Gabriel Rufián: “Si Arrimadas anés a la presó per les seves idees, sortiria a defensar-la”

El diputat d'ERC va participar a la taula rodona “La crisi del règim del 78”, organitzada per les Fundacions Darder Mascaro

Gabriel Rufián (8 de febrer de 1982) l’enfant terrible de la política, és fill d’uns pares que es varen criar a Jaén i Granada respectivament. Pensa en castellà abans de traduir al català perquè, com ell mateix assegura, és la seva llengua natural. De fet no va començar a parlar català fins que complí els 20 anys. Es confessa aficionat de l’Espanyol, però de l’equip de futbol... I simpatitzant del Reial Madrid. El diputat va ser ahir un dels homes més sol·licitats a Palma. Un viatge de 24 hores per participar en una taula rodona, ‘La crisi del règim del 78’, organitzada per les fundacions Darder Mascaró. Abans, però, va tenir temps per atendre els periodistes i per gaudir d’un multitudinari dinar amb els militants d’Esquerra Republicana de Mallorca. Aprofitant l’ocasió, l’ARA Balears es va reunir amb Rufían per tractar dels temes d’actualitat després del tens cara a cara amb l’expresident del govern espanyol José María Aznar, davant la comissió d’investigació sobre el suposat finançament irregular del PP.

Com duis els insults cap als independentistes com, recentment, colpistes, en el vostre cas, però també us han dit delinqüents, terroristes, fatxes, nazis, supremacistes...?

Quan ets davant personatges com Aznar, allò és converteix en una piscina de taurons, saps que tot anirà bé sempre que no ensumi la sang. Si et mostres dèbil et mossegarà perquè ell -Aznar- té una protecció mediàtica brutal. Per això vaig reaccionar i vaig demanar respecte. Davant els lladres és el mínim que pots fer.

Què debateu a la xerrada ‘La crisi del règim del 78’?

És una xerrada amb gent de l’esquerra de tots els indrets per saber com podem fer política des de segons quins posicionaments o partits, en el Congrés i intentar reflectir amb determinació que el mateix procés polític que es viu a Catalunya, gràcies als partits polítics d’esquerra i a les plataformes civils, és una amenaça per al ‘règim del 78’, però sobretot per a la Moncloa, el Tribunal Suprem, els mitjans de comunicació i els despatxos de l’Íbex 35, i pens que aquest és un motiu d’orgull per a nosaltres.

Què dírieu als mallorquins que se solidaritzen amb els catalans i simpatitzen amb la causa independentista?

Pens que la defensa dels països catalans forma part del nostre ADN, també la defensa de la resta de nacions sense estat. I que moltíssimes gràcies, però no fa falta ser independentista per estar a favor del que passa a Catalunya. Que la gent decideixi davant una urna i, principalment, que no se’ls fotin hòsties a les senyores davant un col·legi electoral per voler votar.

La situació política de les Balears i de Catalunya és molt diferent. Com valorau el que ha passat a les Illes d’ençà que les urnes varen fer fora Bauzá?

Em vaig alegrar molt de la coalició que va fotre fora els lladres del Partit Popular, com ja es va demostrar. Tens raó en el diagnòstic, perquè encara queda moltíssim a fer en altres indrets com el País Valencià, on també es varen ajuntar totes les esquerres. Però la part positiva és que aquest és el camí, compartim un mateix adversari, que és tota aquesta maquinària del PP, els sectors del PSOE o Ciutadans.

A l’estat espanyol també s’ha canviat recentment de govern. ERC va donar suport a la moció de censura, però continuarà fent costat al govern Sánchez? Donareu el vistiplau als pressupostos generals?

Jo crec que, si fan uns bons pressupostos, anirem per bon camí i tornarem a parlar de tot, però també volem que la defensa dels drets civils i, en aquest cas, la defensa que la fiscalia no sigui política perquè deixin lliures els nostres companys empresonats és clau per aprovar els pressupostos, però s’ha de parlar.

Sent vós un independentista declarat, com viviu el dia a dia al parlament espanyol i, concretament, al carrer de Madrid?

Ser independentista és un procés transitori, jo som republicà i d’esquerres. Jo em sent molt content i orgullós d’incomodar al Congrés. El que no entenc és tota aquesta gent que fa 20 anys que és allà i encara no coneix ningú i, quant a Madrid, la veritat és que no en tenc cap queixa. És una ciutat extraordinària, amb gent meravellosa, i viu el contrari de la frase que ha fet famosa Arrimadas, “ todo el mundo sabe lo que passa en Cataluña ”, que em sembla una enorme irresponsabilitat.

Aviat farà un any que tenim catalans, civils com Valtonyc i polítics, empresonats per les seves accions a favor del referèndum. Hi veis cap solució a curt termini?

Seria molt innocent pensar que amb un simple canvi de govern es pot arreglar, a curt termini crec que no. Al final no cal ser independentista per entendre la situació, basta ser demòcrata i lluitar pels drets civils. Però si un dia fiquen, per exemple, Arrimadas a la presó per les seves idees, seré el primer que sortiré al carrer per defensar-la, encara que hagi de venir des de les Antípodes.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF