SANITAT
Política 09/02/2018

‘Fumata’ blanca al decret de català per a les oposicions de l’IB-Salut

Un 65% de la representació sindical es va mostrar favorable al text presentat pel Pacte

S. V. / J. R.
6 min
A la Mesa Sectorial, hi seuen els representants del Govern i els sindicats.

PalmaLa Mesa Sectorial de Sanitat va donar el vistiplau, ahir, al nou esborrany de decret de capacitació lingüística de català a la sanitat amb un 65% del vot dels sindicats a favor. El nou decret es va aprovar amb els vots favorables d’una majoria de la part social que compon la Mesa Sectorial. UGT, CCOO, el sindicat d’auxiliars d’infermeria SAE i el sindicat d’infermers SATSE es mostraren d’acord amb el text que els va presentar el Pacte. En canvi, el sindicat mèdic Simebal i la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) hi varen votar en contra.

El català serà finalment un requisit, però se’n rebaixa el nivell obligatori fins al B1. En el primer esborrany, el Pacte preveia exigir un B2 al personal mèdic, d’infermeria i d’administració. Per als auxiliars, en canvi, ja es preveia una exigència de nivell A2 i s’ha mantingut. A més, s’aplicarà un termini de dos anys després de treure la plaça fixa en oposicions. Aquest serà el temps que tindran els nous funcionaris per provar la seva capacitació lingüística si volen tenir una sèrie de beneficis, com els complements salarials per carrera professional.

El decret aprovat ahir regularà la convocatòria d’oposicions per cobrir més de 4.000 places que, si tot va com preveu el Govern, es faran abans de l’estiu.

Els sindicats reconeixen que el canvi de decret els ha agafat per sorpresa. “La UGT ha fet un vot a favor perquè cap dels que som avui aquí s’esperava que es pogués rebaixar el nivell”, afirmaven ahir al sindicat. I és que les organitzacions de treballadors estaven preparades per fer renou davant la proposta anterior.

CSIF i Simebal, en contra

Només el CSIF i el sindicat mèdic Simebal varen votar ahir en contra de l’acord. “Ho hem fet per ser coherents amb el que sempre hem demanat, que és que el català sigui un mèrit i no un requisit, com a tot Espanya, perquè d’aquesta manera es permet la lliure circulació de tots els professionals”, va dir el representant dels metges, Ramón García. “A les Illes Balears hi ha una gran manca de personal sanitari i, en concret, de facultatius, fet que es tradueix en una manca de qualitat assistencial”, va afegir.

D’altra banda, el coordinador del CSIF, Guillem Vila, va assegurar que hi votaven en contra “perquè no podia ser que l’IB-Salut creàs diferències dins el seu propi personal. Els treballadors de gestió i servei continuen castigats per aquesta empresa”.

El director del Servei de Salut, Juli Fuster, es va mostrar, en canvi, satisfet, “perquè hem arribat a bon port”. A partir del vistiplau al decret de la Mesa Sectorial de Sanitat, ja hi ha un marc legal per poder convocar oposicions, a les quals es podran presentar “les 5.000 infermeres en borsa i tots els metges que ho vulguin”, va dir.

La resta dels sindicats, a favor

Comissions Obreres, la UGT, el sindicat d’auxiliars SAE i el sindicat d’infermers SATSE, que sumen un 65% de la representació sindical a la Mesa Sectorial de Sanitat, es varen mostrar a favor del decret.

“S’han arreglat els grans obstacles que hi havia per al nostre sindicat, l’exclusió de professionals de l’accés a una feina fixa en el servei de salut pública, cosa que quedava exclosa en el decret anterior. Si, a més, hi afegim una rebaixa de nivell, entenem que era el moment de fer un exercici de responsabilitat sense que això signifiqui que aquest és el nostre model”, va explicar el secretari general de SATSE, Jorge Tera. Aquest desbloqueig permetrà que es facin les grans convocatòries d’oposicions “i altres negociacions”.

L’IB-Salut ha assumit una bona part de les reivindicacions dels sindicats, que entre altres coses demanaven especificar que qui accedís a una plaça estatutària fixa ni la tingués de manera provisional, ni la perdés en cap cas. “Ha quedat clar que ningú quedarà desproveït d’una plaça després d’haver-la adquirida”.

D’altra banda, UGT ha condicionat el vot a favor al fet d’haver davallat fins al B1 el nivell d’acreditació del català. “A més, hi haurà una moratòria de dos anys per a la gent que té nivells inferiors, tot i que el termini ens sembla massa llarg perquè falta cultura d’implementació lingüística dins l’àmbit d’auxiliars administratius i personal A1 i A2 no sanitari”, explicava el representant Miguel Ángel Romero. UGT també va demanar que, “si el que es vol és homologar l’accés en coneixements lingüístics, també ho han de fer per a la resta de condicions laborals”. En aquest sentit, va dir que s’obria un altre període de reivindicacions: “Volem resoldre l’alta temporalitat que hi ha dins el servei de salut i esperam que sigui el 2019”.

El sindicat SAE va justificar el seu vot a favor d’aquesta iniciativa perquè les places de sanitat seran per a “tothom qui vulgui”, a qui, a més a més, s’oferirà “un procés d’immersió”. Segons la secretària autonòmica, Xisca Galmés, “el B1 és un nivell bàsic per poder entendre’s amb el pacient. Hi ha molts auxiliars que el tenen perquè ens hem volgut implicar amb la comunitat i amb la llengua”.

El director de l’IB-Salut, Juli Fuster, va voler deixar clar que aquest decret regula l’accés a la carrera professional i que “el canvi de nivell és una altra cosa”. També va apuntar que tots aquells que ja tenen la carrera no se’n veuran afectats. Les microoposicions que ja hi ha convocades, com és el cas de les auxiliars d’infermeria, s’hauran de mantenir. “Anul·lar-les és complicat perquè hi ha 1.500 persones amb català que ja han pagat les taxes i donaria inseguretat jurídica”, va precisar. Ara bé, a canvi el sindicat SAU ha demanat que la primera convocatòria d’oposicions sigui la dels tècnics d’infermeria, amb més de 700 places. “Tots aquells que no es puguin presentar a la microoposició d’enguany podran anar a l’altra”, va assenyalar la secretària autonòmica del sindicat d’auxiliars d’infermeria, Xisca Galmés.

El projecte de decret regulador de la capacitat lingüística del personal del Servei de Salut ha estat a l’ordre del dia les darreres dues setmanes, en el tram final de la negociació política de l’esborrany.

El PSIB i MÉS en varen presentar el mes de setembre passat un primer esborrany a la Mesa Sectorial. Davant el rebuig dels treballadors, els partits del Pacte encetaren un període de negociacions polítiques per elaborar un nou decret de català a la sanitat.

Mentre que el PSIB apostava per acceptar les reivindicacions sindicals i reduir o eliminar l’exigència de coneixement de la llengua pròpia, MÉS per Mallorca va insistir per mantenir el requisit.

Finalment, la solució de consens indica que el català no serà un requisit per presentar-se als 4.000 llocs d’oposicions que convocarà l’IB-Salut, però sí per exercir alguns dels drets que té el personal sanitari estatuari. Els professionals que no l’acreditin no podran demanar la mobilitat de la seva plaça, ni ser promocionats, ni tindran els complements salarials de carrera professional.

Per altra banda, ni Podem ni El Pi no han participat en les negociacions, però s’han mostrat satisfets amb l’acord. El Partit Popular i Ciutadans, en canvi, s’oposen al consens del Pacte amb la majoria sindical.

En el ple del Parlament de dimarts, el portaveu de Ciutadans, Xavier Pericay, va afirmar que la posició del Govern és un “joc de disbarats que consisteix a dir una cosa un dia i la contrària l’endemà”. “Ningú no ha donat suport a aquest decret”, va defensar el diputat, tot i que finalment la majoria sindical s’ha mostrat d’acord amb les condicions que els ha presentat l’Executiu.

Per part seva, la portaveu del Partit Popular, Marga Prohens, també va criticar l’actuació del Govern. La diputada conservadora va voler recordar, com ja havia dit el president del PP, Biel Company, que a Catalunya, el País Banc i Galícia les convocatòries d’oposicions no exigeixen el coneixement de la llengua pròpia. La presidenta “posa en risc milers de llocs de feina per mantenir la seva cadira”, va afirmar.

A més d’alguns sindicats i la dreta, han aparegut altres col·lectius que han protestat contra el decret. Dia 18 de febrer hi ha convocada a Palma una manifestació contra la norma. L’organitza la plataforma Mos Movem, que està liderada per l’empresària del calçat Úrsula Mascaró. Aquesta mateixa plataforma va assistir a la sessió plenària del Parlament de dimarts, després de concentrar-s’hi davant. “Dolenta!”, varen dir a la presidenta del Govern, Francina Armengol, quan la vintena llarga de persones va decidir sortir del Parlament.

stats