Política 23/01/2020

ERC va defensar el 2018 que es reformés la sedició i la rebel·lió

El context ha canviat tant que dos anys després ja no són els republicans els que promouen aquesta reforma sinó que ho fa el PSOE

A.m.
2 min
Imatge d’arxiu de l’hemicicle del Congrés de Diputats.

BarcelonaEl 16 de febrer del 2018, al registre del Congrés de Diputats, el grup parlamentari d’ERC va registrar una proposició de llei que aleshores va passar pràcticament desapercebuda. Els republicans, amb l’empresonament dels líders independentistes encara recent, plantejaven reformar el Codi Penal per modificar explícitament els articles que parlaven de la rebel·lió i la sedició, precisament els dos pels quals s’acabaria jutjant els presos polítics. La iniciativa no va comptar amb suports rellevants i, de fet, les crítiques d’una part de l’independentisme -que interpretava que Esquerra ja assumia que els promotors del referèndum acabarien sent condemnats- va fer que el partit acabés retirant la llei sense que ni s’acabés votant a l’hemicicle de la cambra baixa.

El context ha canviat tant que dos anys després ja no són els republicans els que promouen aquesta reforma sinó que ho fa el PSOE, que aleshores s’havia instal·lat en el bloc de partits impulsors del 155. Encara es desconeix el contingut de la modificació del Codi Penal que presentaran els socialistes, tot i que veus com la del portaveu dels comuns a Madrid, Jaume Asens, assumeixen públicament que la mesura anirà encaminada a reduir les penes dels condemnats pel Procés.

ERC defensa públicament l’amnistia però el PSOE, que en algun moment s’havia obert a parlar d’indults, prefereix la via de la reforma legal per activar la via política.

Una proposta ‘ad hoc’

Què defensaven els republicans el febrer del 2018? El text només contenia dos punts. El primer feia referència a la rebel·lió, de la qual pretenien eliminar la referència a “declarar la independència d’una part del territori nacional”. En canvi, el segon punt se centrava en la sedició. Aquí volien afegir que l’alçament per impedir per la força l’aplicació de les lleis per part d’una autoritat, a més de “públic i tumultuari”, havia de fer-se “exercint violència contra les persones”. Un precepte que consideraven que hauria deslliurat els acusats al Tribunal Suprem.

A més, davant la possibilitat que la sedició no només s’apliqués als líders del Procés, els republicans afegien que “no serà considerat reu de sedició l’autoritat o funcionari públic que convoqui processos electorals o consultes populars per via de referèndum o diferents al referèndum, sense tenir-ne competència”. “Tampoc ho seran els que haguessin facilitat, promogut o assegurat la realització d’aquests processos o consultes”, deien tot seguit en el document.

De moment, des d’ERC no s’ha valorat la proposta del PSOE -que va sortir dilluns passat de la boca del president espanyol, Pedro Sánchez- i ni els uns ni els altres han detallat si és una de les qüestions que s’han tractat en les nombroses reunions que hi ha hagut els últims mesos entre els dos partits.

stats