La Fiscalia i el Congrés desafien el Tribunal Suprem

Marchena vol que el Congrés autogestioni la suspensió dels presos independentistes electes

La sala segona del Tribunal Suprem ha creat un conflicte artificial amb la seva pròpia Fiscalia i amb la mesa del Congrés de Diputats. En lloc d'interpretar l'aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal en una interlocutòria que suspèn els quatre diputats independentistes presos (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i el senador independentista pres Raül Romeva i comunicar-ho a continuació a la mesa perquè executi aquesta suspensió, ha plantejat un repte: que el Congrés "s'autogestioni" i apliqui la mesura a iniciativa pròpia.

Aquest és el significat de la nota signada amb data 23 de maig pel president de la sala segona i president del tribunal d'enjudiciament del Procés, Manuel Marchena, segons la qual, en resposta a l'informe sol·licitat per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ahir dimecres, 22 de maig, assenyala que "la configuració constitucional del Tribunal Suprem fa inviable l'elaboració de l'informe requerit" i es limita a "reiterar el que ja va ser raonat en la interlocutòria del 14 de maig".

Marchena –que va ser ponent en l'anomenat cas Atutxa el 2008, en el qual es va condemnar per desacatament el president del Parlament basc Juan María Atutxa al no ordenar la dissolució del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) després de la il·legalització de Batasuna el 2003– estima ara, segons fonts judicials consultades, que el Suprem no pot fer res més pel que fa a la suspensió dels independentistes presos elegits el 28-A i creu que la mesa ha d'aplicar l'article 21 del reglament del Congrés de Diputats.

Problema: l'article 21 es refereix en general al fet que el diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris "quan, concedida per la cambra l'autorització objecte d'un suplicatori i ferma l'acta de processament, es trobi en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta situació".

La cambra no ha donat "autorització objecte de suplicatori" –parafrasejant el reglament– a cap dels cinc presos polítics sobre els quals pesa la suspensió perquè han adquirit la condició de diputats i senador quan ja estaven processats, acusats i en presó preventiva.

La nota de Marchena remet a l'acta del 14 de maig –resposta a un recurs dels càrrecs electes que demanaven suspendre el judici per sol·licitar el suplicatori o l'autorització per processar-los atenent a la seva nova situació després del 28-A–, en el qual el tribunal assenyalava que no era necessari tornar a sol·licitar l'autorització de les cambres en compliment de la literalitat del que marca la llei, ja que aquesta autorització, sostenia, es demanava per processar-los. I els cinc ja estan processats, acusats i en la recta final del judici oral.

Però en aquesta interlocutòria només hi ha una referència tangencial a l'article 21 del reglament del Congrés. Diu la sentència que "el mateix article 21 del reglament del Congrés de Diputats preveu que un diputat es trobi en situació de presó preventiva i que això impliqui la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris". Però ja hem vist que l'article 21 parla del suplicatori. I aquí no hi ha suplicatori. Perquè no cal, es dirà, tenint en compte la interlocutòria del 14 de maig. És una objecció equivocada, perquè l'article 21 es refereix en general a la situació dels diputats, no diu res dels processats per rebel·lió, com sí que planteja amb la paraula 'rebels' l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.

Per què, llavors, ha d'assumir la mesa del Congrés que el tema ja està tancat per la interlocutòria del 14 de maig? Aquesta acta legitima el procediment penal al Suprem. Res més. I per si fos poc, aquesta interlocutòria no és ferma: ha estat recorreguda en súplica per la defensa dels diputats, i adquirirà fermesa quan es resolgui la súplica. I aquella nova resolució podrà ser recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional.

Però hi ha més arguments en el sentit que la conducta artificiosa fins i tot contravé la pràctica del Tribunal Suprem en la mateixa causa del Procés. En la seva acta de conclusió del sumari, el magistrat Llarena ja ho assenyalava el 9 de juliol del 2018. Després d'exposar la posada en pràctica de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal (suspensió dels càrrecs per als processats fermament per rebel·lió i en compliment de la presó preventiva), s'hi assenyalava: "El que s'ha exposat obliga a comunicar a la mesa del Parlament autonòmic de Catalunya que els processats i membres d'aquest Parlament Carles Puigdemont i Casamajó, Oriol Junqueras i Vies, Jordi Turull i Negre, Raül Romeva i Rueda, Josep Rull i Andreu i Jordi Sànchez i Picanyol, han quedat suspesos –automàticament i per mandat de l'article 384 bis de la Lecrim– de les funcions i càrrecs públics que estaven ocupant, de manera que la mesa del Parlament haurà de procedir a adoptar les mesures necessàries per donar plena efectivitat a la previsió legal. També haurà de comunicar-se a la mesa del Parlament que qualsevol alteració processal que comporti la desaparició d'algun dels pressupostos normatius determinants de la suspensió, es participarà a la cambra legislativa als efectes igualment oportuns".

Per què no va existir llavors la "configuració constitucional" que ara s'esgrimeix per no plasmar en una acta l'aplicació del 384 bis als nous càrrecs electes i la seva comunicació a la mesa del Congrés i del Senat?

En les últimes escaramusses del que es pot anomenar l' Estat Judicial a Espanya, la Fiscalia del Suprem s'ha alineat, almenys si s'observa la superfície, al costat de la mesa del Congrés. La Fiscalia ja tenia redactat dimarts, el mateix dia de la presa de possessió dels parlamentaris, l'escrit en el qual sol·licitava a la sala segona del Suprem que comuniqués al Congrés la necessitat d'aplicació immediata del 384 bis. No obstant això, va decidir esperar fins dimecres i va fer alguna gestió per veure si aquesta comunicació estava en marxa. A l'advertir que no era així, la Fiscalia va cursar la seva petició dimecres, després que la presidenta del Congrés declarés que s'estava prenent el seu temps, sense presses, per abordar l'assumpte de la suspensió.

La mesa del Congrés, al demanar al Suprem que exposés la seva interpretació de l'aplicació del 384 bis, s'alineava en la mateixa trinxera que la Fiscalia.

El que va propulsar als fiscals és una història de menyspreu. L'instructor Llarena en va ser el responsable, ja que va treballar amb la Guàrdia Civil i no colze a colze amb els fiscals, com sol ser la norma. En els temes d'extradició i euroordres de detenció, Llarena va donar l'esquena al llavors fiscal general de l'Estat, el seu col·lega de la sala segona Julián Sánchez Melgar. No l'hi va consultar ni abans ni després. Va arribar fins i tot a deixar sense resposta la petició de tornar a enviar l'euroordre a Bèlgica quan la fiscalia de Brussel·les, en comunicació interna amb la fiscalia espanyola, li va recomanar reparar el defecte de forma de la inexistència d'una ordre de detenció nacional en emetre una nova euroordre.

L'orientació de Marchena sembla dirigida a aconseguir que la suspensió sigui obra de la mesa del Congrés –la complicitat en l'execució–, però la Fiscalia no hi combrega.

En el pecat, doncs, hi ha la penitència.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF