Europa dictamina que Otegi no va tenir un judici just a Espanya

El dirigent d'EH Bildu i quatre demandants més van denunciar a Estrasburg els jutges que els van enviar a presó per manca d'imparcialitat

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat la raó a Arnaldo Otegi i quatre demandants més (Sonia Jacinto, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres), i ha dictaminat que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just a Espanya. El tribunal amb seu a Estrasburg ha determinat aquest dimarts que l’alt tribunal espanyol va violar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el "Dret a un procés equitatiu" quan se'ls va jutjar i va enviar a la presó pel cas Bateragune. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Actualment, els condemnats ja han complert les penes i estan en llibertat. En el cas d’Otegi, el dirigent d’EH Bildu va ser sentenciat a deu anys de presó per aquest procés.

El cas, instat per la defensa d'Otegi, buscava dilucidar si l'actuació de la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo en el tribunal que va condemnar el polític basc pel cas Bateragune va vulnerar els seus drets fonamentals. La defensa va al·legar que la seva imparcialitat estava contaminada pel prejudici mostrat en un judici anterior contra ell. Otegi al·legava que durant el judici per l'homenatge a un dels caps d'ETA, 'Argala', Ángela Murillo va preguntar a Otegi si "condemnava rotundament la violència" i, davant la seva negativa a respondre, la magistrada va afirmar: "Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta".   "Jo també sabia que m'ho preguntaria", li va respondre el dirigent de l'esquerra abertzale.  Així mateix, Otegi denunciava la presumpta parcialitat del president del tribunal, Francisco Pérez dels Cobos, per la seva militància al PP, i del magistrat Antonio Narváez, que va ser el fiscal que va impulsar la il·legalització de Batasuna. El TEDH va rebutjar de ple aquests arguments, que va titllar de "maliciosos" en primera instància, admetent a tràmit només la part relativa a l'Audiència Nacional.

L'Audiència Nacional va rebutjar al 2011 la recusació plantejada per l'exportaveu de Batasuna contra aquests magistrats per evitar que fossin ells els que el jutgessin al juliol per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través de Bateragune. Per set vots a dos, la sala composada pel president de l'Audiència Nacional, els presidents de les sales i el magistrat més antic i més modern de cadascuna d'elles van desestimar la petició després de celebrar una vista a porta tancada per analitzar si s'apartava d'aquest procediment a Murillo, Palacios i Martel. 

Otegi va plantejar la recusació després que el Tribunal Suprem anul·lés una sentència en la qual aquests tres magistrats de la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional el condemnaven a dos anys de presó per homenatjar el 9 de juliol de 2005 al pres etarra José María Sagarduy, excarcerat després de romandre 30 anys a la presó. El Suprem va anul·lar la sentència en entendre que Murillo "va prejutjar" la culpabilitat d'Otegi quan, en preguntar en el judici si condemnava rotundament la violència d'ETA, l'acusat va respondre que no contestaria a aquesta pregunta i la jutge li va replicar: "ja ho sabia", expressió que la Sala del 69 ha considerat que no implica una animadversió de caràcter genèric, de manera que no es pot extrapolar a la resta dels procediments.

Otegi ha fet una piulada al seu compte de Twitter on denuncia la gran mentida que a parer seu es va construir durant el judici i que ha desembocat en un nou revés a l'Estat. 

El president Quim Torra ha mostrat la seva alegria per la decisió del TEDH i ho ha aprofitat per denunciar la manca de garanties de la justícia espanyola.  

ERC diu a l'Estat que no faci més el "ridícul" i retiri les acusacions de l'1-O

"Avui hem vist com és la justícia espanyola: mentre cridava a declarar un conseller i una alcaldessa per haver posat el futur del país a les mans de la ciutadania, amb urnes, el TDEH sentenciava que el judici a Otegi no va ser just [...] i els advertia que van vulnerar els drets fonamentals. No per esperada hem de restar importància al fracas de la via de la repressió i judicialització de l'Estat espanyol, ha reaccionat la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Caula.
 
En aquest sentit, ha deixat clar que, com el d'Arnaldo Otegi, el judici de l'1-O tampoc és "just", i ha cridat l'Estat a "retirar les acusacions infundades" contra els líders independentistes i "no fer més ridícul internacional". Caula ha assegurat que l'Estat "està a temps de fer un gir" i d'"oxigenar el sistema judicial" espanyol" després del "toc d'alerta" del TDEH. EL portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha demanat directament la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats després de veure com la justícia europea "ha posat en evidencia la falta de justícia l'Estat" amb una "plantofada amb la mà plana".

"El TEDH ha demostrat que el sistema judicial espanyol necessita una reforma en profunditat", ha alertat la presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach. Segons ella, la sentència fa evident que cal treballar per "establir tots els mecanismes necessaris per garantir la separació de poders". Un nou "revès" per a la justícia espanyola que hauria de convidar a reflexionar, segons els comuns, que sempre s'han mostrat molt crítics amb la "politització de la justícia i la judicialització de la política".

El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha dit que la sentència del TEDH evidencia un cop que "el conjunt del sistema judicial espanyol i de l'aparell de l'Estat espanyol" es posa sempre "al servei de la repressió". Ha afegit, a més, que el sistema judicial espanyol no només persegueix el dret a l'autodeterminació i la dissidència, sinó que també "reprimeix els mínims drets de les classes populars i de justícia social", tal com ho demostra "l'espectacle" de la revisió de la sentència al Tribunal Suprem sobre els impostos de les hipoteques.

C's nega que "un error procedimental" blanquegi a Otegi

"Espanya és un país democràtic que supera tota mena de controls nacionals i internacionals", ha remarcat el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa. Segons ell, la sentència d'Estrasburg "no blanqueja" la figura del líder abertzale ni de la banda terrorista ETA perquè, en opinió de Carrizosa, assenyala senzillament "un error procedimental". Ciutadans respecta la sentència judicial, però insisteix en la qualitat de la democràcia a l'Estat: "Espanya és un dels països amb menys sentències condemnatòries per part del TEDH".

En una roda de premsa al Parlament, Carrizosa ha negat que la sentència hagi de comportar cap reforma a fons de la judicatura espanyola, "perquè ni tan sols parla d'una indemnització per a Otegi". El portaveu del partit taronja, que no ha mostrat "cap respecte per les idees totalitàries" del líder d'EH Bildu, ha lamentat que el president de la Generalitat, Quim Torra, sí estigui fent un esforç per, segons ell, blanquejar la figura d'Otegi fent-se fotografies plegats.

En tot cas, Carrizosa ha admès que, en una democràcia com l'espanyola, "fins i tot aquells que han comès els crims més execrables" tenen dret al judici just que, segons el TEDH, se li va negar a Otegi.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF