CANDIDAT
Política 28/04/2018

Gabriel Company: “El meu dret és anar a Son Espases i que hi hagi el metge que necessit”

El president del pp de les illes balears ha assegurat que "Rajoy va venir fa una sèrie de mesos i va anunciar el 75% de bonificació entre illes i això va fer molt de mal a aquest Govern"

i
Aina Vives
9 min
Gabriel Company: “El meu dret és anar a Son Espases i que hi hagi el metge que necessit”

PalmaSón prop de les deu del matí. Biel Company té pressa. La secretària està avisada: 20 minuts d’entrevista. La conversa arranca com si es tractàs d’una cursa de 100 metres llisos. Així i tot, aconsegueix allargar l’arribada a meta per repassar a la correguda la política que està duent a terme el Partit Popular a les Balears. En cap moment es relaxa.

Com vàreu reaccionar en veure el vídeo de Cristina Cifuentes?

He de reconèixer que no l’he vist. Els primers moments sempre són d’incredulitat: això no pot ser, anem a veure. I després, ella va donar les explicacions, va presentar la dimissió i ja està. És un fet molt desagradable.

Vàreu parlar amb algú per veure si era cert?

Vaig parlar amb Madrid, amb el partit, i vaig demanar a veure què passava amb això. I em varen dir: “Espera un poc, perquè sortirà Cifuentes a donar-ne la seva versió i a mitjan matí tindreu notícies”.

Giulio Andreotti deia: “Hi ha amics íntims, amics, coneguts, adversaris, enemics, enemics mortals i... companys de partit”. A Cifuentes, han estat els companys de partit els qui l’han assassinada políticament parlant?

Ui, vull suposar que no, no ho sé. És vera que aquestes coses sempre circulen i hi ha el morbo de crear notícies sobre aquest tema. Això sempre s’ha comentat des de temps immemorials; en Churchill també ho deia. Bé, la política de vegades té aquestes coses, per desgràcia.

Hi ha possibilitat de regeneració del PP de Madrid?

Sempre n’hi ha, sense cap dubte. El problema d’aquí és que hi ha uns fets molt desagradables i es basen en les persones que hi ha dins el partit. Que succeeixin aquests fets és molt dolent per a la política en general, però també ho és intentar fer veure que només afecten un partit polític, perquè això, malauradament, afecta tothom. Hem pogut veure el cas dels ERO d’Andalusia i ho podem veure amb gent de Podem, amb gent de Ciutadans que acaba d’aterrar; i a la nostra Comunitat Autònoma, per desgràcia, també tenim el cas Contractes de MÉS, i dins el PSOE n’hi ha hagut molts i ara no es recorden. Tot això és molt dolent. La regeneració ha de partir dels mateixos polítics: que no torni a passar pus mai. Que la política tingui aquesta imatge és dolentíssim; no només per als polítics, també per a la societat espanyola en general. Què hem de fer? Els que ens dedicam a la política hem de tenir clar que ho feim per servir els ciutadans.

És indiscutible el lideratge de Company al capdavant del Partit Popular de les Illes Balears?

Jo crec que sí, allò que passa és que a alguns sectors i a alguns mitjans els interessa fer veure que no. Són mitjans que no ens votaran a nosaltres i fan tot el que poden perquè no ens votin. Però, bé, dins el partit no es qüestiona en absolut.

No considerau que el cap de l’oposició no hauria de ser portaveu del Parlament?

El que consider és que el PP ha de fer oposició al Parlament i l’ha de fer bé, i Marga Prohens ho està fent bé i n’és una prova que la senyora Armengol sempre es posa nerviosa quan la interpel·la la senyora Prohens. N’hi ha que pensen: “Si el líder no ho fa tot, és un desastre”. Mirau, jo pens totalment a l’inrevés. Aquí estam ancorats en maneres de fer arcaiques. “És que si no ho fas així no està bé”. Perdona? El Partit Popular té una portaveu que fa una molt bona feina. Si jo no estigués al Parlament, ningú no ho qüestionaria. O qüestionen Pedro Sánchez? És el Partit Popular el que ha de fer oposició. I, després, nosaltres ja triarem el moment oportú i, si el president ha de passar a ser portaveu, ho decidirem nosaltres com a Partit Popular en el moment que pertoqui.

Així, no descartau que quan s’acostin les eleccions passeu a ser portaveu?

No hem descartat mai que jo ho pugui ser o deixar de ser. Allò que és evident és que en aquesta casa no ens marcaran els ritmes ni els mitjans de comunicació ni encara menys l’oposició. Hi ha gent que ho entén però no ho admet.

A Mallorca esperaven la visita de Rajoy com qui espera el Messies. Sabíeu que no anunciaria la bonificació del 75% en transport aeri?

No és que no ho sabés, és que ho vaig dir. Rajoy va venir fa una sèrie de mesos i va anunciar el 75% de bonificació entre illes i això va fer molt de mal a aquest Govern i a alguns que no estan al Govern, perquè el seu discurs de “Madrid ens mata i hem de ser reivindicatius” es va ensorrar. Ara han dissenyat tota una estructura de comunicació en dos plans: un per si ho deia i l’altra, per si no ho deia. I això ho han fet tots els partits polítics excepte el PP. Fa unes setmanes que jo ja vaig dir que el tema estava encarrilat. Ho vaig dir quan vaig parlar amb el senyor Montoro i després amb el senyor Rajoy. D’entrada no em varen dir que no i, després, ja em varen dir “això anirà bé, si no hi ha res de nou”. Què passa? Estam dins una negociació dels pressupostos. El primer que s’ha de fer és aprovar-los i, després, s’hi ha d’incloure una esmena o una transacció perquè el 75% sigui possible, i això ho farà qui pertoqui i allà on pertoqui. Ja està. Nosaltres què volem: una medalla o volem tenir el 75%? La senyora Armengol no ha estat necessària ni ho serà gens en aquest assumpte.

José Ramón Bauzá ha demanat perdó per haver-se absentat i no votar a favor del 75%. Vós ho hauríeu fet en el seu cas?

Jo, evidentment, m’hauria preocupat de ser-hi per votar un tema tan important com aquest. Dit això, ens hem de quedar amb el fons de la qüestió: es va aprovar amb una transacció del Partit Popular que es va votar per unanimitat.

Vós éreu conseller d’Agricultura durant el mandat de Bauzá. Us he sentit dir que el president es va equivocar no en el fons, sinó en la forma a l’hora d’aplicar la política lingüística.

Jo amb el que estic totalment d’acord és que els nostres al·lots dominin bé les dues llengües oficials que tenim aquí, les sàpiguen llegir i escriure, totes dues, i que, sent la comunitat que som, els nostres al·lots surtin amb un alt nivell d’anglès i el d’una altra llengua. A mi no em cap dins el cap que cap pare no vulgui això per al seu fill. En aquest món globalitzat, els nostres fills hauran de competir amb els fills de qualsevol part del món a l’hora de fer feina. Les persones que venen a fer feina aquí dominen una, dues o tres llengües, a més de l’espanyol. Que se surti de les escoles i s’arribi a la universitat dominant molt bé, a part de les dues llengües oficials, una o dues llengües més és fonamental. I això és el que hem de perseguir, i hem de perseguir que convisquin bé, no amb aquesta ràbia o fòbia que es pugui tenir ni cap a una, ni cap a l’altra. Ja està bé de deixar-nos arrossegar per extremismes i per fonamentalismes.

Vós relament creis que hi ha extremistes?

Pertot n’hi ha i són els que surten als mitjans de comunicació. Aquí el que realment hi ha és molta més gent que té coneixement i seny; aquesta és la majoria silenciosa. En què ens perdem? En debats estèrils; posem-nos tranquils tots i no deixem créixer els extremismes ni d’una banda ni de l’altra. Estan creixent com bolets a una banda i a l’altra i no passa només aquí, a les Balears, sinó que també ocorre a Europa, i hem de tornar a posar en valor el seny, el sentit comú i la centralitat.

Si sou president, tornareu a implantar el TIL?

Si som president, parlaré amb la comunitat educativa i amb l’associació de pares i els diré: “Vosaltres què trobau que s’ha de fer realment en benefici dels vostres fills i dels vostres alumnes?”. No em cap dins el cap que el que jo planteig no sigui el millor per als nostres al·lots. Bé, idò els diré: “Professionals, com trobau que s’ha de fer? Però en positiu, amb ganes”.

Així, abans d’aplicar el TIL, consultareu els docents i els pares?

Abans de treure la Llei de transport vaig parlar amb tot el sector del transport; el mateix amb la Llei agrària i amb la del sòl. I no només vaig parlar amb els col·lectius, també els vaig dir “digau-me quins problemes teniu i quines solucions teniu per a aquests problemes”. Aquestes lleis varen ser fetes amb un consens del 90% o 95% amb el sector afectat. Això dona tranquil·litat i recorregut a una llei, excepte si ve la senyora Armengol amb la idea que tot el que ha fet el Partit Popular està malament i ho hem de tomar. Què ha fet? S’han carregat un parell de lleis per després estar dos anys per fer bunyols; amb la Llei agrària tornen a fer un bunyol.

A quines lleis us referiu?

Parl de les que vaig fer jo. Per exemple, la Llei del sòl, la Llei agrària. Però si parlam de la Llei turística, què han fet? Bunyols. Si has de corregir determinades lleis perquè veus que amb el pas dels anys és necessari fer-ho, idò endavant. Però el que no s’ha de fer és tombar-les just perquè les va fer el Partit Popular. Això és un error tremend. Si el PSOE ha fet una cosa que està bé, només faltaria que la tombem! No ho tombam si és bo per a la ciutadania de les Illes Balears. Aquesta és la política arcaica de confrontació i d’odi que hem d’enterrar. Aquí venim a fer política en benefici dels ciutadans, no a fer-nos mal els polítics amb polítics, que és allò que practica molt el Govern de la senyora Armengol.

Vós vàreu encapçalar la representació del PP balear en la manifestació convocada per Mos Movem i vàreu afirmar que “no es pot minvar un servei bàsic com és la sanitat pel fet de, suposadament, defensar la nostra llengua”. No creis que la ciutadania de les Illes Balears té dret que el metge l’atengui en català?

Escoltau: 7.000 queixes de la sanitat pública, cinc per aquesta qüestió. Ara anau a Eivissa i demanau què hi ha passat. Metges que, per aquesta qüestió, se’n van. A Mallorca, per ventura n’hi ha algun cas especialment important.

I el pacient no hi té dret?

I quin pacient hi ha? Perquè aquí hi ha dues llengües oficials. Quan deim això, què tornam a dur? Enfrontament. Jo, escoltau, jo no he tingut cap problema i no conec gent que no s’hagi pogut expressar amb una de les dues llengües amb el metge, i d’això es torna a fer un problema on-no-n’hi-ha [lletreja cada síl·laba]. Hem de defensar la nostra llengua, els nostres costums? Sí. Hem de crear un problema a la sanitat, que és un servei bàsic? No, no em vull deixar arrossegar per aquest debat estèril. Vós creis que amb això es defensen més la nostra cultura i els nostres drets? Per favor! El meu dret sabeu quin és? Arribar a Son Espases i que hi hagi els metges que necessit. El que no pot ser és que, per suposadament defensar la nostra llengua, que realment no es defensa, és crear rebuig i que, a causa d’això, no tinguem un servei bàsic com la sanitat.

Crec que encara el tenim.

Perdonau. Em parlarem aquests dies i encara no li vull dir de què. Aquí podríem tenir el millor metge de tot Espanya i se n’ha anat per aquest motiu.

Qui és el metge?

Ho direm.

No ho podeu dir ara?

Nosaltres tenim la nostra estratègia de comunicació, potser no ho hauria d’haver dit.

Ara que parlam de llengua, vós teniu clar que la llengua de les Illes Balears és el català?

Jo el que tenc clar és que tenim un Estatut d’Autonomia que diu el que diu i indica que el català és la llengua pròpia de les Illes amb cada una de les variants de les Illes, i que hem de fer feina per defensar les nostres modalitats lingüístiques.

He vist, per exemple, que al Facebook escriviu amb l’article salat.

Això està totalment previst i acceptat en llenguatge col·loquial. Hi ha gent que quan fa un discurs ‘lala’ i no hi tenc res a dir; jo solc ‘salar’. Crec que això és riquesa que tenim. Ho treim de botador massa vegades.

El creixement de Ciutadans us ha portat a radicalitzar el discurs?

No, no radicalitzam res; si no, que ens diguin en què ens estam radicalitzant. Nosaltres estam on ha estat el Partit Popular a les Illes Balears sempre; si no, no tindríem vocació de partit amb majoria. Quan vaig llegir el pròleg que Albert Rivera va escriure del llibre de Macron, vaig dir: això ho ha escrit el Partit Popular. Una altra cosa és que l’embolcall sigui diferent. Les bases i la filosofia són del Partit Popular. Nosaltres no hem de canviar el discurs, s’ha de refrescar la manera de dir-ho. Som regionalistes? Sí, però dins el marc del PP d’Espanya de tota la vida.

Gabriel Cañellas era regionalista i sí que va fer una aposta molt forta per la política lingüística.

Els moments són els que són. Jo som de la generació que no va estudiar la nostra llengua. Crec que això no està bé. Ara, d’aquí que només estudiem la nostra llengua hi ha un bot i hem de tornar al seny. En aquell moment hi havia un dèficit i es va fer el Decret de Mínims. Què passa? Què el Decret de Mínims, alguns, l’han transformat en màxims. Als nouvinguts els hem de donar un aterratge suau perquè poden rebutjar la nostra llengua, no l’hem d’imposar a ningú.

Això vol dir que puguin escollir la llengua en la qual volen estudiar?

El nostre projecte educatiu diu que els tres primers anys puguin escollir la llengua vehicular perquè aterrin i s’adaptin.

stats