"És una imatge que farà la volta al món"

El dia que el col·lectiu Artistes per la República va anar a veure la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) per proposar-los la idea d’il·luminar 131 agulles de Montserrat per homenatjar els 131 presidents de la Generalitat, a la FEEC van pensar que la fita era molt agosarada. Només el Centre Excursionista Montserrat de Manresa havia fet una cosa similar el 1997, quan van encendre fanals en 75 agulles per celebrar el 75è aniversari de l’entitat. Però Jordi Merino, president de la FEEC, i el seu equip van decidir arremangar-se perquè, sota el títol de Llum i llibertat, dilluns al vespre el projecte es fes realitat. “Tot ha sortit perfecte, i les imatges són espectaculars”, opinava Merino.

“És una imatge que farà la volta al món; va ser un moment únic”, explicava ahir la skyrunner Núria Picas, encara emocionada. Picas va pujar a l’agulla més mítica de Montserrat, el Cavall Bernat, acompanyant l’actriu Sílvia Bel, que té una formació bàsica d’escalada. “Ja hi havia pujat moltes vegades, però aquest cop ha sigut molt especial. No ho oblidaré mai”, sentenciava Picas. L’acte Llum i llibertat, però, anava més enllà d’una foto bonica. L’objectiu, segons els organitzadors, és impulsar la unitat estratègica cap a la independència que vagi més enllà dels interessos dels partits.

La imatge de les 131 agulles de la muntanya màgica il·luminades va omplir els mitjans de comunicació fins al punt que se n’acabarà fent un documental. Merino va acompanyar el 131è president, Quim Torra, fins a dalt de l’agulla de Sant Jeroni -de les poques que es pot pujar sense haver d’escalar-, i un equip de càmeres van gravar l’ascens del president i en van captar les sensacions.

De la muntanya a la feina

Torra va ser l’únic dels sis presidents vius que van pujar a encendre una de les agulles de Montserrat. El documental resultant de totes les imatges de l’experiència es presentarà en diferents festivals l’any que ve. “El president estava molt emocionat en veure-ho tot, sobretot perquè l’endemà era laborable i molts dels 350 escaladors havien d’anar a treballar”, comentava Merino.

Un d’aquests escaladors era Jordi Puig, del Centre Excursionista de Rubí (CER): “Dilluns quan vaig plegar de treballar vaig anar de pressa cap a Montserrat, i ahir a quarts de sis del matí ja baixava per arribar a temps a la feina”. Aquesta activitat estava prevista fer-la la nit del 10 a l’11 de setembre, però es va haver de suspendre per la pluja. La següent data simbòlica era la vigília de l’1d’octubre, però amb el risc que no era un dia festiu com la Diada. Malgrat això, hi va haver molt poques baixes. Ni Jordi Puig ni cap dels sis companys del CER que el van acompanyar a l’agulla del mirador de Sant Joan van fallar a la cita. “No soc gaire conscient de la imatge global, malgrat algunes fotos que he vist, perquè la nostra agulla era de les més baixes i vam quedar dins de la boira”, descrivia. Potser tindrà una perspectiva millor el dia que s’estreni al cinema. De moment, es conforma amb celebrar el “fort valor simbòlic” de l’esdeveniment.