García Juliá, l'assassí convertit en narco que va acabar fent de conductor d'Uber

L'autor de la matança d'Atocha del 1977 va passar per Xile, l'Argentina, Veneçuela i el Brasil

Carlos García Juliá va passar de ser un assassí fugat quan el 1994 va deixar de donar senyals de vida al Paraguai a dedicar-se al narcotràfic a Bolívia. Després va fugir a quatre països més: Xile, l'Argentina, Veneçuela i el Brasil, on finalment l'han detingut i es dedicava a conduir per a l'empresa Uber. Ha passat gairebé un quart de segle des que un dels autors de la matança d'Atocha del 1977, condemnat a 193 anys de presó per l'Audiència Nacional, va viatjar el desembre del 1994 a Asunción (Paraguai) amb permís del jutge de vigilància penitenciària per "fer efectiva una acceptació d'oferta laboral".

Estava en llibertat condicional des del setembre del 1991, després de 14 anys a la presó, i no va complir al Paraguai l'obligació de comparèixer cada mes a l'ambaixada d'Espanya. Al contrari, va sortir del país i se'n va anar a Bolívia, on va continuar la seva carrera delictiva dedicant-se al tràfic d'estupefaents, motiu pel qual va ser detingut el maig del 1996, segons explica una de les diverses ordres de detenció internacional cursades contra ell per l'Audiència Nacional, l'última del 2017.

Va ser a l'agost del 1996, pocs mesos després de ser detingut a Bolívia, quan la justícia espanyola li va revocar la llibertat condicional, i el 2001 en va demanar l'arrest preventiu per extradir-lo. Però el lliurament mai es va arribar a realitzar. De fet, segons han informat les autoritats brasileres i espanyoles en una roda de premsa conjunta a São Paulo aquest divendres, l'any 2001 va entrar al Brasil per l'estat de Roraima, limítrof amb Veneçuela, amb una identitat falsa veneçolana: Genaro Antonio Materan Flores.

Amb aquest nom va sol·licitar un visat provisional el 2009, on va fer constar que treballava de conductor d'Uber. Abans de la detenció, segons ha informat la policia espanyola en una nota, García Juliá va passar per tres països més, Xile, l'Argentina i Veneçuela, amagat sempre sota identitats falses. Al Brasil va passar inadvertit tots aquests anys fins que el juliol passat la Policia Federal brasilera en va detectar la presència i ho va comunicar a la Policia Nacional espanyola.

Ara García Juliá està pendent que Espanya en sol·liciti l'extradició. La demanarà la Fiscalia en primera instància al tribunal que el va condemnar (la secció primera de l'Audiència Nacional) perquè aquest, al seu torn, la reclami al govern espanyol. Segons han informat fonts del ministeri públic, instarà a demanar-ne el lliurament perquè no ha prescrit la pena. No han passat, diu la Fiscalia, 30 anys des que va trencar la condemna, un període que hauria començat a córrer quan el 1996 se li va revocar la llibertat condicional.

A Espanya, segons el còmput de l'Audiència Nacional, li resten per complir 3.855 dies de condemna, uns 10 anys i mig, en què, com a pres fugat, li serà més difícil acollir-se als beneficis penitenciaris dels quals va disfrutar quan el 1991 va ser posat en llibertat condicional. García Juliá, que era de la Falange, té ara 63 anys, i en tenia només 24 quan el gener del 1977 va entrar juntament amb un altre condemnat i també fugat a l'Amèrica Llatina, José Fernández Cerrá, al despatx laboralista de Comissions Obreres al número 55 del carrer Atocha de Madrid.

Tots dos van començar a disparar contra els advocats que hi havia, segons la sentència de l'Audiència Nacional, en nom d'un grup d'ultradreta integrat per quatre persones que rebutjava el canvi cap a la democràcia. Tres advocats laboralistes, Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo, l'estudiant de dret Serafín Holgado i un administratiu, Ángel Rodríguez Leal, van morir a causa dels trets.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF