ERC consultarà a les bases què fer amb la investidura de Sánchez

La votació serà electrònica i es celebrarà dilluns vinent

Moviment d’Esquerra Republicana per definir la seva posició sobre la pròxima investidura de Pedro Sánchez. Els republicans van decidir aquest dijous convocar una consulta perquè les seves bases es pronunciïn sobre què cal fer. La votació serà electrònica i es farà dilluns. La pregunta serà: “¿Estàs d’acord a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una taula de negociació?”, va avançar El Periódico i van confirmar fonts republicanes a l’ARA.

La victòria del sí en aquesta votació suposaria un no a Sánchez, que és la posició que està defensant ara mateix la direcció del partit. ERC només s’ha obert a canviar el seu rebuig si el president del govern espanyol en funcions i el seu partit, el PSOE, accepten una taula de diàleg i un calendari concret per abordar una “solució democràtica” per a Catalunya. L’horari de la votació de dilluns serà de les 9 del matí a les 8 del vespre i, una estona després, es donaran a conèixer els resultats. El cens s’acostarà als 9.500 militants que ja van poder votar el setembre passat la nova executiva del partit. Consultar la militància suposa un canvi pel que fa a l’estratègia d’ERC. Al juliol, quan el partit debatia llavors si investir o no Sánchez -es va acabar abstenint en segona volta-, va descartar fer aquesta consulta. “Aquest tipus de decisions es prenen sempre des dels òrgans interns”, va destacar la llavors portaveu del partit, Marta Vilalta, en al·lusió a l’executiva i al consell nacional d’ERC. “Quan ho fem, escoltem al màxim el sentiment de la militància i dels simpatitzants que ens han votat”, va matisar, i va afegir: “Quan arribi el moment els òrgans interns prendrem la decisió havent escoltat totes les opinions”.

Carta a la militància
La direcció d’ERC va anunciar la consulta a través d’una carta a la militància firmada pel coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, i la mateixa Vilalta, ara secretària general adjunta. S’hi justifica aquest canvi en l’estratègia per, ara sí, consultar les bases. Els dos dirigents van argumentar que aquesta votació es deu a la voluntat de la nova executiva de la formació “d’aprofundir en l’obertura del partit fent partícip la militància en la presa de decisions col·lectives”. També “pel moment excepcional” actual, assenyalen fonts republicanes. A més, la carta expressa que la consulta no representarà la decisió definitiva del partit -no serà vinculant-, perquè serà el consell nacional qui fixarà “la posició final del vot”. La consulta “és per avalar el moment actual i el procés de negociació”, resumeixen les mateixes fonts. Així doncs, si es confirmen els pronòstics i el sí guanya en la votació de dilluns, la consulta serà un aval a la posició actual de la direcció i un mandat per negociar. És a dir, un no a Sánchez però amb la porta oberta a canviar de posicionament -cap a l’abstenció, teòricament- si el PSOE accepta la taula de diàleg “d’igual a igual i sense condicions” prèvies que demana ERC. Precisament ahir, Bildu també va anunciar que consultaria la seva militància sobre el mateix tema. Fa temps que aquest partit basc i ERC coordinen l’actuació al Congrés, i aquesta vegada també van prendre la mateixa decisió sobre preguntar a les bases.

Primera reunió amb JxCat

A banda d’anunciar la consulta, dijous es va produir la primera reunió d’ERC amb JxCat al Parlament. Un primer contacte per intentar consensuar un posicionament comú. Els dos socis de Govern mantenen el no a la investidura de Pedro Sánchez, però no tenen ara per ara una estratègia compartida. Mentre que els republicans parlen d’una taula de negociació, des de JxCat posen damunt la taula la declaració de la Llotja de Barcelona -firmada per diversos partits sobiranistes estatals- com a marc per negociar. En aquest document es parlava del dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics, a més de comptar amb una mediació internacional. Ahir el conseller Damià Calvet va defensar que la taula de diàleg ha de passar per la “figura del relator” que, segons ell, és la que ofereix “garanties” i “transparència” per fer un seguiment del que s’hi vagi acordant. Ara bé, fonts del partit també admeten que és difícil que el PSOE s’obri a parlar-ne abans de la investidura i, per tant, es mostren “disposats a negociar”. “Nosaltres no estem en el bloqueig”, afirmen les mateixes fonts, que afegeixen que, tot i no haver-se reunit de manera oficial amb el PSOE, mantenen contactes amb “l’entorn de la Moncloa” i el PSC. Sigui com sigui, a l’hora de decidir hi pesarà molt l’opinió que tingui la cap de llista al Congrés, Laura Borràs, que en campanya va ser taxativa a l’hora de defensar el no si Sánchez no s’obria a parlar de resoldre el conflicte polític a través de l’autodeterminació. Igual que l’expresident Carles Puigdemont -ben connectat amb el diputat dels comuns Jaume Asens- i Lledoners, que el 28 d’abril va tenir un paper actiu en el debat.

Cimera Torra-Puigdemont

La investidura espanyola també va planar en la trobada de l’expresident Puigdemont a Waterloo amb el cap de l’executiu, Quim Torra. En una cita avançada per l’ARA i fora de l’agenda oficial, els dos dirigents van abordar la situació després de les eleccions espanyoles, però també els escenaris que hi ha oberts a la legislatura catalana. El judici a Torra per desobediència aquesta setmana pot posar data de caducitat al mandat i tornarà a endinsar la política catalana en la inestabilitat. Si el president és inhabilitat -primer pel TSJC i després pel Suprem- automàticament assumiria les seves funcions el vicepresident, Pere Aragonès, i caldria provar una nova investidura amb una aritmètica difícil: JxCat hauria d’escollir un dels seus diputats perquè se sotmetés a votació al Parlament, amb l’objectiu d’aconseguir el suport d’ERC i l’abstenció de la CUP o els comuns. Dels noms que van circular en les travesses per a la presidència el 2018, només són diputats Elsa Artadi, Eduard Pujol i Ferran Mascarell, que hi entraria si el president fos inhabilitat.

Feia setmanes que Torra no es reunia de manera presencial amb Puigdemont a Bèlgica. De fet, la relació entre tots dos va viure un moment complicat quan el cap de l’executiu, després de la sentència de l’1-O, va fer una proposta per votar un altre cop sobre la independència aquesta legislatura sense comptar amb el suport dels grups parlamentaris d’ERC, JxCat ni la CUP. Tampoc els membres del Govern ni Puigdemont -segons algunes fonts- sabien que ho exposaria en la seva compareixença a la cambra, tot i que sí que tenien coneixement que aquesta era la proposta que preferia el president per respondre a la sentència.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF