LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

La Fiscalia demana 25 anys per a Junqueras i fins a 17 per a la resta

Manté la rebel·lió mentre l’Advocacia ho rebaixa a sedició, amb penes de fins a 12 anys

Guia ràpida per saber la situació de cadascun dels 25 processats / GRÀFIC: ESTHER UTRILLA

Ni un pas enrere. Poc més d’un any després de la presentació de la querella per rebel·lió, la Fiscalia no va mostrar ahir cap inidici de canvi. Ni la victòria de l’independentisme el 21-D, ni el rebuig a l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió, ni l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa gràcies al suport d’ERC i el PDECat, que ha canviat també el color al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat, han tingut cap efecte. El ministeri públic no va sortir del guió escrit pel jutge instructor Pablo Llarena i va reclamar la pena màxima a què podia enfrontar-se l’exvicepresident Oriol Junqueras, 25 anys de presó i d’inhabilitació, coincidint amb l’aniversari del seu primer any entre reixes. La resta de presos polítics s’enfronten a penes de 16 a 17 anys de presó i d’inhabilitació. Consulteu aquí l'escrit íntegre que ha enviat la Fiscalia al Suprem.

Consulteu aquí l'escrit d'acusació de la Fiscalia del Suprem

La petició contra el líder d’ERC per rebel·lió és només cinc anys inferior a la condemna que es va imposar al màxim responsable del cop d’estat del 23-F, Antonio Tejero. L’única diferència respecte al 1981 en la petició de penes de la Fiscalia del Tribunal Suprem és que l’independentisme no va fer servir armes de foc l’1-O, cosa que hauria elevat la pena de 25 a 30 anys. Es perpetua així l’argument del govern de Mariano Rajoy, del PP de Pablo Casado i de Ciutadans: que a Catalunya hi ha hagut un cop d’estat perquè es va estar “a punt d’aconseguir” la independència. L’Advocacia de l’Estat, amb tot, es va desmarcar ahir de la Fiscalia i va demanar menys de la meitat de pena per a Junqueras -12 anys-, 11 anys i mig per als exconsellers a la presó, 10 per a Carme Forcadell i 8 per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

En total, la petició de penes de la Fiscalia puja a 177 anys de presó; la de l'Advocacia de l'Estat, a 116,5

L’absència d’un gest amb els presos, com reclamaven ERC i el PDECat, va portar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, a retirar el suport a Pedro Sánchez. Des de la presó de Lledoners va anunciar que el Govern en cap cas donaria suport als pressupostos espanyols. La Moncloa també es va haver d’enfrontar ahir a les crítiques de la dreta arran del fet que els serveis jurídics de l’Estat hagin acabat acusant els líders independentistes per sedició, un delicte inferior a la rebel·lió. Sigui com sigui, l’escrit de la Fiscalia manté a l’ordre del dia la resposta judicial al Procés i la voluntat de perpetuar la presó preventiva del líder d’ERC i de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull.

Líders de la rebel·lió

Cuixart, Sànchez i Forcadell, al capdavant com a líders civils

La Fiscalia estableix diferents nivells de responsabilitat entre els líders independentistes. Al capdavant de les peticions de penes hi ha Junqueras com a líder de la rebel·lió, amb una pena agreujada per malversació. Però també es considera els líders de la societat civil “promotors o caps” de la rebel·lió. Així, s’hi sumen l’expresident de l’ANC, l’encara líder d’Òmnium Cultural i l’expresidenta del Parlament. En el cas de Forcadell, és més pel seu passat com a cap de l’ANC, un detall que també recorda en tot moment l’Advocacia de l’Estat, tot i que l’expresident de la Generalitat Artur Mas, amb qui va pactar el full de ruta cap a la independència, no està processat en la causa.

Aquesta tipificació fa que s’elevi la pena a què s’enfronten Cuixart, Sànchez i Forcadell fins a 17 anys de presó i d’inhabilitació, un més que la dels exconsellers empresonats. A tots cinc els considera càrrecs subalterns de la rebel·lió a les ordres de Junqueras, amb una pena de 16 anys agreujada pel delicte de malversació.

Contrainformació

Els escrits ofereixen la versió del govern de Mariano Rajoy l’1-O

L’escrit de la Fiscalia -de 127 pàgines- recull fins a 21 vegades paraules derivades de violència. El de l’Advocacia de l’Estat -que ocupa la meitat de pàgines- no recull el terme en cap moment. Però, a diferència de Llarena, el ministeri públic no reescriu la interpretació del delicte de rebel·lió ni què comporta l’ús de la violència, que segons l’independentisme només es va exercir amb la repressió policial.

Per rebatre aquest argument, l’escrit ofereix la versió del govern de Mariano Rajoy l’1-O. Assegura que en cap cas hi va haver mil ferits per les càrregues policials i denuncia que es va produir una “manipulació informativa sobre la realitat” per la “pressió” del Govern sobre els mitjans internacionals. A més, justifica la intervenció de Felip VI arran de la “gravetat” dels fets.

Diferències d’arguments

L’Advocacia parla d’“actitud hostil” en lloc de “violenta”

La importància de l’escrit de l’Advocacia de l’Estat rau en el fet que per primera vegada trenca la unitat d’acció de les acusacions, cosa que Sánchez pretenia inicialment que s’interpreté com un gest cap a l’independentisme de cara als pressupostos. Però els serveis jurídics de l’Estat tampoc fan grans canvis i eviten entrar en el fons de la qüestió. No parlen del paper dels Mossos ni dels mitjans d’informació i, per evitar controvèrsies, allà on apareix la paraula violència a l’escrit del ministeri públic es canvia per una “actitud hostil”. El delicte de sedició no preveu la violència, i per això s’acusa Sànchez i Cuixart d’“estimular la presència massiva de ciutadans a les urnes” tot i saber que hi podria haver càrregues. Parla, doncs, de “tensió”, “incidents”, “disturbis”, “talls de trànsit”, “desordres públics”...

Sí que hi ha canvis en la malversació: la Fiscalia comptabilitza 3,07 milions d’euros de fraudats a les arques públiques -una xifra semblant a la de la Guàrdia Civil- i l’Advocacia de l’Estat 1,9 milions -perquè no es computen els 900.000 euros que hauria costat el lloguer dels col·legis electorals-. Una diferència recalcable si es té en compte que l’anterior govern espanyol va negar que s’hagués destinat ni un sol euro al referèndum.

Set anys per a Vila

S’enfronta a la mateixa pena que Mundó i Borràs tot i haver dimitit

On no varien gairebé ni una coma els escrits és en l’acusació als exconsellers que no són a la presó ni a l’exili, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila -per a qui es demanen les mateixes penes tot i haver dimitit la nit abans de la DUI-. L’Advocacia de l’Estat els demana també 7 anys de presó pels delictes de malversació i desobediència. Tampoc hi ha canvis en l’acusació als membres sobiranistes de la mesa, amb un any i vuit mesos d’inhabilitació per desobediència per a tots excepte Joan Josep Nuet, coordinador llavors d’EUiA, que no és independentista. En el cas de l’exportaveu de la CUP Mireia Boya, la Fiscalia també li demana un any i vuit mesos d’inhabilitació.

El paper de Puigdemont

Apareix de manera residual sota la fórmula “processat fugit”

La Fiscalia gairebé no té en compte l’expresident de la Generalitat, Carles Puidemont, processat també per rebel·lió però que no serà al judici oral perquè Llarena va rebutjar-ne l’extradició només per malversació des d’Alemanya. Com en el cas del jutge instructor, a l’escrit s’obvia el cop que van representar les euroordres i apareix de manera residual al text sota la fórmula de “processat fugit”. En el cas de l’Advocacia de l’Estat, només hi apareix dos cops.

Més pena per a Trapero

La Fiscalia eleva a rebel·lió la pena contra l’excúpula dels Mossos

Per la seva banda, la Fiscalia de l’Audiència Nacional inclou el delicte de rebel·lió en l’acusació contra l’excap del Mossos, Josep Lluís Trapero, i l’excúpula d’Interior, integrada per Pere Soler i Cèsar Puig. Tots tres s’enfronten a una pena d’11 anys de presó. En el cas de Trapero, per haver estat “intencionadament tolerant” amb el referèndum i “a disposició del pla secessionista”. Segons la Fiscalia, els Mossos i Interior van dissenyar un pla “fraudulent i ineficaç”. Però malgrat aplicar el tipus penal extrem, el resultat en anys de presó per a Trapero pot ser més lleu perquè s’enfrontava a dos delictes de sedició i un d’organització criminal segons la instrucció de Carmen Lamela, que es podien traduir en més anys de pena. La intendent Teresa Laplana s’enfronta a quatre anys de presó per un delicte de sedició.

Les reaccions polítiques

Sánchez nega un gest amb l’independentisme

La decisió de la Fiscalia suposa un punt i a part en el desgel entre el Govern i l’executiu de Pedro Sánchez. Després de trencar relacions fa dues setmanes amb el líder del PP, Pablo Casado, ara és Torra qui va anunciar ahir que retirava el suport al president espanyol. La Moncloa ha d’aprovar pressupostos al principi de l’any vinent i el president català ja va avançar ahir que els diputats independentistes no els podien votar: “Som a les portes d’un judici que és una farsa”. Sánchez no ha volgut jugar-se-la ni en un costat ni a l’altre, i s’ha quedat sol al Congrés només amb el suport insuficient de Podem. El PP i Cs el van tornar a acusar ahir de “cedir als colpistes” per la rebaixa a sedició de l’Advocacia de l’Estat.

El govern socialista no va voler entrar en l’autonomia de la Fiscalia per modificar els escrits d’acusació i ara, segons Torra, el que està fent Sánchez és ser “còmplice de la repressió” per no buscar una solució política. Ahir la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va negar cap “gest” amb l’independentisme per intentar calmar els ànims de la dreta després del consell de ministres. Poques hores després, i a 600 quilòmetres de distància, milers de persones reclamaven des de Lledoners a Torra que s’obrin les presons.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF