Dels etarres de la T4 al cas Atutxa passant per l'operació Garzón: les bufetades d'Estrasburg a Espanya

Ha condemnat l'Estat per diferents casos de tortures i per vulnerar la llibertat d'expressió

Nou revés del Tribunal Europeu de Drets Humans a Espanya. El càstig d'aquest dilluns per haver multat dos joves que van cremar fotos del rei a Girona se suma a una llarga llista de condemnes a un Estat avesat a perseguir la llibertat d'expressió o a no investigar maltractaments i tortures. 

Estrasburg condemna Espanya per haver multat a dos joves que van cremar fotos del Rei a Girona

Maltractaments als etarres de la T4

No fa ni un mes que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l'estat espanyol pels maltractaments a dos membres d'ETA que van atemptar a la T4 de l'aeroport de Madrid-Barajas el 30 de desembre del 2006. Segons la interlocutòria que va emetre el tribunal amb seu a Estrasburg, Espanya va vulnerar la prohibició de "tractes inhumans o degradants en el seu aspecte material" –maltractament– i també processal –no investigar aquest maltractament–, que recull el Conveni Europeu de Drets Humans. Els magistrats que van redactar la sentència van condemnar a l'Estat a indemnitzar els dos demandants, Igor Portu i Martín Sarasola Yarzábal, amb 30.000 i 20.000 euros respectivament, per danys morals. 

El cas Atutxa, sense dret a defensa

Ara fa menys d'un any, Estrasburg també va obligar l'estat espanyol a indemnitzar l'expresident del parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knörr per no haver tingut un judici just quan van ser inhabilitats per part del Tribunal Suprem l'abril del 2008 perquè no havien il·legalitzat el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA), que va substituir Batasuna el 2003. El Suprem els va suspendre dels seus càrrecs 18 mesos i els va imposar una multa de 18.000 euros per desobediència a les instruccions del mateix tribunal per no haver dissolt el grup parlamentari, però ho va fer sense escoltar la seva defensa. Arran de la condemna d'Estrasburg, els tres afectats van ser indemnitzats amb 600 euros cadascun. 

Anul·lació de la doctrina Parot

L'any 2013, Estrasburg va enviar un nou revés a la justícia espanyola quan va anul·lar definitivament l'anomenada doctrina Parot que l'estat espanyol havia imposat sobre els presos d'ETA per tal de prolongar la reclusió a la presó. El TEDH considera que l'estat espanyol va vulnerar, així, l'article 5.1 sobre el dret a la llibertat i a la seguretat i també l'article 7 –no hi ha pena sense llei– del Conveni Europeu de Drets Humans. Aquesta sentència va permetre l'excarceració de la presa d'ETA Inés del Río. El cas de Del Río va obrir la porta al fet que l'anul·lació de la sentència Parot permetés l'alliberament de més presos d'ETA.

Martxelo Otamendi, maltractaments no investigats

L'octubre de 2012, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'estat espanyol per no investigar els maltractaments denunciats l'any 2003 per l'aleshores director del diari 'Euskaldunon Egunkaria', Martxelo Otamendi, durant la seva detenció incomunicada per presumpta pertinença i col·laboració amb ETA. El demandant es va queixar de trets simulats, de "cops d'intimidació sobre els genitals", d'amenaces de tortura amb el mètode asfixiant de la bossa, d'insults homòfobs i de ser despullat i obligat a adoptar una postura sexual. Otamendi, defensat pels advocats Didier Rouget i Iñigo Iruin, va presentar la seva demanda a Estrasburg el 2008, després que el Tribunal Constitucional va rebutjar la seva petició d'empara.

Arnaldo Otegi, llibertat d'expressió

Un any abans, el 2011, Estrasburg va obligar l'Estat a pagar 20.000 euros d'indemnització al líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi per injúries a la corona.  Els fets es remunten al febrer del 2003. El rei va inaugurar amb el llavors lehendakari, Juan José Ibarretxe, una central elèctrica a Biscaia. En roda de premsa, Otegi va preguntar a Ibarretxe com es podia fotografiar amb el “cap suprem de l'exèrcit espanyol i responsable dels torturadors”. Per això, la Fiscalia es va querellar contra el dirigent abertzale, i el Tribunal Suprem espanyol va condemnar Otegi a un any de presó per injuries greus al rei. "Una pena de presó imposada per una infracció comesa en el terreny del discurs polític no és compatible amb la llibertat d'expressió garantida per l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans", clamava la resolució. 

L'Operació Garzón, tortures a detinguts independentistes

El Tribunal Europeu dels Drets Humans va emetre la primera sentència per maltractaments contra l'estat espanyol per l'anomenada operació Garzón. Una operació que va arrencar el 29 de juny del 1992 quan la policia va detenir set membres de Terra Lliure i es va allargar fins al 14 de juliol del mateix any amb l'arrest d'una trentena de persones més de l'entorn independentista, que van denunciar tortures. Entre setembre i desembre la xifra de detinguts va augmentar fins a la seixantena. L'any 2004, Estrasburg va acabar condemnant l'estat espanyol per aquests fets, després que l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional rebutgessin investigar els fets. 

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF