40 ANYS DE LA CARTA MAGNA
Política 06/12/2018

El rei reivindica la Constitució i obvia el Procés

En l’aniversari del text evita parlar de Catalunya però recorda que cal “acudir” als tribunals

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
Felip VI va presidir ahir l’acte dels 40 anys de la Constitució al Congrés, que va agrupar per primer cop el rei emèrit i la princesa Elionor, així com cinc presidents espanyols, que van seure amb els pares de la Constitució  al mig de l’hemicicle.

MadridEl Congrés de Diputats va tancar ahir mesos de fastos entorn dels 40 anys de la Constitució amb una reivindicació dels valors i la vigència del text, així com un homenatge a Joan Carles I, que no havia tornat a posar els peus a l’hemicicle des del 2011, tres anys abans de la seva abdicació. Felip VI va destacar el paper “determinant” del seu pare per a la democràcia en un discurs en què va evitar parlar del Procés i de la crisi territorial a Catalunya. Ara bé, de forma velada va recordar que ell és el “símbol de la unitat d’Espanya” i va recordar que cal “acudir” als tribunals, en una referència a la judicialització en les setmanes prèvies al judici al Procés, que ha d’arrencar al gener. A l’acte no hi van assistir, com ja és tradicional, ERC, el PDECat, el PNB i EH Bildu. I aquest any també se’n van absentar els comuns -diferenciant-se de Podem- i Compromís.

“La Constitució és l’ànima viva de la nostra democràcia”, va assenyalar, i va reivindicar l’“esperit de reconciliació, entesa i integració” de la carta magna. Després de mitja hora de discurs, va admetre “equivocacions, errors i insuficiències” i va demanar no silenciar “problemes polítics, econòmics i socials molt rellevants”. Per això no va tancar la porta a una reforma de la Constitució i va apuntar que cal “pensar en el futur” i construir una “Espanya renovada”, “oberta als canvis de la societat”. “Espanya no és la de fa 40 anys”, va assenyalar. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, tampoc va tancar-hi la porta -a diferència del líder del PP, Pablo Casado-. En l’única intervenció pública a l’hemicicle a més de la del rei, va fer una crida a “renovar el pacte constitucional”. Per a Pastor, la carta magna “no és un cadenat” i “es pot reformar”, però considera que cal un consens com el del 1978.

Amb crides justament a la reforma de la Constitució es va despertar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, rebut amb xiulets i crits de “fora” a les portes del Congrés. El consell de ministres ja ha aprovat finalment la proposta de modificació constitucional per limitar els aforaments de diputats, senadors i membres de l’executiu espanyol. Ahir a primera hora Sánchez assenyalava que reformar-la és “reforçar-la” i va celebrar després que el rei i Pastor haguessin avalat la proposta, encara que no fos de forma explícita. A la tarda, Sánchez va anar més enllà i va demanar a través de Twitter una reforma per incloure-hi “la igualtat entre homes i dones”.

Però tant Pablo Casado com Albert Rivera ja van descartar una reforma aquesta legislatura. El líder del PP va advertir que el seu partit utilitzaria la “majoria de bloqueig” al Congrés i la majoria absoluta al Senat per evitar que tiri endavant qualsevol reforma constitucional que es plantegi ara “més per agenda pròpia” que per necessitat d’Espanya. Al seu torn, el líder de Cs va assenyalar que “aquesta legislatura no hi ha prou consens”.

L’arc de la dreta continua confiant en la celebració d’eleccions al març. Però ahir Sánchez va allunyar aquesta possibilitat. En una conversa informal amb periodistes va defensar, de cara a Europa, la presentació dels pressupostos generals de l’Estat al Congrés i va confiar que el PDECat permeti la tramitació dels comptes, un pas que, tal com va avançar l’ARA, tant el PDECat com ERC s’estan plantejant. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es va mostrar més cauta perquè “no es refia” dels grups independentistes. Sigui com sigui, si no aprova els pressupostos, Sánchez va advertir que els socialistes tenen intenció de seguir “governant i treballant” després del març. Dins del govern espanyol hi ha qui veuria bé avançar les eleccions al maig i fer-les coincidir amb les europees, les municipals i algunes autonòmiques, una opció que els barons demanen que es descarti.

Missatge a Torra

Per intentar lligar el suport a la tramitació, Sánchez encara manté la intenció de reunir-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra, el 21 de desembre a Barcelona. “Si Torra no em vol veure, és el seu problema”, va dir. La Moncloa té previst el consell de ministres per a aquell divendres a Barcelona. L’executiu no vol avançar on serà, però descarten que sigui a la Delegació del govern espanyol. En la reunió està prevista alguna mesura particular per a Catalunya, així com altres d’importants de caràcter social. Abans de finals d’any Sánchez tirarà endavant un reial decret per augmentar el salari mínim fins als 900 euros. Podria reservar-s’ho per a la tradicional compareixença d’abans de Cap d’Any a la Moncloa, prevista per al 28 de desembre.

Querella contra Joan Carles I

La nota discordant de la jornada d’homenatge a la carta magna i la monarquia la va encarnar la formació de Pablo Iglesias. Els bancs d’Units Podem van saludar el retorn de Joan Carles I al Congrés amb la interposició d’una querella criminal al Tribunal Suprem. A primera hora del matí, Esquerra Unida (IU) i el Partit Comunista Espanyol van anunciar que s’havien querellat contra el rei emèrit i contra la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, així com contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo i el director del CNI per un total de 13 delictes, inclòs suborn, frau i constitució de grup criminal.

Amb aquest pretext el líder d’IU, Alberto Garzón, va assistir per primer cop a l’acte des del 2011. Igual que Pablo Iglesias, ho va fer per reclamar la necessitat d’un canvi de model d’estat i denunciar que la monarquia no és “joc net”. “Cal apostar per la justícia social, la fraternitat i la llibertat, i això el 2018 es diu república”, va defensar el líder de Podem, que no va aplaudir durant l’acte i no es va quedar a l’aperitiu posterior.

Per a Iglesias, el discurs del rei va ser “decebedor” però va agrair que admetés haver-se “equivocat alguns cops” i que “enviés un missatge clar” als que diuen, com Vox, que cal eliminar les autonomies. Felip VI va defensar que “mai abans” a Espanya hi havia hagut una descentralització “tan profunda”.

stats