La Generalitat demana a Artur Mas que retorni els 5,2 milions d'euros destinats al 9-N

Millo desvincula la decisió de l'Estat i l'emmarca en el criteri dels juristes de la institució

La Generalitat s'ha sumat a la demanda contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas per haver destinat fons públics al 9-N i demana al Tribunal de Comptes que el condemni a tornar els 5,2 milions d'euros que va costar la consulta, al costat dels exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau. En un escrit a què ha tingut accés Efe, el gabinet jurídic de la Generalitat, intervinguda ara per l'aplicació de l'article 155, formula una demanda de reclamació davant del Tribunal de Comptes i rectifica així la posició que va mantenir a l'inici del procés, quan no va apreciar responsabilitat comptable del Govern en el 9-N.

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha desvinculat aquesta decisió del criteri del govern espanyol i ha assegurat que ha sigut fruit "d'un canvi de criteri dels serveis jurídics de la institució arran dels últims fets succeïts". Millo, però, ha explicat que s'ha fet "d'acord amb els responsables del govern espanyol, que són els que tutelen la Generalitat a hores d'ara". "Ara hi ha hagut un canvi de criteri dels serveis jurídics en defensa dels interessos de la Generalitat. Tenia tot el sentit adherir-se a la demanda", ha dit Millo en roda de premsa.

El Tribunal de Comptes té obert un procés per les despeses públiques del 9-N –arran de les demandes que van presentar l'any passat Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució–, en el qual al mes de desembre va ordenar l'embargament preventiu de l'habitatge de Mas i dels exconsellers per cobrir la fiança dels 5,2 milions d'euros destinats suposadament a la consulta.

Els serveis jurídics de la Generalitat reclamen en la seva demanda la devolució d'aquests 5,2 milions d'euros a Mas, Ortega, Rigau i Homs com a responsables directes i solidaris, així com a altres càrrecs de la Generalitat que van possibilitar la sortida de fons dels pressupostos del Govern per al 9-N perquè formaven part d'òrgans de contractació o perquè estaven a càrrec de la fiscalització dels contractes.

Entre els càrrecs als quals el Tribunal de Comptes considera responsables dels diners públics gastats en la consulta hi ha Jordi Vilajoana, secretari general de Presidència; Lluís Bertran, secretari general del Govern; Josefina Valls, directora de serveis de Governació; Ignasi Genovés, director general d'Atenció Ciutadana, i Jaume Domingo, director general del 'Diari Oficial de la Generalitat'.

Les defenses dels exconsellers qüestionaven que les associacions que van presentar la demanda davant el Tribunal tinguessin legitimació per reclamar a Mas el reintegrament dels diners que el Govern va gastar en el 9-N si la Generalitat, que és la institució perjudicada, no se sumava a les accions, segons han assenyalat a Efe fonts jurídiques. La demanda presentada per la Generalitat, gestionada ara per ara pel govern espanyol, aclariria aquests dubtes jurídics sobre el futur del procediment en curs al Tribunal de Comptes.

Mas ho considera una "vergonya més" del govern espanyol

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha qualificat com "una vergonya més" que el govern espanyol, aprofitant l'aplicació del 155, hagi sumat la Generalitat a la demanda contra ell i els diversos exconsellers i ex alts càrrecs del seu Govern. "El govern espanyol, abusant del seu poder i fent gala de la seva prepotència, obliga la Generalitat a fer el que va decidir no fer mesos enrere", ha lamentat l'expresident. Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució –i a les quals també es va adherir la fiscalia– en considerar que no calia exigir responsabilitats.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF