Enyorança i alegria a Brussel·les

Els dirigents a l’exili viuran la seva primera Diada lluny de casa

Els catalans a l’exterior ja s’han encarregat que cada any la manifestació independentista de la Diada tingui eco a les principals capitals del món. Enguany, però, serà especial a les ciutats on hi ha exiliats: Brussel·les (Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Lluís Puig, Toni Comín), Ginebra (Marta Rovira i Anna Gabriel) i Saint Andrews, Escòcia (on hi ha Clara Ponsatí). Els exiliats, que, excepte Rovira i Gabriel, van haver de marxar del país fa poc menys d’un any, després de la declaració d’independència del 27 d’octubre, viuran la Diada lluny de casa. Els excomponents del Govern, a més, amb el dolor afegit que la resta de companys seus a l’executiu estan a la presó.

Optimisme i força

“Serà una Diada de dol”, explica l’exconseller de Cultura, Lluís Puig. No a títol personal, apunta, sinó perquè és el primer 11 de setembre que hi ha presos polítics i exiliats. “S’ha castigat, atacat i perseguit per totes bandes” tant “els polítics del Govern com cantants o la gent que va participar en els Comitès de Defensa del Referèndum i que tenen amenaces de presó”. Tot i així, assegura que espera que aquesta Diada “mostri l’optimisme i la força” de com s’ha anat de lluny o com hem avançat en allò que volem”, assegura el conseller, que també seguirà la Diada a Barcelona amb “una enyorança per no ser allà físicament”, però “amb alegria” per la seva importància.

Brussel·les sempre ha celebrat actes per la Diada, i aquest cop tampoc serà una excepció. Puig avança que assistirà “a tots els actes que hi hagi”. “No és una obligació, sinó que és per sentiments; tenim ganes de participar-hi”, afegeix. El primer acte que se celebra té lloc avui, organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la capital comunitària, en què estan convidats tots els catalans que vulguin celebrar la festa. Serà a l’Atomium, l’emblèmatic monument de l’Expo del 1958. Davant el monument, al parc que l’envolta, es recrearà una ona de so, tal com es vol fer en el tram de la Diagonal el dia 11. A la tarda el Casal Català de Brussel·les, entitat que des del 1930 promou la identitat catalana i la promoció de la cultura del país a l’exterior (i sovint punt de trobada per a catalans a Bèlgica), també organitzarà una ballada de sardanes al multicultural barri de Saint-Gilles. També el dia 11 els catalans podran anar, com cada any, a visitar un altre símbol de Brussel·les, el Manneken Pis, que vesteixen amb el vestit tradicional i la barretina i on es cantarà Els Segadors. Fonts pròximes a l’expresident i als exconsellers també expliquen que hi haurà un “acte íntim” entre amics davant la Casa de la República, a Waterloo, amb música i pa amb tomàquet per donar les gràcies pel suport dels catalans als exiliats.

Lluís Puig espera no haver de comptar si li queden moltes Diades a l’exili. “No sé quantes, ni en vull fer un càlcul, perquè si el faig i erro em puc deprimir”, admet. Tot i així, espera que “com a molt tard” puguin tornar després que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg dicti sentència. “Estem convençudíssims que guanyarem”, assegura. Tot i així, creu que si “el govern del PSOE políticament volgués” ja podrien tornar i “aturar una causa judicial que no existeix, ho han dit els tribunals europeus”, lamenta. “Des d’aquesta Diada fins que dicti sentència, el tribunal espanyol pot fer marxa enrere”.

La presència a Barcelona

La distància no evitarà que els exiliats, com els presos, tinguin presència a Barcelona. “Espero que dimarts que ve omplim”, va desitjar ahir Marta Rovira, que va participar en la commemoració que va fer l’ANC de Berna. També ho desitja Clara Ponsatí, que dimarts no podrà celebrar la Diada però que també tindrà veu a Catalunya: “El meu advocat llegirà un text que ara escriuré al tren”, explicava ahir des de Londres, informa Quim Aranda. Ponsatí participarà divendres en els actes commemoratius que es fan cada any al Regne Unit, enguany amb seu a Edimburg.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF