ERC s’encomana a Junqueras per recuperar l’avantatge electoral
Els republicans tornen a col·locar Rovira en un segon pla i presenten el seu cap de llista com l’únic candidat sobiranista en condicions de ser investit
Sant Carles de la RàpitaEl candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat és Oriol Junqueras. El missatge pot semblar obvi, ja que ell és el cap de llista. Però representa un gir de 180 graus en l’estratègia republicana per al 21-D, que, fins fa poc i en un exercici de realisme, havia decidit presentar Marta Rovira com a candidata de facto a esdevenir la primera presidenta de la Generalitat. El gir arriba amb les enquestes més adverses dels últims mesos i quan Carles Puigdemont defensa que la seva victòria suposaria el restabliment del Govern cessat a partir de l’aplicació del 155. Esquerra nota l’absència de Junqueras en campanya i ahir es va fer públic que el líder del partit ha tornat a demanar al Tribunal Suprem que l’alliberi per poder defensar el seu projecte amb les mateixes oportunitats que la resta de candidats.
Per sortir de la presó no va ser suficient que Junqueras, com la resta de consellers, acatés explícitament el 155 i renunciés a aconseguir la independència per vies alienes a la Constitució. En el nou escrit que ha enviat al jutge li reitera la seva aposta pel diàleg: “La persistència en l’acció unilateral es basa en percepcions subjectives i no en realitats. La realitat és que l’escenari polític actual és el d’acatament del 155, sotmetiment a un procés electoral, cessament del Govern i proposta d’escenaris de diàleg i resolució bilateral dels conflictes polítics”.
La unilateralitat estava vetada a ERC en campanya, però diumenge Antoni Castellà (Demòcrates) i Marta Rovira la van començar a fer servir per contrarestar les crítiques de la CUP. “A Rajoy només cal dir-li que si no vol que hi hagi mesures unilaterals no s’aixequi de la taula de negociació”, insistia ahir Rovira des de Terrassa. Els republicans, clars favorits a les enquestes abans que comencés la campanya, veuen cada cop més a prop Ciutadans i, sobretot, Junts per Catalunya, amb qui comparteixen bona part dels indecisos. El partit ha hagut de fer equilibris entre la proposta d’implementar la República Catalana i l’estratègia judicial d’alguns dels seus principals candidats. De fet, la promesa de no renunciar a la via unilateral podria comportar conseqüències per a Junqueras. Ahir dues persones que estan sota la lupa de la justícia, Raül Romeva i Lluís Salvadó, van ser protagonistes del míting al Pavelló Firal de Sant Carles de la Ràpita, un dels que van patir algunes de les càrregues policials més impactants de l’1-O. “Moltes gràcies a les 80 persones a qui van trencar la cara per defensar el compromís amb la democràcia i amb la Catalunya independent”, va sentenciar l’exsecretari d’Hisenda, número 3 per Tarragona.
Rovira torna a la recambra
El protagonisme de Junqueras en campanya creix dia rere dia, malgrat que inicialment Esquerra va decidir actuar de la manera més pragmàtica possible i va definir, abans fins i tot de començar el camí al 21-D, que la número 2, Marta Rovira, seria de facto la candidata. El mateix Junqueras va apuntar el seu nom en un article publicat a l’ARA minuts després que l’Audiència Nacional dictaminés presó incondicional contra ell. Però ni l’elecció de Rovira ni l’exercici de realisme semblen haver convençut la ciutadania, que, segons les enquestes, el 21-D es mou a altres opcions. Per això la cadira buida que els republicans reserven a Junqueras a cada míting ha deixat de ser simplement simbòlica i els altaveus del partit s’esforcen a convèncer els ciutadans que la possibilitat de convertir Junqueras en president només depèn del seu vot.
ERC ha passat de l’“estic preparada per assumir la presidència” que Rovira va pronunciar en una entrevista a l’ARA pocs dies abans de començar la campanya, al “quan hagi passat la campanya Junqueras podrà sortir de la presó i ell és qui té la màxima legitimitat per fer un govern fort” de Mundó al míting de divendres passat a Blanes. De fet, és el conseller de Justícia qui des d’aleshores es dedica a defensar la idea que el 21-D el lideratge del sobiranisme es decidirà entre Junqueras i un candidat de la llista de Junts per Catalunya que no serà Carles Puigdemont. Els republicans assumeixen que s’havia instal·lat en la ment dels votants que el 21 de desembre haurien de decidir entre Puigdemont i Rovira i volen capgirar el paradigma. Ara tornen a presentar Junqueras com a candidat i neguen que Puigdemont pugui optar a la presidència: “Hem de ser realistes. És evident que si Puigdemont posa els peus a Catalunya serà immediatament detingut i no podrà sortir de la presó durant molt de temps”, va dir Mundó.
No és fàcil tenir el cap de llista a la presó, i menys en el cas d’un partit com Esquerra, que, malgrat apostar públicament per la construcció de nous lideratges, ha basat el creixement de la formació en el carisma del seu líder. “Sabíem que era difícil que sortís i ens havíem mentalitzat que hauríem de fer la campanya sense ell, però dilluns encara creuàvem els dits”, afirma una font de la direcció. Un dia abans, en el cara a cara amb Inés Arrimadas a La Sexta, Marta Rovira havia evidenciat que no se sent còmode en el rol de cap de cartell a què s’ha vist forçada. El partit li agraeix el pas endavant per evitar el buit de lideratge -però no de poder, ja que era ella i no Junqueras qui controlava el dia a dia d’ERC-, però esprem la presència dels consellers que van sortir de la presó la setmana passada, Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa, i ara també incorpora a la campanya la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Treuen part de la pressió que assumia Rovira, que fins i tot s’ha absentat en diversos mítings, com el d’ahir a Sant Carles de la Ràpita.
En llibertat per ser investit
Ahir RAC1 va avançar un informe intern d’ERC elaborat pel catedràtic de dret constitucional Joan Vintró que conclou que Junqueras podria ser investit president de la Generalitat. L’únic precedent a l’Estat d’un candidat a la presidència en presó provisional és el de Juan Carlos Yoldi, membre de Batasuna i condemnat posteriorment per pertinença a ETA. El Tribunal Superior de Navarra li va permetre sortir de la presó a principis del 1987 per participar en el debat d’investidura al Parlament basc. Va perdre la votació i va tornar a la presó. Però què passaria si el candidat que rep el permís penitenciari fos investit president? ERC confia que la justícia acceptaria que no pot mantenir empresonat un president de la Generalitat. Però encara justifiquen la possible investidura de Junqueras amb un altre argument: estan convençuts que quan acabi la campanya quedarà en llibertat sota fiança. I aquí és on creuen que la seva situació dista més de la de Puigdemont, que a l’exili no podria ser investit i si tornés a Catalunya seria detingut i empresonat pel “risc de fuga”.
ERC ha arribat a la conclusió que li beneficia que el lideratge del sobiranisme es decideixi entre Junqueras i Puigdemont i no entre Rovira i el president. Fins ara l’únic indici sòlid per pensar que Junqueras podria sortir pròximament és el fet que el jutge va vincular la possible llibertat condicional a la constatació que “gradualment” es confirmi que no hi ha violència ni unilateralitat. Sigui com sigui, Junqueras sembla l’únic capaç de fer que ERC assoleixi una victòria que semblava tenir garantida.
