La Fiscalia no veu delicte en les rebudes de dos etarres després d'anys de presó i a l'estranger

El ministeri públic no veu enaltiment del terrorisme perquè només es va expressar solidaritat

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha arxivat les diligències d'investigació que va obrir per les rebudes als etarres Iñaki Etxarte i Germán Urizar el 2 i el 3 de març a Azpeitia i Bilbao, respectivament, perquè entén que no van constituir un delicte d'enaltiment del terrorisme. En un escrit al qual ha tingut accés l'agència Efe, la Fiscalia anuncia que s'arxiven aquestes diligències després d'investigar la denúncia que va interposar per aquests 'ongi etorris' (benvingudes) el president de la Fundació Villacisneros, Íñigo Gómez-Pineda.

La Fundació va denunciar les rebudes a Etxarte –un fugit de la banda des del 1981 que va tornar a Azpeitia (Guipúscoa)– i, en especial, el d'Urizar, a qui "centenars de persones van rebre al nucli antic de Bilbao "el 3 de març, segons la denúncia, després de complir 28 anys a la presó per l'assassinat d'un policia amb una bomba adossada al seu cotxe. Durant aquest acte de benvinguda, Urizar va fer "declaracions de record per altres terroristes i membres d'ETA presos", i el 8 d'abril, "un dia abans de la commemoració de l'assassinat del policia José Manuel Cruz", pel qual va complir condemna, "va ser homenatjat, altra vegada a Bilbao", amb més i "intolerable escarni i humiliació de les víctimes", indicava la denúncia.

Tanmateix, per a la Fiscalia: "No s'aprecia cap expressió d'apologia o enaltiment, ja que els fets es limiten a la rebuda a la via pública amb banderes i bengales, lliurament de ram de flors i sol·licituds que els presos tornin a casa. És a dir, cap frase enaltidora o humiliant". Per això interpreta que, davant les circumstàncies "del cas, de l'autor, dels destinataris i del contingut dels missatges, es considera que no hi ha prova suficient de la materialització d'un risc versemblant que es puguin cometre actes terroristes". Aquests rebudes, afegeix el fiscal, es van limitar a "expressions de satisfacció, solidaritat" i desitjos merament polítics sobre l'acostament dels presos d'ETA, que, a més, "no havien tingut cap impacte en l'opinió pública".

En un comunicat remès a Efe, la Fundació Villascineros anuncia la seva intenció de tirar endavant la seva denúncia, perquè considera que aquests actes, "a més del Codi Penal, vulneren les lleis de protecció integral de les víctimes del terrorisme, que encomanen a l'Estat assumir la defensa de la seva dignitat". "Esgotarem totes les vies possibles per aconseguir que les víctimes del terrorisme no hagin de suportar l'escarni de veure com aquests terroristes, a més d'haver tret la vida als seus familiars, són tractats com a herois. La societat espanyola no pot assumir aquesta vergonya amb indiferència", anuncia en aquest comunicat el president de la Fundació.

A més, ha recordat que la Fundació ha posat a disposició de tots les víctimes que desconeguin l'autor material del crim que va acabar amb els seus familiars –més del 40% dels 856 comesos per ETA– el suport legal necessari per evitar que quedin impunes.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF