La fiscalia investiga els Mossos per “no haver dissuadit” els CDR

El Govern defensa l’actuació dels agents i nega cap problema d’ordre públic a Catalunya

Els Mossos s’han convertit en l’última setmana en la diana política preferida. Primer, pel president del Govern, Quim Torra, i pel conseller d’Interior, Miquel Buch, que van anunciar canvis que finalment no han dut a terme. Després, per la CUP, que va reclamar la dimissió dels comandaments i va anunciar que es querellaria contra el cos per les càrregues policials de Girona i Terrassa. El govern espanyol s’hi va afegir dilluns advertint que, si l’ordre públic no és una prioritat, enviarà policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya. I ahir va ser la fiscalia la que va anunciar que obre una investigació pel que considera passivitat dels Mossos davant del tall de l’AP-7 de dissabte i l’aixecament de peatges de diumenge per part dels CDR.

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha demanat al cap dels Mossos, el comissari Miquel Esquius, un informe amb les actuacions detallades dels agents en les dues accions dels CDR del cap de setmana. Bañeres fa referència al tall de l’AP-7 a l’Ampolla durant quinze hores, quan un centenar de manifestants van muntar barricades, i a la concentració de diumenge en una desena de peatges de les autopistes catalanes.

En el seu escrit, el fiscal superior exposa que en els dos episodis hi havia efectius dels Mossos, però que “el comportament de les unitats no es va orientar a dissuadir els concentrats”. Bañeres demana també que s’aclareixi si es va renunciar a fer servir “la força imprescindible i proporcional per restablir l’ordre jurídic davant una actuació il·legal”. Segons el fiscal, la falta d’intervenció dels agents va afectar dissabte, amb “una permanència injustificada”, els drets “de la multitud d’usuaris de l’autopista”, i diumenge va provocar “una multiplicació” en el perjudici econòmic de l’empresa concessionària.

Possibles responsabilitats

Per això Bañeres considera que “l’absència” d’actuació de les unitats dels Mossos i el fet de no exigir “el restabliment de l’ordre i la restitució dels drets” dels ciutadans afectats “podrien donar lloc a responsabilitats”. I el fiscal reclama a Esquius que, en el seu informe, indiqui quins van ser els responsables de les operacions i de les ordres o les comunicacions fetes el passat cap de setmana en les accions dels CDR.

Des de la Generalitat han entomat “amb sorpresa” les crítiques del govern espanyol -de qui posen en dubte la “lleialtat institucional”- i la investigació oberta per la Fiscalia. La portaveu, Elsa Artadi, va defensar ahir l’actuació dels Mossos durant el cap de setmana, que es va fer seguint criteris “policials i tècnics i en cap cas polítics”. Dissabte, l’AP-7 va estar tallada durant hores perquè la prioritat de la policia va ser la “mediació”: “No hi va haver incidents d’ordre públic, es va garantir en tot moment el dret a la mobilitat perquè la resta de la xarxa viària va funcionar bé i es va activar la mediació, que va fer innecessari desallotjar”.

Pel que fa a la presència dels CDR als peatges, Artadi va remarcar que el paper dels Mossos va ser el mateix que durant la Setmana Santa. Aleshores, amb la Generalitat intervinguda pel 155, també van decidir esperar que marxessin els manifestants que aixecaven les barreres. “No recordo que ningú demanés aleshores que li apliquessin el 155 al ministre de l’Interior”, va ironitzar Artadi, que va explicar que diumenge el Govern va estar permanentment en contacte amb les concessionàries de les autopistes.

Els CDR avisen a quinze dies del consell de ministres

En la mateixa línia, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va defensar l’actuació dels Mossos en la carta de resposta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Buch va manifestar que els agents van actuar davant les accions dels CDR “amb celeritat i adequadament”. Segons el conseller, la policia catalana “no tenia informació contrastada prèvia” de les dues accions. “Un desconeixement que entenem compartit pels serveis de les vostres forces i cossos de seguretat”, li diu a Marlaska, perquè no havien fet arribar “cap alerta prèvia” en els mecanismes de coordinació.

El vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, també van respondre als seus homòlegs espanyols per negar “desistiment de funcions dels Mossos” i mostrar el seu compromís amb l’ordre públic.

Aval a les càrregues del dia 6

El suport als Mossos va anar, però, més enllà dels operatius del cap de setmana. El Govern vol girar full de les polèmiques càrregues del 6 de desembre a Girona i Terrassa i del malestar dins del cos amb el president i el conseller d’Interior per les declaracions posteriors. Buch ja es va disculpar dilluns amb els comandaments i ahir Artadi va dir que l’actuació va ser, “en global, correcta” i que, per tant, l’executiu dona suport als “criteris policials i tècnics” amb què va actuar la policia.

L’anàlisi de les imatges, que Quim Torra i Miquel Buch van visualitzar plegats diumenge passat, determinarà si es responsabilitza exclusivament algun agent per no haver seguit els protocols. De moment no s’ha fet públic l’obertura de cap expedient malgrat l’interès que la setmana passada va mostrar Torra perquè es prenguessin decisions amb celeritat. En tot cas, Artadi va negar que el president posés un ultimàtum al conseller. Al contrari: “Les seves declaracions públiques van ser de suport a Buch i va reiterar que, si cal revisar i valorar canvis, es farà sempre seguint els criteris policials”.

Sánchez amenaça amb enviar la policia si no es manté l’ordre públic

Però el malestar generat per les paraules de Torra i Buch no s’ha esvaït tan ràpid als Mossos. Dins del cos encara hi ha recels pel fet que dissabte no s’intervingués durant hores en el tall de trànsit a l’AP-7 tot i que els manifestants no eren més d’un centenar. I encara en el capítol de queixes, els sindicats dels Mossos portaran avui les seves reivindicacions laborals al departament d’Economia.

En l’última setmana els CDR han protagonitzat tres accions arreu del territori, desafiant la capacitat de resposta de la policia catalana. La direcció política dels Mossos encara ha de decidir si avala les protestes -l’1 d’octubre Torra els va animar a pressionar el Govern- o si les reprimeix, com va passar durant les mobilitzacions del dia de la Constitució. Tot són avisos pel que pugui passar el 21 de desembre, quan Pedro Sánchez reunirà el consell de ministres a Barcelona. Els CDR ja han avisat que intentaran aturar el país. Abans, la Generalitat haurà hagut de decidir.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF