Dona de groc sobre fons lila

BarcelonaNo cal ser un llumenera per adonar-se que des que es van iniciar els empresonaments d’independentistes han ressonat més els noms d’Estremera i de Soto del Real, on hi ha els homes, que no pas el del centre d’Alcalá-Meco, on són les dones. Per pal·liar aquest greuge, el 23 de cada mes, Dones per la República convoca a una concentració. I per què el 23? Perquè va ser un 23 de març quan van tancar Dolors Bassa i Carme Forcadell, el mateix dia que Marta Rovira va marxar a Suïssa. Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Anna Gabriel completen la llista que no s’ha d’oblidar.

Per a aquesta temporada, per tant, el bon defensor de la República haurà d’aprendre a combinar el groc amb el lila, tret que ho vulgui enllestir amb la samarreta que aquest dimecres estrenaven al Twitter els diputats de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases i Laura Borràs, tot somrients, en favor de les preses polítiques. És blanca i combina amb tot.

Aquest dimecres, al Parc de l’Espanya Industrial, de somriures, pocs. Es va fer una acció simbòlica i una cinquantena de dones es van enreixar mentre escoltaven paraules sentides, i val a dir que previsibles, en contra de la injustícia de la presó preventiva. El problema és que, quan les paraules són previsibles, perden càrrega emotiva, fins que va sortir la germana de la Dolors Bassa, força emprenyada, i va dir que ella ja n’estava farta de fer-se la forta: “No diré mai més que estan bé. No us deixeu enganyar. Us llegiré la reflexió més suau de totes les que ha escrit la meva germana a la presó” i, brandant una llibreta -groga-, va llegir, amb els ulls plorosos, com estava afectant Dolors Bassa compartir un suplici en silenci amb altres preses i amb la sensació de perdre la identitat a cada pas. La Montse també va dir que això dels llaços grocs estava bé i que les concentracions també, però que s’havia de passar a l’acció. Ja porta 15 viatges a Alcalá-Meco i no em vull ni imaginar quants actes d’aquesta mena.

Una altra de les participants contundents va ser Mireia Boya, de la CUP, que va dir que l’oblit és patriarcal i que és una eina dels homes per invisibilitzar-nos i que ens hem d’empoderar. Per entendre’ns, que “sembla que el referèndum només hagi sigut cosa del Puigdemont i del Junqueras”, quan “sense la Dolors no hi hauria paperetes i sense la Clara no s’haurien obert els col·legis” i que “va ser la Carme qui va dir: «President, posi les urnes»”. Elles amb nom i ells amb cognom, ¿l’inconscient patriarcal?

Paraules de Forcadell

A l’acte també es va llegir una carta de Carme Forcadell escrita per a l’ocasió: “Les dones estem silenciades, oblidades, menystingudes, com la democràcia i la llibertat; però la democràcia i la llibertat seran feministes o no seran”. Desitjos. La trobada es va cloure al crit de “No esteu soles” fins al pròxim dia 23 o fins dilluns vinent, al barri de Gràcia, on es tornarà a demostrar que és ben fotut aquest nou triple atzar de ser dona, independentista i presa d’Alcalá-Meco.