Enric Stern: "La sentència d'Estrasburg és un gir en la ràtzia repressiva de l'estat espanyol"

Stern, juntament amb Jaume Roura, van cremar fotos del Rei a Girona el setembre del 2007

El 13 de setembre del 2007 el rei Joan Carles I va visitar Girona per participar en el sopar organitzat per la patronal Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona. Desenes de persones es van concentrar a la plaça del Vi per mostrar el seu rebuig al monarca i van cremar fotografies seves. La policia va identificar Enric Stern i Jaume Roura, i l'Audiència Nacional va condemnar-los a pagar una multa de 2.700 euros cadascun per un delicte d'injúries a la Corona, per evitar entrar a la presó. Onze anys després d'aquells fets, el Tribunal Europeu dels Drets Humans contradiu la decisió de la justícia espanyola i obliga l'Estat a indemnitzar els dos joves gironins condemnats. L'ARA ha parlat amb un d'ells, Enric Stern.   

Per què vau decidir cremar les fotos del rei?

Ho vam fer amb tota la normalitat, com hem fet en molts actes de l'esquerra independentista arreu dels Països Catalans. Amb normalitat dins la improvisació. Era un acte de protesta perquè venia el rei a Girona i potser vam ser una mica ingenus pensant que se'ns respectaria un dret fonamental com és el de la llibertat d'expressió. 

Com van ser els mesos posteriors a l'inici del procés judicial?

Va tenir moltes etapes. Al principi va ser llarg i vam haver de suportar una campanya criminalitzadora molt dura, en què els mitjans de comunicació 'de la caverna' ens van atacar molt. En la manifestació de suport organitzada en els dies posteriors, la policia va identificar més gent. Vull recordar que els Mossos d'Esquadra van col·laborar amb la justícia sense preguntar res, en uns fets que ara s'ha vist que van ser una vulneració de drets. A part de tot això, també hem viscut una etapa amb moltes mostres de solidaritat, que és el que ha permès que avui hàgim guanyat la partida. 

I el judici?

Al judici vam explicar tot el que havíem fet i ho vam dir amb el cap ben alt. I ho tornaríem a fer. Malgrat que ens humiliessin per parlar en català, vam dir que havíem cremat fotografies del rei. Vam haver de fer dues sessions del judici, perquè en la primera vam respondre les preguntes en català i el jutge, amb molta prepotència, ens va dir que no ens entenia, quan a l'Audiència Nacional els acusats s'han pogut expressar en altres llengües com el basc, l'àrab, etc. La llengua no havia sigut cap problema perquè s'utilitzaven traductors. La intenció del jutge era humiliar-nos. Va ser dur perquè el judici es va fer igualment, no vam deixar de parlar català, però notaves que la teva veu no valia per a res. Davant d'aquesta situació, vam demanar la nul·litat del judici i es va repetir. La sentència, però, va ser la mateixa.

Tornaries a cremar fotos del rei?

I tant. Quan faci falta i ens vingui de gust. La sentència d'Estrasburg diu que no és cap atac a la persona del monarca, sinó que és una acció que mostra el rebuig i la crítica política a la figura del cap d'estat. 

Què suposa la sentència d'Estrasburg?

És un gir en la ràtzia repressiva, un toc a l'estat espanyol per dir-los que no poden fer tot el que volen. A vegades les victòries són costoses, però amb dignitat, coherència i persistència acaben arribant, tard o d'hora, fins i tot si cal desobeir lleis injustes. 

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF