ELECCIONS MUNICIPALS

França diu adeu al ‘mal-aimé’: Valls es presenta a Barcelona

L’ex primer ministre francès anuncia avui la candidatura, que anirà més enllà de Cs

¿Un diputat francès es pot embarcar en una campanya electoral a l’estranger? Aquesta era la pregunta que tothom es feia a França quan Manuel Valls va deixar caure a l’abril que estava considerant presentar-se a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona. Legalment l’ex primer ministre no està obligat a dimitir. L’any passat va entrar en vigor una llei per limitar els mandats dels polítics a França, però el text no esmenta la incompatibilitat d’exercir el càrrec de parlamentari francès amb el d’una altra funció política en un país estranger.

Però èticament Valls no podria fer campanya a Barcelona -o en qualsevol altra ciutat d’un altre país- mentre els francesos continuïn pagant-li el sou de diputat. És el que molts compatriotes li retreuen des de fa temps. De fet, algunes de les persones més pròximes no dubten que dimitirà -de cara també a l’electorat barceloní- un cop anunciï avui que tira endavant la candidatura. Bon vent i barca nova, ja li desitgen molts francesos, que ara es pregunten si Valls té alguna possibilitat a l’altra banda dels Pirineus, tot i que els preocupa ben poc mentre no paguin ells la factura del viatge.

Sembla, doncs, que l’ex primer ministre se n’anirà a la francesa. Els últims mesos ha rebut moltes crítiques per les seves absències a l’Assemblea Nacional: només ha assistit a 24 de les 99 sessions de la comissió legislativa des del juny de l’any passat, segons l’emissora Franceinfo. Aleshores va ser reelegit diputat de la primera circumscripció del departament de l’Essonne en les eleccions legislatives. I des de fa més d’un any no ha comparegut a cap consell de l’Ajuntament d’Évry, d’on va ser alcalde durant més de deu anys i on continua sent conseller municipal des del 2014.

“Sempre amb vosaltres”, deia paradoxalment l’eslògan de campanya dels seus últims comicis legislatius. Alguns electors de l’Essonne i també polítics que van participar en la seva campanya se senten traïts i consideren que hauria d’haver ponderat l’opció de Barcelona abans de presentar-se a aquelles eleccions. Ara bé, no és la primera vegada que es qüestiona la lleialtat de Valls: durant l’última campanya presidencial francesa, l’exsocialista va anunciar que votaria per Emmanuel Macron, incomplint així la promesa dels candidats a les primàries de l’esquerra de fer pinya -el candidat era Benoît Hamon, que va batre Valls a les primàries.

No sorprèn, doncs, que la contrincant de Valls a les legislatives de l’any passat, Farida Amrani, hagi llançat una petició a internet perquè l’ex primer ministre renunciï als càrrecs públics que encara manté a França. Una campanya que ja ha recollit més de 22.000 signatures, amb regust de venjança: Amrani, que va denunciar anomalies en la votació, va perdre contra Valls per només 139 vots.

A banda d’Amrani, Valls ja no és rival per a ningú a França. Alguns el consideren el mal-aimé (no estimat) de la política francesa, cosa que assumeix sense problemes i sembla que l’afecta poc. “Ja podeu anar dient. Només m’importa una cosa: la manera com seré percebut a Barcelona”, va confessar l’ex primer ministre francès a una periodista de L’Express en una conversa informal ara fa uns dies. El pla d’atac podria ser aplicar a Barcelona l’estratègia que va fer guanyar Macron a la presidència de la República Francesa el maig del 2017. És a dir, fer emergir la societat civil i anar més enllà de la divisió entre dreta i esquerra, mentre es militi -en el cas de Catalunya- pel bloc constitucionalista.

Una plataforma sense PP ni PSC

La setmana passada l’equip de comunicació de Valls va convocar la premsa a un acte avui per anunciar si finalment havia decidit presentar-se a l’alcaldia de Barcelona. El mail corporatiu des del qual s’enviava la convocatòria -Valls 2019- no oferia gaires dubtes respecte al que passarà a partir de les 7 del vespre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Al seu costat hi haurà “les persones que han acompanyat Valls durant el procés de reflexió que ha mantingut des del juny passat i que han compartit amb ell idees sobre el futur de Barcelona”. És a dir, alguns dels representants de la plataforma amb què l’exalcalde d’Évry pretén anar més enllà de la sigla de Ciutadans, el partit que l’ha abraçat des del principi.

Els últims mesos, a Ciutadans ha preocupat la insistència de Manuel Valls per construir la seva pròpia llista a l’Ajuntament de Barcelona. Segons ha sabut l’ARA, els estira-i-arronses entre les exigències del candidat, que compta amb el seu propi equip de treball, i les reticències del partit taronja a perdre el control de la candidatura s’han fet evidents. “Respecto els partits però s’ha d’anar molt més enllà de les seves fronteres”, va dir recentment l’exsocialista. En tot cas, ni el PSC ni el PP se sumaran de manera oficial a la llista i, per tant, Cs serà el partit de referència d’aquest projecte amb què pretenen derrotar Ada Colau i l’independentisme.

Ahir no es va veure Valls en els actes oficials de les Festes de la Mercè. No va ser a la plaça Sant Jaume ni tampoc a l’Ajuntament, tot i que sí que hi havia gent del seu equip. Un cop faci el pas, serà el candidat de Ciutadans. I què passarà amb l’actual líder municipal, Carina Mejías? Ahir va ser l’única que va esquivar la premsa.

Amb Valls continua creixent la llista de socialistes i exsocialistes a la cursa municipal (Ferran Mascarell, Ernest Maragall i, si no hi ha canvis d’última hora, Jaume Collboni). Ara Valls haurà de demostrar que és més bon candidat a Barcelona que a França.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF