelona que serveixi per concretar els difusos acords d’ahir i que suposa apuntalar, en essència, l’aposta pel diàleg, en un moment en què la dreta cada cop li censura més a Pedro Sánchez l’entesa amb els independentistes. I és que a la Moncloa hi ha instal·lada la convicció que és preferible transmetre la imatge que el diàleg avança, encara que sigui a poc a poc, que una alternativa de conflicte. I, a la Generalitat també es resisteixen a abandonar la bandera del diàleg davant algunes veus de l’independentisme que reclama retornar a la unilateralitat.

Tramitar els pressupostos
La trobada d'aquest dijous es produeix en ple debat sobre els pressupostos de l’Estat. De l’avenç de la reunió de la setmana que ve i de la lectura que en facin els partits independentistes en dependrà, de fet, la seva tramitació al Congrés de Diputats a principis de febrer. De moment, tant el PDECat com ERC es decanten per vetar els comptes mentre Pedro Sánchez no s’assegui a negociar una sortida del conflicte. Fonts de la Presidència interpreten que la proposta que es va dibuixar dijous “s’assembla” a la que va plantejar l’expresident Carles Puigdemont com a condició per tramitar els comptes -si es tracta d’una taula amb el PSOE i s’hi incorporen actors neutrals- . Un esquema que si es compleix, admeten, podria obrir camí a un canvi de posicionament. Tanmateix, les mateixes fonts adverteixen que si la Moncloa manté que el diàleg es redueix només entre partits catalans es vetaran els pressupostos en la tramitació, que, a més, coincidirà amb l’inici del judici de l’1-O.

La reunió també estava condicionada per les detencions de dimecres de la Policia Nacional a Girona. La connivència entre el diàleg i l’acció policial va provocar una enganxada entre ERC i la CUP al Parlament. En la comissió d’Exteriors, el diputat cupaire Carles Riera va retreure al conseller Alfred Bosch -que va defensar les bondats de la reunió a Madrid- que dialoguessin en un “context repressiu”. “A casa meva ni es dialoga ni es negocia, es continua la batalla per tal que la correlació de forces et sigui més favorable”, va etzibar. I és que el diàleg conviurà, a partir d’ara, amb el judici i el clima preelectoral.

La cronologia de les trobades entre els dos executius
9 de juliol

El president espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es van reunir el 9 de juliol a la Moncloa. Feia més d’un any -des de l’11 de gener del 2017- que els caps de l’executiu català i espanyol no es reunien de forma pública. Es van emplaçar a repetir la reunió al setembre a la Generalitat, però no es va fer fins al desembre.

20 de desembre

Malgrat valorar positivament la reunió del 9 de juliol, els dos governs no es posaven d’acord sobre com seguir la interlocució. Torra demanava una reunió de treball entre els dos governs on poder plantejar l’autodeterminació i la Moncloa volia una trobada institucional entre presidents aprofitant que el consell de ministres es reunia a Barcelona. Al final es van combinar els dos formats en una trobada al Palau de Pedralbes en què es va acordar seguir dialogant per vehicular una “proposta política”.

17 de gener

La reunió d’aquest dijous és conseqüència dels contactes entre els executius, que s’han tornat a emplaçar a continuar parlant de diàleg la setmana que ve.