La Fiscalia ajorna la rebel·lió i intenta lligar els delictes menors en l'interrogatori als exconsellers

Bassa rebaixa el referèndum i no el considera "concloent" per a la independència

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

La consistència de les acusacions de rebel·lió i sedició s'ha posat en dubte des de l'inici de la causa contra el Procés, i el judici era un moment esperat per veure com la Fiscalia l'acredita davant del Tribunal Suprem, que durant la instrucció s'ha mostrat condescendent i fins i tot favorable al relat "retorçat" que denuncien les defenses dels líders independentistes. En les tres jornades d'interrogatoris als acusats, conscient que a través de les respostes dels exconsellers difícilment trobaria cap via que li donés la raó, ha deixat les preguntes vinculades a la rebel·lió i la sedició en un pla anecdòtic –ni tan sols ha arribat a pronunciar els delictes– i s'ha centrat en els delictes menors: la malversació de fons públics i la desobediència. La Fiscalia ha evidenciat aquesta estratègia acusatòria especialment aquest dimecres amb l'interrogatori a Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó.

En cinc dies de judici oral, el ministeri públic s'ha limitat a parlar de "murs humans" i d'un cos de Mossos d'Esquadra que s'ha posat "al costat de la rebel·lió", en la línia del seu escrit de conclusions provisionals, durant la sessió de qüestions prèvies. Per atendre al principi d'acusació, que obliga a interrogar els processats sobre tot allò de què se'ls acusa, la Fiscalia ha complert amb l'expedient preguntant amb poca profunditat sobre els cotxes de la Guàrdia Civil davant Economia el 20-S i la suposada previsió que podrien haver-hi enfrontaments violents de cara al referèndum. Així, la Fiscalia es guarda la carta dels alts càrrecs policials i el centenar d'agents citats com a testimonis per abordar la rebel·lió.

Rull defensa que és possible un referèndum dins la Constitució si hi ha "voluntat política"

La superficialitat en aquest sentit contrasta amb la insistència que els fiscals –i també l'Advocacia de l'Estat– han indagat les advertències del Tribunal Constitucional (TC) i els compromisos de despesa del Govern amb la materialització del referèndum. Aquest dimecres Consuelo Madrigal i Fidel Cadena primer i Jaime Moreno i Javier Zaragoza després han seguit un guió de preguntes sobre aquestes qüestions destinades a posar en contradicció els exconsellers, i s'han trobat respostes diverses: mentre que Josep Rull ha subratllat el "dèficit important d'autoritat moral" del TC, Meritxell Borràs ha negat "menystenir-lo", Mundó ha evitat entrar-lo a valorar i Dolors Bassa l'ha reconegut com a "autoritat" i ha assegurat que l'executiu va paralitzar tota acció destinada a organitzar l'1-O un cop es va suspendre d'urgència la llei del referèndum aprovada el 6 de setembre al Parlament, així com el decret de convocatòria. Aquella matinada també es va firmar un acord de govern en què els consellers es comprometien a assumir col·legiadament i solidària tot el que fos necessari per fer realitat la votació. Borràs ha puntualitzat que la seva firma no era necessària i ha parlat del ple del 6 de setembre al Parlament com un "dia simbòlic".

¿Com és possible que el referèndum se celebrés si l'executiu no va destinar-hi ni un sol euro ni es va fer responsable de la logística? Rosa María Seoane, l'advocada de l'Estat, ha insistit en aquesta qüestió i li ha semblat trobar les llacunes del discurs del Govern de Carles Puigdemont. "Miri, no vull respondre", s'ha resignat l'exconsellera de Treball en la seva declaració quan li han demanat com pensava que es podria celebrar el referèndum si l'executiu es desentenia de l'arribada de les urnes i les paperetes. "Desconec on es van imprimir les paperetes ni qui les va encarregar, ni tampoc on es van construir o on eren les urnes, però sabia que apareixerien l'1-O perquè confiava en el meu país", ha assegurat Rull durant el seu interrogatori, en la línia del que havia expressat Jordi Turull el dia abans. Al seu torn, Borràs ha abordat el contracte marc de compra de material electoral –que finalment va quedar desert–, que va motivar una querella de la Fiscalia perquè entenia que anava destinat a l'1-O. L'exconsellera de Governació ha dit que el Govern no va comprar les urnes i que aquest contracte marc va acabar servint per a les eleccions del 21-D. Mundó s'ha cenyit a les seves competències i ha assegurat que no va "incomplir" cap acte ni resolució del TC.

Les acusacions han intentat ajudar-se de documents suposadament trobats a l'empresa Unipost que han negat conèixer tant Rull com Bassa i Mundó, insistents a l'hora de subratllar que la Generalitat "no va gastar ni un sol euro públic" en el referèndum. Borràs ha desvinculat el contracte marc per a paperetes per a l'1-O i ha assegurat que calia estar a punt en qualsevol moment per a una convocatòria d'eleccions anticipades vist l'escenari amb la CUP. A l'espera de conèixer el criteri dels testimonis, tant funcionaris de l'administració pública com empresaris suposadament adjudicataris de material electoral, la malversació es pot acabar dirimint en dues potes.

La primera, el debat sobre si es consideren delictives les despeses compromeses però no executades. En aquest sentit, l'exconseller de Territori va sortir del guió i va afirmar que la partida dels pressupostos del 2017 destinada a processos electorals estava reservada per al referèndum, però després la va atribuir a la possibilitat de pactar-lo amb l'Estat i que es transferissin les competències a la Generalitat per organitzar-lo. Mundó va ser el primer en parlar de la possibilitat que les urnes es paguessin amb diner privat, conseqüència de l'incisiu interrogatori del fiscal Javier Zaragoza, en una jornada amb preguntes de tot l'equip del ministeri públic.

La segona pota és l'acció exterior sufragada amb fons públics vinculada al full de ruta sobiranista. En aquest sentit, la Fiscalia ha preguntat sobre conferències de membres del Govern al Parlament Europeu i altres punts a l'estranger defensant el referèndum, així com el paper del Diplocat. 

El valor del referèndum

Rull s'ha volgut mostrar desafiant durant el seu llarg interrogatori i, a banda de ser l'únic que ha considerat Puigdemont el "president legítim", l'encara diputat de JxCat ha agafat el fil de Turull i ha situat a la balança la voluntat popular al costat de les resolucions del Tribunal Constitucional. "Un referèndum cap a la Constitució si hi ha voluntat política", ha defensat l'exconseller de Territori, al mateix moment que, fora de la sala, Felip VI entrava en acció des del Congrés Mundial del Dret, on va rebre el premi Pau i Llibertat de l'Associació Mundial de Juristes. " No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre de l'estat de dret", reblava el rei.

Bassa: "La independència es planteja com una cosa pactada, la prova és que estem aquí i no som independents"

Rull ha afirmat que convocar l'1-O va ser un dels moments més "emotius" de la seva trajectòria política, donant un valor al referèndum radicalment oposat al que li ha donat Borràs, que ha apuntat que la seva firma "no era necessària", o Bassa, que no l'ha considerat "concloent" per declarar la independència. L'exconsellera de Treball s'ha desvinculat de la unilateralitat amb molta contundència i ha reiterat que l'objectiu que perseguia el Govern en tot moment era el pacte i la negociació. En aquesta línia, responent al seu advocat, ha negat qualsevol efecte vinculant de la declaració d'independència votada al Parlament el 27 d'octubre. "La independència es planteja com una cosa pactada, i la prova és que som aquí i no som independents", ha admès, en el que ha estat fins ara el discurs més explícit per retractar-se dels fets d'octubre

Mundó s'ha desmarcat de tots ells i, tot i respondre a les preguntes de la Fiscalia, no ha volgut entrar a valorar en cap cas ni les protestes del 20-S ni l'1-O ni el 27-S perquè, a parer seu, no tenen res a veure amb els delictes de malversació que el ministeri públic li imputa, amb una pena de fins a 7 anys de presó. Igual que Bassa, ha desvinculat el Govern de l'organització de l'1-O un cop suspès del decret de convocatòria.

Marchena allarga els interrogatoris fins a la nit

La cinquena sessió del judici ha estat maratoniana i ha durat de les deu del matí fins a dos quarts de deu de la nit, un fet molt poc habitual en un judici oral. Poc abans de les nou del vespre el president del Tribunal, Manuel Marchena, permetia un breu recés de només quatre minuts per anar "d'emergència" al lavabo. Ni el prec de l'advocat de Jordi Sànchez, que ha de declarar dijous a primera hora, no ha escoltat Marchena per tallar les declaracions. L'objectiu que busca és no haver d'habilitar dies especials i poder començar amb els testimonis ja dimarts, quan és el torn de l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. Jordi Pina, lletrat de l'expresident de l'ANC, ha recordat que els presos es lleven a les sis del matí, que llavors no es poden dutxar i que a les 6.45 h ja marxen cap al Suprem. "No sé si es garantirà que Sànchez estigui en perfectes condicions", ha lamentat. Marchena ha replicat que "el desig de la sala és el d'un procés sense dilacions i acabar com abans millor". Demà dijous serà el torn de l'exconseller Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i potser l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, si el tribunal torna a allargar la jornada.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF