Francina Armengol: “No tot el territori espanyol és homogeni davant la malaltia i no totes les receptes poden ser iguals”

PalmaEls llums del despatx al Consolat de Mar de la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol (Inca, 1971), delaten que aquests dies treballa fins a nit entrada. Reconeix que ha tingut la sort que el covid-19 no afectàs ningú que li sigui molt proper, però tot i les dades positives respecte de la crisi sanitària a les Illes, continua preocupada. La cursa per guanyar el coronavirus serà llarga i sap que la crisi econòmica que ja comença a arribar serà un cop molt dur.

Les Balears semblen encaminades per superar la crisi sanitària del coronavirus. Però el conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, ha explicat que preveis una caiguda del 31,6% del PIB i la pèrdua de 147.700 llocs de feina. I aquest no és el pitjor escenari possible.

Allò que importa és la salut i que la malaltia no s’escampi més; hi hem treballat intensament i vull agrair la magnífica feina dels professionals sanitaris. És veritat que aquesta crisi sanitària esdevindrà una situació econòmica molt complicada, i a les Illes Balears especialment, perquè depenem molt del turisme, que no es posarà en marxa de seguida.

Molts afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) varen cobrar mitja nòmina al març i encara no han cobrat res més. I el pitjor no ha arribat. Com s’afrontarà aquesta situació a mesura que s’acabin els estalvis i les prestacions d’atur i es dispari la desocupació?

Des d’un primer moment hem defensat la figura dels ERTO per mantenir llocs de feina i la viabilitat de les empreses. El govern d’Espanya ha actuat amb rapidesa per possibilitar aquestes prestacions econòmiques, i són molts milers de milions d’euros que s’inverteixen en la protecció de les persones. Aquesta és una política progressista que compartesc. Es tracta de protegir 200.000 treballadors, 200.000 famílies. I també de protegir empreses i salvar el teixit econòmic d’aquestes illes.

La previsió és que no es comenci a recuperar un 25% del turisme fins a l’agost i a partir d’aquí, avançar molt gradualment. Un estudi de la revista Science

Poder perdre un 30% del PIB és duríssim, però també tenim possibilitats de sortir-ne junts. El primer plantejament és protegir la viabilitat de les empreses i aquests 200.000 llocs de feina, òbviament per un temps. Tot el que puguem obrir de manera ràpida per reactivar l’economia ho farem, però també ha de ser segur. Depenem molt del turisme i tindrem més dificultats. Per això hem demanat una protecció específica al govern d’Espanya per al sector turístic. Alhora hem d’incentivar tots els altres sectors econòmics i per això defens implicar tota la societat, i totes les forces polítiques, en el pla de reactivació econòmica en què treballam.

És hora de plantejar el decreixement turístic?

Desgraciadament la gent tindrà una situació econòmica complicada a tot el món, i por per la seva pròpia salut, per tant viatjar serà un exercici de risc personal. Tenim 200.000 persones -200.000 famílies!- molt lligades a aquest sector. És cert que les crisis són oportunitats i permeten pensar a curt, mitjà i llarg termini i que hem de millorar el nostre model econòmic. Però el que hem de fer de manera urgent és salvar famílies, i això significa protegir empreses i treballadors.

Cal centrar-se en allò que és urgent.

Hem de ser realistes: el turisme és el sector que més patirà. La crisi del 2008 va ser diferent, però la gent continuava viatjant i nosaltres vàrem ser la primera comunitat que se’n va sortir i va ajudar la resta d’Espanya. Ara tindrem problemes i Espanya ens ha d’ajudar. És just demanar solidaritat, perquè aquí sempre hem estat molt solidaris. Espanya i Europa ens han d’ajudar, perquè no podem trobar de cop i volta 200.000 llocs de feina. Som una comunitat autònoma lluitadora i tornarem a demostrar que podem sortir de les crisis.

Si fins ara les Balears estaven infrafinançades, ara això s’ha d’invertir.

Efectivament. A cada reunió i a cada oportunitat que tenc de parlar públicament, defens que el govern d’Espanya ha d’atendre realitats diferents. No tot Espanya és igual, Espanya no és Madrid i cada territori és distint. Nosaltres som unes illes i vivim molt lligats als serveis i al turisme. No vull que els ciutadans de les Balears tinguin una situació econòmica pitjor que els altres. El govern d’Espanya ha de tenir clar que ha d’ajudar els que tindran més dificultats.

Veis prou sensibilitat al govern espanyol perquè atengui les peticions d’un tracte específic per als arxipèlags que heu fet amb el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres?

Sí. Vàrem plantejar la mateixa estratègia de bon principi, amb el tancament de ports i aeroports. Ho vàrem lluitar i ho vàrem aconseguir: el govern d’Espanya va ser sensible.

No va ser fàcil.

No, però ho vàrem aconseguir i estic agraïda al govern de Pedro Sánchez. Dia 14 es decretava l’estat d’alarma i el 16 sortia l’ordre sobre el tancament de ports i aeroports. I això ens ha permès planificar millor. L’evolució de la malaltia demostra que aquesta gestió ha estat adequada. Ara, amb el desconfinament, ho volem fer igual. Controlam qui entra i en quines condicions sanitàries ho fa; qui entra en males condicions, l’aïllam. I ho volem mantenir compaginant-ho amb la reactivació econòmica tan aviat com sigui possible. Però ha de ser segur; si tenim rebrots incontrolats i donam aquesta imatge de les Balears, això ens afectarà moltíssim.

Pensau que a les Illes s’hauria de fer un desconfinament intern, deixant ports i aeroports per al final, amb un calendari diferent de l’estatal?

Treballam amb un grup d’assessors que ens plantegen com fer-ho i ho haurem de negociar amb el govern d’Espanya. Estam en estat d’alarma i hi ha decisions que no podem prendre perquè s’han concentrat les competències al govern d’Espanya, que ens les ha preses.

No ho podeu decidir, però ho podeu plantejar.

I ho farem, ho negociarem i ho lluitarem fins al final. La nostra proposta -que encara treballam-és obrir ports i aeroports al final, per controlar qui entra i com entra, mantenint uns controls sanitaris fins i tot més exigents dels que tenim ara. I per l’evolució de la pandèmia a les nostres illes tenim la possibilitat de plantejar-nos desconfinaments interns diferents. Això ho decideix el govern d’Espanya, però tenim propostes pròpies i les defensarem.

Va costar que la Moncloa acceptàs restringir l’accés a les Illes, la compra centralitzada de material de protecció no va funcionar i divendres la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, deia a Antena 3 que falta una “actuació més homogènia” de les comunitats autònomes. Tot això no demostra la voluntat uniformitzadora de la Moncloa?

És una pandèmia internacional d’una malaltia que encara no coneixem prou bé i que ha causat moltíssims morts; cada país pren estratègies diferents. Tot això és molt complex, no depèn només d’una voluntat política. Que el govern d’Espanya decretàs l’estat d’alarma ha fet possible que aturàssim la mobilitat de la gent, i era necessari. Jo, que som superfederalista i crec que totes les decisions s’han de prendre de manera conjunta, pens que ens hauríem d’escoltar més i hauríem de pactar més les decisions abans de prendre-les. No tot el territori espanyol és homogeni davant la malaltia i no totes les receptes poden ser iguals. Hi va haver moments de complicacions amb el material i vàrem ser una comunitat pionera en la compra de material a la Xina, ens vàrem haver d’espavilar. Si haguéssim pogut planificar des del principi que cadascú compràs el seu material, hauria estat millor? Doncs segurament sí. Haurem d’avaluar com s’ha gestionat aquesta crisi i hi haurà temps per veure com ho ha fet cadascú.

Madrid i potser Catalunya s’haurien hagut d’aïllar de bon començament?

Ara tothom sap com s’hauria hagut de fer el confinament i com s’ha de fer el desconfinament, però jo no. No em veig capaç de dir quina hauria estat la millor estratègia. Confii en els experts sanitaris que donen les indicacions a tots els governs i en les decisions polítiques que ha pres el govern d’Espanya.

La possibilitat d’exigir proves de covid-19 en origen als visitants que vinguin a les Illes és damunt la taula?

És plantejable i ho estam estudiant, però dependrà d’una estratègia internacional, no ho decidirem nosaltres. Si Alemanya fa tests immunològics, ells vindran amb aquests tests i haurem d’estar adaptats; la població de les Illes els haurà de tenir. I estarem més preparats per fer més PCR, perquè ja ho estam fent. Hem mantingut des del principi una estratègia més àmplia que la del govern d’Espanya. Ja tenim una vintena de residències senceres analitzades, la nostra pròxima prioritat és fer proves durant la primera setmana a tothom que tingui símptomes de covid-19, i després fer tests generals de cribatge.

Avui dia hi ha 1.668 casos detectats de covid-19, 938 dels quals ja s’han recuperat, i 134 morts. Quan es podrà fer aquest cribatge general?

En els moments més difícils de la malaltia tenim moltes més persones curades que nous contagis, no tenim ni la meitat de les unitats de cures intensives ni de les urgències ocupades.

. L’estratègia que hem fet de remodelació de l’atenció primària, frenant l’entrada als hospitals i de dobles circuits separant els pacients amb símptomes respiratoris, ha estat un èxit important. I ho vull agrair al personal sanitari i al d’atenció primària, que ha estat fonamental per aturar l’entrada als hospitals. Ara treballam amb els aparells de PCR al límit, estam investigant altres proves com l’anàlisi de sang directa -que aviat podrem tenir-, i prioritzam. Primer, personal i interns de les residències, també el personal sanitari en general, i després, les persones que tinguin un símptoma de covid-19. A partir d’aquí, en poques setmanes podrem fer cribatge de la població en general.

Com es faria? Cridant col·lectius concrets? De manera aleatòria?

Encara ho estam plantejant, no s’ha pres cap decisió. A part, s’estan fent estudis científics sobre la prevalença de la malaltia. El Ministeri de Sanitat ha impulsat un estudi de la Universitat Carlos III per saber el grau d’immunitat de la població, i a les Balears toquen 14.000 proves i tindrem totes les dades.

Les unitats de cures intensives han arribat a la meitat de la seva capacitat en el punt àlgid del pic de contagis. Què hauria passat si no s’haguessin revertit les retallades en la sanitat pública?

Tenir un bon sistema de salut és fonamental. Aquesta crisi ens ensenyarà moltes coses i esper que n’aprenguem i que tinguem clar que quan agraïm la feina que fa el personal sanitari vol dir que l’hem de mantenir, i que això implica un pressupost públic. Sempre he estat defensora d’un sistema públic molt sòlid i en els moments de dificultat tothom demana protecció per a la salut, els treballadors i les empreses. Això és el sistema que sempre he defensat: l’estat del benestar.