ENTREVISTA
Política 17/08/2018

Diana Riba: “Ens espera un judici en el qual es continuaran vulnerant drets”

Dona de Raül Romeva

Iván Martín
5 min
Diana Riba.

MaóDiana Riba és la dona de l’exconseller de la Generalitat Raül Romeva, actualment empresonat a Lledoners. En aquests moments, és a Menorca, on estiuegen des de fa 18 anys. A les portes d’una tardor que commemorarà el primer any dels esdeveniments més significatius, com la Diada de 2017 i l’1 d’octubre, Diana Riba denuncia la vulneració sistemàtica de drets que pateixen els presos polítics catalans.

Quin vincle us uneix amb Menorca?

Raül i jo fa 18 anys que ens coneixem, els mateixos que venim a Menorca junts. Ho fèiem en parella i després amb els nens. I no solament a l’estiu. Ens agrada escapar-nos algun cap de setmana o pont a l’hivern. Tenim una relació molt estreta amb l’illa i molts amics menorquins i Raül hi té un grup de nedadors. Menorca és com una segona llar per a la nostra família.

Com estau ara mateix com a família?

Anem cap al cinquè mes del segon empresonament. Raül va estar empresonat un mes l’any passat i hi va tornar a entrar el 23 de març. Com a família, cada mes canvia molt. Té una part bona, que és que t’hi vas adaptant; ja no és aquell estrès inicial de tenir el teu marit pres en les circumstàncies en les quals vivim. Vas tenint una situació molt més tranquil·la. Tot i així, estem lligats al sistema penitenciari de Lledoners.

Amb quina freqüència manteniu contacte amb Raül?

Necessites sempre un telèfon ben a prop. Si truca ell, és l’únic moment que ho pot fer i no pots dir ja el telefonaré més tard. Ells tenen set trucades a la setmana amb una durada de vuit minuts. Aprens a gestionar vuit minuts de conversa. És una bestialitat. Et converteixes en una informació. Fas llista de les coses; no hi ha una conversa tranquil·la, és impossible. El sistema penitenciari aïlla les persones de la nostra societat. D’altra banda, ens veiem, físicament, un parell de vegades al mes; amb els nens només una vegada. El sistema penitenciari català premia si fas tallers. Així que a partir de setembre tindrem, segurament, tres visites.

I com està Raül?

Ells estan bé. Han agafat aquesta actitud d’adaptar-se a la situació que els toca passar entre parets de formigó i nodrir-se de tot el que els envolta. Pots llegir molt, pots escriure. En aquests moments poden llegir la causa, que són 2.000 folis. Una denúncia que fem i que considerem una vulneració de drets és que la presó preventiva provoca que puguis estar amb el teu advocat a les estones que el pots veure, no pots passar-te un dia al despatx del teu advocat preparant una defensa que, com us podeu imaginar, serà un judici amb una complexitat màxima. L’altra bestiesa és com es produirà el judici. Ells hauran de tornar a una presó a Madrid per fer el desplaçament al Suprem. Aquest consisteix a despertar el pres a les 5 del matí, els posen a una cel·la de traspàs individual, els tenen allà fins que els ve a cercar la Guàrdia Civil, pugen al cotxe emmanillats, arriben al Suprem i, quan el jutge els crida, pugen. Això es repetirà setmana rere setmana. Aquesta presó preventiva en temes de defensa és una bestiesa.

Creis que el judici serà a l’octubre?

No se sap. Fins que no hi hagi data poden passar moltes coses. La nostra hipòtesi és que el Suprem ha obert a l’agost per fer-ho actiu. Hi ha l’acusació ferma, una part en secret de sumari; farem la defensa i el judici a l’octubre. La sensació és que el judici serà una barbaritat en què es continuaran vulnerant tots els drets que estem vivint, on hi haurà una condemna per uns fets que estan demostrats que no van succeir tal com l’Estat els presenta. De rebel·lió no n’hi ha enlloc, de sedició no n’existeix i de malversació fins i tot el ministre Montoro ha dit que no es varen destinar diners públics al referèndum. Però que ningú dubti que hi haurà condemna i nosaltres seguirem els passos pertinents. Anirem al Tribunal Constitucional i d’aquí a Estrasburg. Nosaltres més enllà de la condemna i que es retiri la querella no veiem possible un judici sense cap prova. Estem vivint una vulneració constant de drets en el que diuen que és una democràcia, però cada dia veig que estem més a prop d’una dictadura perquè ens acompanyen altres casos. No estem sols. Hi ha condemnes per llibertat d’expressió per escriure una cançó, com el cas de Valtonyc, la baralla en un bar d’Alsasua amb penes de 15 anys de presó per a joves com a presumptes terroristes. Tot ens porta que es farà una bestiesa com aquesta.

Quan sentiu les declaracions en to agressiu d’Albiol o d’Albert Rivera, què pensau?

És incomprensible que uns governants que tenen un cert poder en el seu àmbit vulguin incendiar la ciutadania d’aquesta manera. Penso que ells volen viure i tenen clar que el seu espai polític i les ganes de fer política estan dintre de la crispació i d’una democràcia molt dèbil. El mateix que últimament passa als espais públics. Sempre han estat un lloc d’expressió de la població des que existeix la civilització. Que la gent es vulgui manifestar públicament i que ells únicament pretenguin treure els llaços o prohibir posa de manifest que el seu únic espai és la crispació. I t’esveres molt perquè tothom sap, i el primer manual de mediació i convivència t’hi porta, que amb crispació no hi ha convivència ni espai de debat. Ells ho duen tot a l’extrem per posar-te a tu a l’altre. I estem cansats de dir que això no va d’independència, va de democràcia. No estem en un extrem. El govern anterior que ara és a la presó o a l’exili va dir 1.000 cops que es volien reunir amb els dirigents polítics en una taula per parlar i dialogar.

Heu tingut l’oportunitat de parlar cara a cara amb algun d’ells?

No. Una vegada Albiol va fer unes declaracions en les quals deia que Madrid no estava tan lluny. Públicament ho vam dir a un parell de famílies, convidàvem a venir amb nosaltres el líder del PP català. Estaria encantada si volguessin fer un cafè, perquè penso que d’aquesta manera sortiríem dels extrems. Estem oberts a parlar. M’encantaria que m’expliquessin els motius que els duen a crispar la població. No voldran mai asseure’s amb nosaltres i menys amb les famílies.

Teniu l’esperança que el dia que acabi aquest malson algú demani disculpes?

No som una família de fer gaire retrets. Estaria bé que algun dia algú veiés la barbaritat que ha fet durant aquests anys. L’anàlisi del que ha passat s’ha de fer perquè si no tens en compte el passat no pots tirar endavant. Abans que arribin les disculpes, primer hi ha d’haver un relaxament de tots plegats i ganes de tornar a la política i deixar la via judicial.

Som a les portes d’una nova Diada i del primer any de l’1 d’octubre. Com ho viureu?

Ens espera una tardor molt intensa en aquest sentit. Reviurem els primers cops de l’1 d’octubre, un 11 de setembre diferent, acabem de commemorar el primer any del fatídic atemptat terrorista a Barcelona. Serà molt intens i emocionalment molt dur perquè ho viurem amb ells tancats a la presó. Tots els familiars dels represaliats hem configurat una associació i estem al voltant de la trentena d’actes per cap de setmana. La ciutadania a Catalunya està molt activa. Potser no veiem aquelles manifestacions multitudinàries, però totes les que es concentraven són als pobles fent actes. Ho hem vist a Menorca aquests dies. No estem sols.

stats