La Fiscalia no demana cap ministre de Rajoy com a testimoni

Sol·licita que declarin al Suprem fins a 99 agents suposadament ferits durant l’1-O

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat un total de 256 testimonis perquè declarin en el judici de l’1-O, en el qual demana 25 anys de presó per a Oriol Junqueras i fins a 17 anys per a la resta d’exconsellers per delictes de rebel·lió i malversació. I cap dels noms que apareixen a la llista dels testimonis que ha demanat per reforçar les seves acusacions és el de Mariano Rajoy ni cap dels ministres del seu govern, segons va avançar ahir Eldiario.es. Segons la relació de testimonis a la qual ha tingut accés aquest digital, confirmada també per Efe, els màxims responsables de l’anterior executiu central que el ministeri públic vol que declarin són l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l’ex secretari d’estat de Seguretat, Juan Nieto, número dos del ja exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido.

La Fiscalia pretén demostrar al llarg del judici el relat de la presumpta violència del Procés que descriu a l’escrit d’acusació que va presentar divendres al Suprem. Sense aquesta violència no hi ha possible delicte de rebel·lió, i és per això que ha decidit sol·licitar com a testimonis, segons Eldiario.es, un total de 99 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que suposadament haurien acabat lesionats durant la jornada del referèndum de l’1-O. Paradoxalment, però, en l’escrit d’acusació provisional el ministeri fiscal assegura que hi va haver 93 agents ferits -sis menys dels que vol citar a declarar-. Sigui com sigui, la Fiscalia no valora com a testimoni cap de les persones ferides per la violència policial.

Sí que sol·licita, en canvi, 39 membres més de la policia espanyola perquè testifiquin sobre l’1-O i 35 de la Guàrdia Civil que van participar en l’operatiu per impedir el referèndum o en el del 20-S davant la conselleria d’Economia. Entre els testimonis també hi ha els caps dels dos cossos policials a Catalunya l’1-O, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo. Amb tot, gairebé el 70% dels noms dels testimonis que ha sol·licitat la Fiscalia són membres dels cossos de seguretat. La Fiscalia, que també demana citar el responsable del dispositiu policial de l’1 d’Octubre, Diego Pérez de los Cobos, no inclou en la seva petició gaires testimonis dels Mossos d’Esquadra. Els més destacats són els caps de planificació i de la comissaria general d’informació, Emilio Quevedo i Manuel Castellví, els quals, juntament amb el major Josep Lluís Trapero -que no consta a la llista dels testimonis proposats-, van demanar al Govern que se suspengués l’1-O davant del risc de violència, segons la Fiscalia.

A nivell polític, el ministeri fiscal vol que testifiquin els membres de la mesa del Parlament -un dels pilars del pla “secessionista”- que no eren sobiranistes la legislatura passada: José Maria Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC). També demana com a testimonis el secretari general de la cambra catalana, Xavier Muro, i el llavors lletrat major, Antoni Bayona, que van advertir en diverses ocasions Carme Forcadell, que presidia el Parlament i ara presa política processada, del risc de tramitar les lleis de desconnexió.

Vox sí que mira al govern del PP

L’acusació popular que exerceix el partit ultra Vox sí que planteja que Rajoy, l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro testifiquin en el judici, en el qual demana penes d’entre 52 i 74 anys de presó per als independentistes empresonats. En el seu escrit de qualificació provisional, Vox també proposa que compareguin com a testimonis en el judici l’exministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, l’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com l’exconseller d’Interior Jordi Jané i l’exdirector dels Mossos Albert Batlle, que van dimitir dos mesos abans de l’1-O. A diferència de la Fiscalia, el partit ultradretà també proposa, entre d’altres, que comparegui Trapero, així com els principals col·laboradors d’Oriol Junqueras durant la seva etapa com a vicepresident, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF