LA POLITITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA
Política 17/11/2018

La Fiscalia desinfla les causes no vinculades a la cúpula de l’1-O

Retira l’acusació per rebel·lió contra els CDR i no veu indicis contra Aragonès ni contra alguns alcaldes

Mariona Ferrer I Fornells / Montse Riart
4 min
La nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra, presidint una reunió 
 Aquest octubre a la seu  de la Fiscalia.

Madrid / BarcelonaL’arribada de María José Segarra al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat de la mà del govern de Pedro Sánchez no ha canviat ni una coma l’acusació llançada contra els líders independentistes. El ministeri públic ha demanat jutjar per rebel·lió tant els presos polítics com l’anterior cúpula dels Mossos i d’Interior, però paral·lelament ha anat desinflant les últimes setmanes les causes judicials no vinculades als màxims responsables de l’1-O.

El primer punt d’inflexió va ser la petició de la Fiscalia de no imputar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. També la decisió de mantenir un perfil baix en la causa contra els expresidents de l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència. En les últimes setmanes, l’Audiència Nacional ha arxivat la causa contra els acompanyants de Carles Puigdemont i també s’ha tret del damunt la investigació per rebel·lió contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). L’últim moviment: el primer arxiu contra un dels alcaldes que van donar suport a l’1-O.

En tots els casos les denúncies provenien, justament, de la mateixa Fiscalia. Les causes han caigut per la falta de competència del tribunal, com en el cas de l’Audiència Nacional, o bé per la seva debilitat jurídica. Però al darrere sempre hi ha hagut un canvi de posicionament del ministeri públic. Algunes causes, si tiren endavant, serà per denúncies de particulars o entitats.

El nou Govern

La Fiscalia, partidària de no investigar Aragonès

Un dels primers símptomes de la moderació de la Fiscalia davant les causes del Procés va arribar el setembre, quan el ministeri públic va haver d’informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la necessitat d’investigar Aragonès i Josep Maria Jové, després que el jutjat de l’1-O a Barcelona li remetés aquesta part del cas perquè eren aforats. La Fiscalia es va inclinar per demanar que s’investigués Jové, un dels principals encausats, però no Aragonès. En aquest cas, el ministeri públic considera que els indicis contra Aragonès són “d’escassa rellevància” i que no van més enllà de la “passivitat” a l’hora d’impedir el referèndum, a diferència, diu, de l’actitud proactiva de Jové, que llavors era el seu superior.

Entitats independentistes

La investigació contra Buch i Lloveras es manté, però amb un perfil baix

Tot i que la Fiscalia va ser qui va impulsar la investigació dels expresidents de l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència, Miquel Buch -actualment conseller d’Interior- i Neus Lloveras, ara ha passat a mantenir un perfil baix en el cas. El magistrat del Suprem va interrogar únicament Lloveras i va retornar-lo al tribunal català perquè no creia que hi tingués competència. Buch i Lloveras van declarar el 6 de novembre al TSJC. Segons fonts consultades per l’ARA, el fiscal del cas no va formular-los ni una sola pregunta. Ara caldrà veure quina és la seva postura quan el jutge conclogui la investigació.

Acompanyants de Puigdemont

L’Audiència Nacional ha arxivat el cas sense consultar la Fiscalia

La qüestió en què la Fiscalia no ha mogut peça és l’arxiu de la investigació oberta a l’Audiència Nacional des del març en contra de les quatre persones que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. El ministeri públic és qui en va demanar la detenció i l’interrogatori. Però el jutge Diego de Egea va decidir el 30 d’octubre arxivar la causa sense preguntar al fiscal. Considera que els quatre acompanyants -dos mossos, el professor Josep Lluís Alay i l’empresari Josep Maria Matamala-“no tenien coneixement de l’ordre europea de detenció”. Ara la Fiscalia s’haurà de mullar sobre si creu que és necessari emetre una ordre de detenció contra Matamala, que continua amb Puigdemont i no es va presentar a declarar. Segons fonts jurídiques, no té intenció de fer-ho.

Persecució dels CDR

L’AN no tenia competència per seguir retenint la causa a Madrid

El 7 de novembre De Egea va informar que l’Audiència Nacional finalment deixava d’investigar els CDR. Des de feia mesos no tenia competència per investigar-los si era només per desordres públics i no per rebel·lió i terrorisme, però es va esperar fins que el ministeri públic reculés per enviar la causa als jutjats catalans. Va ser la Fiscalia de l’Audiència Nacional qui va demanar la detenció dels activistes Tamara Carrasco i Adrià Carrasco -ell, exiliat a Brussel·les- i no va dubtar a l’abril de recórrer la decisió de De Egea de deixar en llibertat l’activista de Viladecans -que segueix confinada al seu municipi- i va demanar mantenir la imputació per terrorisme i rebel·lió. Però el 30 d’octubre va fer un cop de timó i, en un informe avalat per la Guàrdia Civil, va demanar rebaixar el delicte a desordres públics. Ara caldrà veure quina és la posició del ministeri públic respecte a les pintades recents d’Arran a casa del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Fonts de la Fiscalia expliquen que està a l’espera de rebre l’atestat policial per prendre una decisió. En canvi, continua mantenint l’exigència de “neutralitat” als espais i edificis públics que la va portar aquest agost a obrir diligències contra els Mossos per haver identificat 14 persones que despenjaven llaços grocs en diversos municipis.

Els alcaldes de l’1-O

Es dicta el que pot ser el primer arxiu de molts

Dimarts la Fiscalia Superior de Catalunya va comunicar a l’alcalde de Mollerussa i diputat, Marc Solsona, que arxivava la investigació oberta en contra seva el setembre del 2017 per haver donat suport a l’1-O i haver cedit locals per a la votació, per la qual cosa el responsabilitzava, inicialment, d’un delicte de desobediència. Va ser el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, qui va ordenar investigar els 712 alcaldes que havien donat suport al referèndum. Els casos d’aforats van anar a la Fiscalia Superior i la resta a les territorials. En el decret d’arxiu de les diligències obertes contra Solsona, el fiscal assegura que és “més que probable” que l’alcalde col·laborés en la votació, però admet que no n’hi ha “cap indici” ferm i per això arxiva la causa. Aquest serà el criteri que s’aplicarà en la resta de procediments oberts per la Fiscalia, si bé n’hi ha d’altres que han arribat ja als jutjats arran de denúncies de particulars o entitats. Quan hi hagi proves evidents de la col·laboració amb l’1-O es presentarà querella i en cas contrari s’arxivarà el procediment.

stats