ERC reobre l’expedient a Bosch davant les crítiques internes

La formació assegura que està analitzant novament el cas

Les conclusions de la investigació interna d’ERC en el cas del presumpte assetjament sexual a la conselleria d’Exteriors es van aprovar per unanimitat de l’executiva a principis d’octubre, però no van convèncer a una part de la militància. Segons fonts consultades per l’ARA, diverses integrants de la secretaria de dones es van mobilitzar quan van veure que el partit tancava l’expedient sense cap sanció a l’exconseller Alfred Bosch, exonerant-lo de qualsevol responsabilitat de les actuacions que hauria comès la seva mà dreta, Carles Garcias. Van ser elles les que, internament, van fer una crida per recopilar qualsevol detall que no s’hagués valorat amb prou atenció durant la investigació, i les que van pressionar perquè l’executiva republicana tornés a obrir un expedient que ja donava per conclòs. Com va avançar aquest dimarts El Temps i va confirmar el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, el partit s’ha obert finalment a “analitzar” les “noves informacions” que ha rebut sobre el cas, sense explicar ni quines són ni de quina manera s’han aconseguit.

“Quan arriben noves informacions tenim l’obligació d’estudiar-les i analitzar-les”, va dir Sabrià. El termini que s’ha donat la direcció d’ERC per deliberar sobre la qüestió i concloure l’expedient és de dos mesos, tal com van assenyalar a Efe fonts del partit. El passat 5 d’octubre, la formació va arxivar l’expedient sense imposar cap sanció a Bosch, en considerar que ja havia assumit responsabilitats quan va dimitir del seu càrrec. En un comunicat, el partit va defensar que la seva actuació en la gestió del presumpte assetjament perpetrat pel seu cap de gabinet, Carles Garcias, va estar guiada “pel principi de prudència”, i va considerar “provat que va recollir indicis per poder actuar si s’esqueia, com va fer el 24 de gener cessant el senyor Garcias”. Per tant, el partit no ha vist de moment encobriment, tot i que èn una entrevista a l’ARA, la vicesecretària de Dones del partit, Raquel Sans, admetia “indicis”, tot i no tenir “proves suficients”. De fet, només uns mesos abans del cessament de Garcias havia estat la cúpula d’ERC la que havia exigit a Bosch el cessament de Garcias, trobant-se reticències per part de l’aleshores conseller.

D’altra banda, ERC va imputar una falta greu a Garcias en l’expedient obert internament. Comportaria l’expulsió del partit, però com que va causar baixa voluntària al març, aquesta no té cap efecte.

Bosch va dimitir com a titular d’Exteriors l’endemà que una investigació de l’ARA destapés el cas. Ell ha insistit repetidament que no tenia cap indici que vinculés Garcias amb algun cas d’assetjament. No obstant, una investigació de Funció Pública va concloure a finals d’agost que tant Bosch com l’ex secretària general del departament, Mercè Salvat, estaven al corrent la situació. Ara és el comitè assessor d’ètica pública el que també està elaborant un nou document sobre el tema abans que el Consell Executiu designi un instructor per determinar les sancions. Si aquest també veu indicis d’assetjament sexual i encobriment, l’executiu estarà obligat a portar el cas a la Fiscalia.

Casos a la CUP i JxCat

El cas d’Exteriors no és únic. En els últims mesos han saltat a la llum casos de presumpte assetjament en d’altres partits. A principis de mes l’ARA va fer públic que l’exdiputat de la CUP Quim Arrufat va abandonar el partit amb dues denúncies internes per casos d’abusos sexuals, un d’elles una agressió. I el passat dilluns, JxCat va forçar el diputat Eduard Pujol a deixar l’escó per denúncies internes d’assetjament sexual. Sabrià no va voler valorar ahir aquesta notícia, i tampoc les paraules de la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, que dilluns va considerar que “la justícia ha d’aclarir els fets” i no “una investigació interna del partit”. “No farem partidisme”, va replicar el diputat, que va insistir que els republicans estan “orgullosos de la feina feta”.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF