La Diada més difícil pren el pols a l’independentisme
Sense estratègia conjunta per respondre a la sentència, partits i entitats mesuren la seva capacitat de mobilització
BarcelonaLa pluja va contribuir dimarts a desdibuixar encara més l’horitzó d’una Diada que aquest any es presenta més incerta que mai. A les portes de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O, l’independentisme arriba a l’Onze de Setembre després d’uns mesos en què la divisió estratègica entre partits i entitats s’ha fet evident. No hi ha, per ara, acord sobre com respondre a la sentència i encara menys sobre quin ha de ser el camí a seguir en els pròxims mesos, i és una incògnita quina serà la reacció del carrer. La sintonia habitual en els últims anys entre societat civil i institucions es posa a prova aquest dimecres en una jornada que mesurarà la capacitat de mobilització de l’independentisme just abans d’una sentència en què el paper del carrer s’albira, un cop més, clau.
Després d’anys en què la Diada ha servit per agafar empenta de cara a alguna de les fites independentistes -el 2014, la consulta del 9-N; el 2015, les eleccions plebiscitàries; el 2016, l’aposta per un referèndum unilateral, i el 2017, l’1-O-, aquesta vegada l’independentisme es troba en un compàs reactiu, a l’espera d’una sentència que podria comportar anys de presó per als dirigents polítics que van fer possible el referèndum, la majoria dels quals viuran avui la seva segona Diada des de la presó o l’exili. Un context de repressió que ha contribuït a incrementar la sensació de desorientació en el moviment independentista, que ha passat bona part de l’estiu més centrat en els retrets creuats que a construir una estratègia comuna.
Tanmateix, en les últimes setmanes s’han redoblat les crides a la unitat, i els inscrits a la manifestació de l’Assemblea tornaven a superar ahir els 400.000 malgrat els presagis que a l’agost -quan fins i tot exdirigents d’ERC com ara Josep Huguet i Anna Simó van posar en dubte la seva presència a la manifestació en protesta per la pulsió antipartits que, al seu parer, estava alimentant l’ANC- apuntaven cap a una baixa participació en la manifestació.
El dubte, però, rau en quin serà el to de la reivindicació i si aquest cop els manifestants aprofitaran la mobilització per pressionar els dirigents polítics i civils independentistes i exigir-los concrecions en el full de ruta i que abandonin el clima de divisió i desconfiança en què s’han instal·lat, que va viure el seu zenit després de les eleccions municipals, amb JxCat i ERC arrabassant-se mútuament governs i l’ANC protestant contra els pactes amb partits com el PSC. Un altre factor inèdit fins ara seran les protestes que puguin produir-se contra els partits independentistes per la falta d’avenços després de l’1-O que ahir ja es van deixar veure en la tradicional ofrena floral al Fossar de les Moreres quan el Govern, amb Quim Torra al capdavant, ja va haver de patir alguns xiulets, pancartes i crits de “traïdors”.
Entre el conflicte i les eleccions
El que és segur és que partits i entitats sortiran de la manifestació amb deures sobre la taula. El més urgent, posar fil a l’agulla a un acord sobre com respondre a una més que probable sentència condemnatòria del Suprem. Tot i les últimes reunions a Ginebra per intentar desencallar la situació, fins ara l’únic consens passa perquè la decisió del tribunal ha de ser un punt d’inflexió que ha d’obrir pas a una nova etapa. Més enllà d’això, però, les receptes són diverses i van des de l’aposta -verbalitzada per Quim Torra i Carles Puigdemont- de reobrir el conflicte amb l’Estat amb episodis de desobediència civil, a l’opció d’aprofitar l’impacte de la sentència per convocar unes noves eleccions catalanes en què l’independentisme opti a superar el 50% dels vots, o a la configuració d’un govern de concentració del qual també puguin formar part els comuns i la CUP.
Amb tot, l’espai que lidera l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, marca distàncies amb qualsevol proposta que passi per reobrir el pols amb l’Estat, i aquest any ja ha anunciat que no té previst assistir a la manifestació convocada per l’Assemblea sota el lema “Objectiu, independència”. Els comuns, en canvi, sí que participaran en l’acte que en aquesta ocasió Òmnium Cultural ha organitzat per la seva banda al matí i que tindrà com a eix central reclamar l’absolució dels dirigents independentistes jutjats al Tribunal Suprem.
Incorporar els comuns a la resposta a la sentència és un dels objectius principals de Torra, que, després d’obrir el curs amb dues conferències en què va arribar a parlar de desobediència institucional, ahir, en el seu discurs institucional de la Diada, va evitar qualsevol referència directa al judici i es va limitar a demanar “determinació” i “unitat” als catalans per “encarar els temps” que venen, i va cridar a “tornar a exercir” el dret a l’autodeterminació: “Us demano que no ens aturem i avancem plegats”.
El govern espanyol, abstret
Aquesta vegada, doncs, la Diada es presenta com una cita que serà molt més analitzada de portes endins que cap enfora. La magnitud de la fotografia de la plaça Espanya i els missatges que sorgeixin de la jornada no seran tan observats des d’un govern espanyol abstret en el laberint de la investidura de Pedro Sánchez i que des de la cimera de Pedralbes ha desat al calaix qualsevol voluntat de buscar una sortida a la situació a Catalunya com des del mateix independentisme institucional. Partits i entitats auscultaran avui el carrer per intentar treure’n alguna lectura que els ajudi a definir un horitzó ara desdibuixat per la repressió que va seguir els fets de l’octubre del 2017 i que ara, dos anys després, arribarà al punt àlgid amb la sentència. La Diada més difícil servirà avui per comprovar fins a quin punt l’independentisme civil segueix, malgrat tot, disposat a sortir al carrer, i si ho fa com fins ara de la mà dels partits o, per contra, es mobilitza per demanar-los unitat i un horitzó compartit.
