Felip VI reclama respectar el TC perquè és el "garant per antonomàsia de la democràcia espanyola"

Defensa el rol del tribunal que ha actuat com a mur del Procés en el 40è aniversari de la institució

Tots els poders de l'Estat s'han reunit aquest dilluns per primer cop des del començament de la pandèmia per celebrar els 40 anys de la posada en marxa del Tribunal Constitucional (TC). Felip VI ha presidit –sense mascareta, però amb l'oportuna distància de seguretat– un acte que ha reunit una bona part del govern espanyol, així com també les presidentes del Congrés i el Senat i el líder de l'oposició, Pablo Casado. En ple debat al Constitucional sobre els recursos dels presos polítics a la sentència de l'1-O, el rei ha alabat el paper de la institució com a mur contra el Procés. Ha emfatitzat, per una banda, la seva "contribució decisiva i determinant" en l'articulació territorial de l'Estat, "conciliant unitat i diversitat". I, per l'altra, que hagi "garantit" que "les controvèrsies en la vida política es resolguin a través dels procediments legals previstos en l'ordre jurídic". Unes paraules que fan pensar, inevitablement, en un aval a la resposta judicial al projecte independentista impulsada durant el govern de Mariano Rajoy.

Guardià de "l'esperit" de la Constitució

Segons el seu parer, després de 40 anys el Tribunal Constitucional s'ha convertit en un "defensor eficaç de les garanties democràtiques", i ha fet una crida a respectar-lo i valorar-lo com a "garant per antonomàsia de la democràcia espanyola". De fet, ha subratllat en primer terme la tasca essencial del TC com a intèrpret i defensor jurisdiccional de la Constitució, "no només de la seva lletra, sinó també del seu esperit". A tall d'exemple, ha posat en primer terme les diferents sentències en relació amb l'organització territorial de l'Estat, així com també sobre l'autonomia financera de les comunitats i sobre la constitucionalitat de la llei de partits polítics.

El president del TC destaca "l'elevat" nombre de sentències i resolucions dictades des del 2017 en relació amb Catalunya

Paradoxalment, el rei no ha esmentat en cap moment que el bloqueig polític impedeix ara mateix renovar l'alt tribunal, que té caducat el mandat de quatre dels seus dotze magistrats. Tampoc n'ha fet esment el president del TC, Juan José González Rivas, un dels càrrecs que, juntament amb la vicepresidenta de la institució, Encarnación Roca, haurien de ser substituïts. González Rivas ha defensat la tasca del Constitucional com a "intèrpret suprem". Durant part de la seva intervenció, ha repassat en xifres el total de sentències des de la seva fundació –en concret, 8.553–, així com també les resolucions judicials dictades durant l'estat d'alarma. També ha destacat l'elevat nombre de sentències i resolucions dictades des del 2017 en relació amb Catalunya, però no n'ha dit cap xifra. Sobre els recursos dels presos polítics en relació amb la sentència del Procés, ha destacat que s'estan "estudiant en profunditat".

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF