Les defenses dels presos demanen al Suprem que no veti l'exhibició de vídeos en l'interrogatori de testimonis

El tribunal va acordar que no deixaria exhibir material audiovisual en la fase testifical, però els advocats denuncien que amb aquesta acció se'ls posa "bastons a les rodes"

Diverses defenses dels presos polítics han presentat queixes formals aquest divendres davant del president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, perquè consideren irregular la gestió del judici que està fent. Concretament, reclamen a la sala que no veti l'exhibició de vídeos durant l'interrogatori dels testimonis.

El tribunal va acordar que no deixaria exhibir documents audiovisuals durant la fase testifical i va argumentar que els vídeos ja es podran veure més endavant, durant la fase de la prova documental del judici. Els lletrats han avisat en un comunicat que la setmana que ve serà "indispensable" projectar material audiovisual durant la compareixença d'agents de la Guàrdia Civil, per poder contrastar les imatges amb els fets narrats pels testimonis, i han denunciat que Marchena els està posant "pals a les rodes". Els advocats defensors, al seu torn, asseguren que no es pot establir cap norma per avançat per impedir exhibir material audiovisual.

S'han queixat l'equip de defensa de Jordi Cuixart, el de Dolors Bassa i el de Raül Romeva i Oriol Junqueras, entre d'altres. Els lletrats han recordat que s'emparen en el dret fonamental a la defensa reconegut a la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans i han apuntat que l'exhibició dels vídeos ajuda a "descobrir la veritat".

Per això, han invocat en la doctrina assentada per la segona sala del Suprem el 2007, en una sentència signada pel mateix Marchena. En concret, el document assenyala que, quan hi ha una contradicció evident entre el relat d'un testimoni i una prova documental, les parts "tenen dret a intervenir activament per intentar contrarestar les contradiccions". Segons el comunicat, això serà "indispensable" la setmana que ve "quan els fets narrats pels testimonis policials es contradiguin amb les imatges". A les sessions previstes per a la setmana del 18 de març, estan citats 24 agents de la Guàrdia Civil i cinc mossos d'esquadra. 

En la sessió del 28 de febrer, el tribunal que jutja l'1-O va decidir que no deixaria exhibir vídeos als testimonis per poder-los interrogar. El president, Manuel Marchena, ho va explicar quan la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, volia que un dels testimonis (l'exlíder de Podem, Albano-Dante Fachin) veiés unes imatges abans de fer-li unes preguntes sobre el ple del 6 i el 7 de setembre.

"La sala ha acordat que no és pertinent l'exhibició d'un vídeo perquè un testimoni respongui i valori sobre el que veu", va argumentar llavors Marchena, que apuntava que aquests vídeos es podran abordar durant la fase de la prova documental. "L'esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d'un vídeo, sinó la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant", ha emfatitzat Marchena. La decisió va provocar les queixes formals d'Olga Arderiu i, posteriorment, de Benet Salellas (Cuixart). Algunes defenses, com la de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, han aportat un USB amb vuit hores de gravació d'imatges de l'1-O.