Estrasburg avala que Espanya no computi les condemnes de tres etarres a França i que els allargui la presó

El tribunal, però, censura el TC per haver rebutjat els recursos d'empara dels demandants

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) dona la raó a la justícia espanyola en les condemnes a membres d'ETA. Estrasburg ha avalat que Espanya no computi els anys de presó complerts a França per tres etarres i, en conseqüència, que allargui la seva excarceració. Tot i així, el tribunal dona suport als tres integrants de l'organització –Santi Potros, Alberto Plazaola i Pakito– en un aspecte processal. Estrasburg considera que el fet que el Tribunal Constitucional rebutgés els recursos d'empara dels demandants va impedir el dret d'accés a un tribunal i que, per tant, han de ser indemnitzats amb 4.000 euros en total.

La clau de la sentència és que, segons el parer del tribunal, Espanya no va vulnerar els articles 7 (No hi ha pena sense llei) i 5.1 (Dret a la llibertat i a la seguretat) del Conveni Europeu de Drets Humans. La decisió assenyala que "el present cas es diferencia clarament de (el cas) Del Río Prada" -que va tombar a Estrasburg l'anomenada "doctrina Parot". La sentència destaca que el retard en l'excarceració "no pot ser qualificat d'imprevisible o no autoritzat per la llei" i que hi ha una "relació de causalitat entre les condemnes contra els demandants i la seva permanència a la presó".

"La Cort estima que en el moment en què les condemnes dels demandants van ser pronunciades i després, quan els demandants van demanar el cúmul de les penes ja purgades a França, el dret espanyol no preveia a un grau raonable que les penes ja complertes a França es prendrien en compte per a determinar la durada màxima de presó de 30 anys", diu la sentència.

Santiago Arróspide Sarasola, Santi Potros, Alberto Plazaola Anduaga i Francisco Múgica Garmendia, Pakito, van ser condemnats a França i, després de complir la pena, extradits a Espanya i condemnats per diversos atemptats i assassinats perpetrats entre 1987 i 1993. El dictamen de 2008 de la UE sobre les condemnes entre estats membres quan hi ha un nou procés penal i la sentència Del Río Prada va portar els etarres a demanar que es restés de la pena màxima a Espanya els anys en presons franceses. L'Audiència Nacional ho va acceptar, però el Tribunal Suprem va sentenciar que la condemna a França no havia de restar al compliment de la pena màxima a Espanya.

Aquesta sentència favorable a l'Estat contrasta amb els diferents revesos que ha rebut del Tribunal Europeu de Drets Humans per perseguir la llibertat d'expressió o a no investigar maltractaments i tortures. E l TEDH va condemnar al febrer l'estat espanyol pels  maltractaments a dos membres d'ETA que van atemptar a la T4 de l'aeroport de Madrid-Barajas  el 30 de desembre del 2006. Segons la interlocutòria que va emetre el tribunal amb seu a Estrasburg, Espanya va vulnerar la prohibició de "tractes inhumans o degradants en el seu aspecte material" –maltractament– i també processal –no investigar aquest maltractament–, que recull el Conveni Europeu de Drets Humans. Els magistrats que van redactar la sentència van condemnar a l'Estat a indemnitzar els dos demandants, Igor Portu i Martín Sarasola Yarzábal, amb 30.000 i 20.000 euros respectivament, per danys morals. 

El Suprem es penja la medalla

Des del Tribunal Suprem han celebrat la sentència del TEDH. Fonts de l'alt tribunal assenyalen que Estrasburg ha avalat així el que ja va dictaminar el Suprem el 33 de gener del 2015 en el ple jurisdiccional, informa Mariona Ferrer i Fornells.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha destacat que el més important de la sentència d'Estrasburg és que demostra que "no hi ha hagut vulneració de cap dret fonamental", i ha assegurat que "és una satisfacció per tots els espanyols", ja que segons ell, la resolució ha estat confirmada pel màxim intèrpret en matèria de drets i llibertats fonamentals, el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Tot i això, el ministre no ha volgut entrar a valorar en profunditat aquest aval d'Estrasburg perquè ha manifestat que no l'ha pogut llegir. "No vull avançar cap altra valoració", ha respost a les preguntes dels periodistes sobre aquesta sentència, tot i que ha reiterat que "la satisfacció és absoluta".

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF