L’ANC retreu als partits que aparquin la unilateralitat i es barallin per “engrunes”

Les entitats reclamen unitat per encarar la sentència de l’1-O en la Diada “més difícil”

Els concentrats, a l'avinguda Maria Cristina

Cada any, des de l’Onze de Setembre del 2012, l’independentisme ha omplert els carrers de Barcelona per reclamar la independència. Aquest dimecres ho va tornar a fer, malgrat ser la “Diada més difícil” -en paraules d’Elisenda Palzuie (ANC)- i registrar la xifra de participació més baixa d’aquests set anys -600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana-. A l’espera de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1 d’Octubre, centenars de milers de persones es van concentrar a la plaça Espanya i la Gran Via sota el lema “Objectiu: independència” i amb la bandera de la “unitat”. Si bé la denúncia de la repressió de l’Estat va ocupar part dels discursos dels organitzadors, els destinataris de les crítiques van ser els partits independentistes, enfangats en els retrets i sense un rumb clar des de fa dos anys. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, els va retreure que es discuteixin “públicament per engrunes” i que des del 2017 no només “no s’hagi avançat”, sinó que s’hagin fet “passos enrere”. Per a Paluzie, les formacions han “desarmat” la unilateralitat, quan és la via que ha portat el Procés “més lluny” i s’aferren a un diàleg amb l’Estat que és un “simple engany”. “No ens desarmeu”, va exclamar, i va afegir que han deslegitimat el referèndum de l’1 d’Octubre i que, com més temps passa, més complicat és tornar a fer un nou “embat” a l’Estat. “Aquesta és la Diada més difícil”, va concloure.

Cinc anys després del “President, posi les urnes” de Carme Forcadell -pressionant per fer el 9-N-, Paluzie tornava a evidenciar així la distància entre les entitats i els partits, que estan lluny de la coordinació que va portar-los a fer l’1-O. En aquest sentit, l’ANC va reclamar un retorn als orígens d’Arenys de Munt, on fa deu anys es va fer la primera consulta popular. “Ara se’ns diu que fer efectiu el mandat de l’1-O és molt difícil, que no tenim la correlació de forces [...]. Fem com a Arenys de Munt, demostrem que la correlació es pot canviar”, va dir.

Malgrat que Òmnium i l’Assemblea també mantenen diferències estratègiques, dimecres les van aparcar per reclamar a les formacions polítiques que trobin un camí comú, almenys, per respondre al veredicte judici del Suprem, que s’espera per a la segona quinzena d’octubre. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, tot i ser molt més suau que Paluzie, també va reclamar als partits “sentit d’estat” i que no es “perdin amb batalles estèrils”. Tant ell com l’ANC van cridar a teixir una reacció al veredicte judicial que impliqui el màxim de gent possible. Mauri va advertir que la sentència seria “dura”, un “escarni”, però que tornarien a “exercir” cada dret que sigui “condemnat”. Paluzie, al seu torn, va avisar que la sentència seria un “cop”, però que l’independentisme el rebria “dempeus” i, fins i tot, el “tornaria”. Tots dos van participar, recentment, en l’última cimera a Ginebra pilotada per l’expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira (ERC), en què, malgrat que no va servir per acordar una resposta, els partits sí que es van conjurar per frenar la cascada de discrepàncies públiques.

Els partits, per separat

Pel que fa als partits, cap dels independentistes va faltar a la cita. Malgrat tot, una certa sensació de desunió va tenyir la seva presència a la manifestació. L’ANC havia decidit feia setmanes no facilitar-los un lloc a prop d’on s’havien de fer els discursos de les entitats -cosa que sí que havia fet en anteriors edicions-, i les diferents forces van buscar alternatives, però no es van concentrar en la mateixa zona. Des de la confluència de la plaça Espanya amb el Paral·lel (Tram 1), el president Quim Torra va visualitzar la Diada com l’inici de la reacció a l’eventual condemna del Tribunal Suprem. “El poble mai falla”, va destacar. El líder del PDECat, David Bonvehí, va celebrar que “la repressió no fa que la gent es quedi a casa”, i Albert Batet (JxCat) va afirmar que “la millor resposta a la sentència és la independència”. No gaire lluny, però, la diputada de la CUP Maria Sirvent va carregar contra el Govern, evidenciant en quin punt es troba la unitat dels partits. “La política del govern de la Generalitat no correspon amb les reivindicacions del moviment popular”, va etzibar.

Els representants d’Esquerra es van col·locar encara era uns metres més enrere, al tram 12, i les seves impressions sobre la Diada ja les havien fet una estona abans, en un acte polític des del Parc de Joan Miró. No es presentava una Diada fàcil per al partit de Junqueras, després d’un estiu en què alguns dels seus representants s’han creuat retrets amb l’ANC. Els republicans també van fer apel·lacions a reaccionar units a la sentència, però, en un to de míting, l’acte es va acabar convertint en una reivindicació del partit i la seva estratègica cap a la independència. Ho va resumir Gabriel Rufián: “Potser la gent d’ERC no som els més cridaners, però a fe de Déu que som els més valents”.

Sense resoldre la incògnita


En un cert to preelectoral per l’absència d’acord al Congrés i per la incertesa de com s’ha de reaccionar a la sentència, el president del Parlament, Roger Torrent, també va vindicar el seu partit: “ERC és imprescindible per aconseguir la República”. “88 anys d’història sense cap cas de corrupció”, va reblar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

En el que sí que van coincidir els partits independentistes és en mantenir la incògnita un dia més sobre quina resposta plantegen per l’endemà de la sentència del Suprem. Va quedar clar que la unitat tothom la demana, però encara està per veure com i de quina manera. La manifestació va reflectir quin és l’estat de les relacions entre els partits. Que hi van ser és innegable. Que no hi van ser junts, també.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF