09/06/2018

La Generalitat continua intervinguda

3 min
Isabel Celaá,  la portaveu  del nou govern espanyol, sosté que l’Estat està contribuint a la normalització política de Catalunya.

Cap d’Economia“Com a gest de normalització, avui autoritzaré que surti el sol”. Si la nova portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, hagués dit això divendres, la frase hauria sigut igual d’incoherent que el que realment va dir: que “com a gest de normalització política” s’autoritzava la Generalitat a tornar a fer pagaments de manera directa en lloc de fer-los, com fins ara, a través d’Hisenda.

Amb aquest suposat “gest”, el nou govern del PSOE s’atribueix una magnanimitat inexistent, ja que el veto perquè la Generalitat tornés a fer pagaments (a treballadors públics, proveïdors i qualsevol altra persona o entitat) finalitzava de manera automàtica amb la desaparició de l’article 155. El PP i Cs, units ara a l’oposició, van criticar l’anunci del govern espanyol com una “concessió” als independentistes a canvi del suport a la moció de censura. Però la realitat és que si el govern espanyol continués avui en mans del PP aquesta prohibició també hauria desaparegut. Ho havia anunciat en diverses ocasions l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Si s’hagués volgut mantenir el grau d’intervenció que hi havia fins ara s’hauria d’haver aplicat un altre 155.

Confusió

Però la realitat és que la tutela sobre els comptes de la Generalitat no desapareix del tot. Hi ha molta confusió sobre aquesta qüestió, començant pel nou govern socialista, que divendres afirmava que Catalunya “continua subjecta als mecanismes de control a què estan sotmeses les comunitats adherides al fons de liquiditat autonòmic (FLA)”. No és així: Catalunya té un grau d’intervenció superior al de les comunitats que també reben el FLA.

La primera intervenció de les finances es va fer el 2015 amb el fals pretext que la Generalitat s’havia gastat més de 1.300 milions d’euros sense haver-ho comunicat a l’Estat. Això no era així, tal com va explicar aquest diari l’abril passat, però Montoro ho va utilitzar com a eina per castigar la Generalitat dies després que el Parlament aprovés una declaració de sobirania que a Madrid no va agradar gens.

Aquesta intervenció del 2015 (i que avui continua en vigor) implica que l’Estat no només controla la despesa que la Generalitat fa amb els fons que rep del FLA, sinó també en què es gasta tota la resta de diners que rep per altres vies, fins i tot amb el que recapta d’impostos propis o amb la venda de patrimoni. Qualsevol euro que gasta la Generalitat està sota la lupa. Això -que no s’aplica a cap altra comunitat autònoma- continuarà sent així, si més no de moment. Addicionalment, Hisenda continua controlant (gràcies a la factura electrònica) els pagaments que fa la Generalitat en temps real. I, per acabar, la interventora general de la Generalitat continuarà havent de certificar cada mes que el govern català no es gasta cap euro en activitats il·legals. Deunidó amb el “gest de normalització política”.

Agreujament

El setembre passat la intervenció financera es va agreujar i va passar a ser total. Els bancs ni tan sols podien acceptar pagaments de la Generalitat a ningú si no era amb una autorització expressa d’Hisenda.

El motiu real d’aquella intervenció va ser la proximitat de l’1 d’octubre i d’una eventual declaració unilateral d’independència. Però el pretext legal que va utilitzar el govern espanyol va ser la llei d’estabilitat financera, al·legant que la gestió de la Generalitat suposava “un risc” per a l’estabilitat financera d’Espanya. L’argument tenia un gran punt feble: en el moment en què es va aprovar aquesta intervenció total la Generalitat estava en superàvit, de manera que no podia posar en risc el compliment dels objectius de dèficit d’Espanya. El Govern va protestar llavors dient que l’Estat estava aplicant l’article 155 “per la porta del darrere”.

Efectivament, uns mesos després, quan el 155 ja s’havia aplicat per la porta del davant, el govern central va fer un petit canvi legal: el 27 de desembre, en plenes vacances de Nadal, l’Estat va suspendre la intervenció de les finances amb el pretext de la llei d’estabilitat i la va vincular explícitament al 155, amb la qual cosa va admetre -amb la boca molt petita- la feblesa dels arguments que s’havien utilitzat al setembre per executar la intervenció total.

I el 155, ja se sap, desapareixia automàticament en el moment en què es tornés a formar govern a Catalunya. Conclusió: no, això de divendres no va ser cap “gest”.

stats