La ultradreta liquida l’hegemonia del PSOE a Andalusia

Díaz es desploma i Vox obté 12 escons, i això fa possible un tripartit de dretes liderat pel PP

DANI SÁNCHEZ UGART
DANI SÁNCHEZ UGART

La ultradreta de missatge xenòfob, homòfob i misogin de Vox va irrompre ahir amb una brutalitat inesperada en la política espanyola. Andalusia va ser la seva porta d’entrada. Un de cada deu electors va optar per la papereta de la jove formació d’extrema dreta, transvestida de regeneradora, que va obtenir 12 escons. El resultat, molt per sobre de qualsevol previsió, provoca un canvi històric a la comunitat i fa miques el tauler polític espanyol, que haurà d’encaixar una nova peça: el populisme d’ultradreta. Andalusia posarà fi a 36 anys d’hegemonia socialista. La candidata a la reelecció, Susana Díaz, va guanyar les eleccions però amb un fort càstig, ja que va passar de 47 a 33 escons i sense possibilitat de sumar amb la coalició de Podem i IU, Endavant Andalusia, que també va perdre tres escons, fins als 17. El tripartit de dretes del PP, Ciutadans i Vox té diputats per formar govern. I els tres partits estan disposats a pactar, en una aliança de dreta tradicional amb ultradreta inèdita a Europa.

Des que Vox va protagonitzar un acte multitudinari a Vistalegre, a Madrid, el PP i Ciutadans havien maldat per acomodar la possibilitat de pactar-hi tot i el discurs aparentment forassenyat de la formació liderada per Santiago Abascal. Pablo Casado i Albert Rivera havien evitat titllar-los d’ultradretans i havien obert la porta a un pacte que ahir el mateix Abascal donava per fet, en afirmar que els andalusos havien “acabat amb 36 anys de règim socialista”. Casado era encara més clar en parlar d’un “resultat històric i apassionant”, amb un “mandat inequívoc, clar”, que passa per un canvi liderat per Juan Manuel Moreno i recolzat en els altres dos partits de dretes. L’eufòria a la seu del PP de Madrid era indissimulada, tot i la patacada del partit, que va passar dels 33 als 26 escons. Casado va aconseguir conservar la segona plaça i el lideratge de la dreta, que algunes enquestes posaven en qüestió. El bloc de la dreta va avançar de manera clara. L’esquerra va caure. I Casado signaria aquest resultat en unes generals: li donaria la presidència del govern espanyol.

L’estat d’ànim a Ciutadans era semblant. Tant el candidat, Juan Marín, com el president del partit, Albert Rivera, van felicitar-se per la millora del seu resultat, de 9 a 21 escons, i van coincidir a assenyalar que els andalusos havien obert la porta al “canvi”. Incloent en el club la ultradreta, tot i haver clamat fins a l’extenuació que volien aturar el populisme.

Sense autocrítica

Ni Rivera ni Casado, doncs, van llegir Vox en clau d’amenaça. Ni un bri d’autocrítica a la dreta. Només eufòria per haver eixamplat la majoria a costa de fer mainstream un discurs involutiu que vol liquidar drets socials de col·lectius sencers, que fins ara estava als marges de la política i que ells han col·laborat a dur a la centralitat i posar de moda.

Díaz va demanar sense èxit al PP i Cs formar un cordó sanitari, consolidar una alternativa de “constitucionalistes” que tanqui la porta a “l’extrema dreta”, apel·latiu que ni Cs ni el PP apliquen a Vox. Però aquest cordó no existirà, i el debat entre els dos partits de la dreta és, ara, una presidència que ahir reivindicaven per ells mateixos tant Moreno com Marín. Si Vox vol, condicionarà la governabilitat andalusa de manera intensa, perquè el pacte requereix el seu vot favorable -no n’hi ha prou amb una abstenció-. Entrarà directe en la institucionalitat amb dues portes obertes per la dreta tradicional que en les últimes setmanes li ha copiat el discurs, blanquejant la formació, i que es va veure beneficiada pel cansament i la desmotivació del votant socialista andalús. I des d’aquí iniciarà la “reconquesta”, va dir el candidat de Vox, Francisco Serrano, que indicava el camí a la Moncloa a un Abascal rebut a crits de president.

La baixa participació, que va caure quatre punts en relació al 2015, sobretot als territoris de majoria socialista, va ser clau per explicar l’entrada de Vox. El PSOE no va aconseguir mobilitzar els seus. A la sala de màquines socialista havien detectat la desmotivació de les seves bases, i per això van virar el discurs a meitat de la campanya. De reclamar parlar d’Andalusia i defugir el cos a cos, Díaz va baixar al fang amb Vox: va avisar que si ella no guanyava amb claredat qui posaria el peu a San Telmo, seu de la Junta, seria la ultradreta que “justifica la violència contra la dona”. Amb el gir estratègic, Díaz assumia el risc d’alçar Vox, per la polarització amb ella, un altre dels factors que podrien explicar el resultat de la ultradreta.

El PSOE continuarà ara buscant el cos a cos amb Vox, segons es desprèn del discurs de José Luis Ábalos d’ahir. El PP i Cs li deixaran la porta oberta per mirar d’eixamplar la majoria de dretes i desallotjar Pedro Sánchez, que ara té menys al·licients per convocar eleccions. Només Teresa Rodríguez, de Podem, va demanar “reflexió i no passió” per no fer més gros el problema. El regat curt dels partits ha incidit en l’auge de Vox, i a partir d’ara pot acabar d’empènyer-los al Congrés.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF