Publicitat
Publicitat

Dastis diu a la BBC que les imatges de la violència policial de l'1-O "són falses"

El ministre d'exteriors refusa l'enviament de l'exèrcit a Catalunya i diu que no sap com es controlaran els mitjans públics

El ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, creu que les imatges de la violència de la policia l'1 d'octubre són falses. Ho ha dit en una entrevista al programa estel·lar de BBC1, 'The Andrew Marr Show', on Dastis no s'ha mogut del guió oficial. "No crec que hi hagués cap situació brutal. Ja s'ha provat que moltes d'aquestes imatges s'han demostrat falses". "De debò?", li ha demanat Marr: "Si hi va haver un ús de la força, va ser limitada. I no va ser un ús de la força deliberada, sinó provocada".

Immediatament després de l'entrevista al ministre espanyol, Marr ha abordat el tema amb qui, a la pràctica, és la número 2 del Partit Laborista, Emily Thornberry, mà dreta de Jeremy Corbyn i ministre d'Exteriors a l'ombra. "Negar la realitat [de les càrregues policials] és un mal principi. El que més em va impressionar va ser veure'n unes de com la policia carregava contra els bombers, i no crec que fossin falses". 

L'entrevista a Dastis ha sigut extensa, i preguntat sobre com reaccionaria Madrid en cas que ni la Generalitat ni el Parlament acceptessin el sotmetiment al dictamen que el Senat prendrà divendres l'aplicació de l'article 155], el ministre ha dit: "Espero que ningú no faci cas de les instruccions que ells [el govern Puigdemont] tinguin pensades donar, perquè no tindran l'autoritat legal per fer-ho un cop el Senat hagi aprovat les mesures instades" des de Madrid. 

El periodista, un dels més prestigiosos del Regne Unit, ha insistit Dastis si per fer complir l'article 155 apartaran del càrrec el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o fins i tot arribaran a "detenir" el president, Carles Puigdemont. Amb la boca petita, el ministre Dastis ho ha negat, i també ha descartat l'enviament de més policia o fins i tot de l'exèrcit a Catalunya per restaurar l'ordre constitucional. Ha apuntat el mateix principi, de confiança cega en el fet que no hi haurà una contestació als carrers: "No tindran l'autoritat legal un cop el Senat hagi autoritzat la implementació de la Constitució espanyola. Seran igual que un grup de rebels intentant imposar la seva pròpia arbitrarietat a tot el poble de Catalunya. I no és una qüestió de fer-hi anar la policia ni tampoc l'exercit."

Hauran de ser els Mossos, ha reblat Alfonso Dastis, els que "un cop estiguin sota el control de la gent que respecti i que faci complir les lleis catalanes i espanyoles" faran possible que "tot torni a l'ordre i a una coexistència pacífica i a una vida normal a Catalunya, que és el que estem buscant". Marr no ha semblat gaire convençut amb els arguments del ministre, però.

Intervenir TV3

Alfonso Dastis també ha estat interrogat sobre com pensa exercir Madrid el control dels mitjans públics d'informació de Catalunya, possibilitat que esvera qualsevol sensibilitat política democràtica, especialment al Regne Unit, on un ens com la BBC, i la seva independència del poder, és gairebé una qüestió sagrada. Un cop més, la falta de respostes concretes de Dastis s'ha fet evident després que Andrew Marr li hagi demanat si suspendrien la televisió pública de Catalunya, TV3: "No sé com ho farem. El que volem assegurar és garantir que hi ha una visió plural sobre què és Catalunya en els serveis [d'informació] dels mitjans públics".

La complexitat de la situació, però, està molt determinada pels equilibris internacionals i la 'realpolitik'. En aquest sentit, la número dos dels laboristes, Emily Thornberry, ha mostrat la seva preocupació per "l'estancament polític existent" però ha demanat solucions dins del marc legal espanyol. "Tenim els espanyols tractant d'imposar la seva legalitat, els catalans dient que no, que seran independents. I hem vist les grans manifestacions que hi ha hagut. Ens preguntem si realment la major part del poble espanyol vol que hi hagi converses i que hi hagi un avenç en la Constitució. Passi el que passi, [la solució] ha de ser dins de les lleis espanyoles. Però hi ha d'haver espai per fer passos endavant i hi ha la necessitat que hi hagi una solució política. Estic molt preocupada perquè s'estan endurint les posicions per totes dues bandes i molt pocs intents d'avançar". Thornberry s'ha queixat que la tria sembli ara una qüestió "binària".

Cop d'estat

De moment, però, qualsevol solució dialogada sembla molt difícil, entre altres raons pel tipus de llenguatge utilitzat en el conflicte. Sobre les acusacions del president Puigdemont en la seva al·locució d'aquest dissabte al vespre, en què equiparava les mesures del 155 a un cop d'estat, Dastis responia: "L'únic cop d'estat que hi ha hagut ha sigut el que ha fet el senyor Puigdemont i el seu govern. El que estem fent és seguir estrictament els procediments de la nostra Constitució, que són excepcionals i una còpia literal de la Constitució alemanya. I un procediment que hi ha en moltes constitucions occidentals".

"Hi ha cap sortida legal perquè els espanyols trenquin amb Espanya?", ha demanat també Andrew Marr al responsable de la diplomàcia espanyola. "Sí", ha dit, i de seguida ha posat les condicions sabudes per tothom: "Hem d'estudiar-ho i fer-ho a través d'una possible esmena de la Constitució. En qualsevol cas, però, el que és clar és que és un afer que ha de ser decidit per tot els ciutadans espanyols, una part no pot decidir pel tot". I Marr s'hi ha tornat: "A la pràctica, això suposa que els catalans no poden decidir per ells mateixos ser independents. Han de persuadir els espanyols, cosa que és molt improbable".

Andrew Marr, un referent a la BBC

Que Andrew Marr hagi dedicat la primera de les seves entrevistes del diumenge a un fet de política exterior no centrat en els Estats Units, i que ho hagi fet parlant de la situació entre els governs de Catalunya i Espanya, és del tot excepcional, com la situació. Tant com les paraules que ha fet servir per introduir el tema: "Si algú es pensava que la Unió Europea tenia només el maldecap del Brexit, va errat. En té un altre, a la regió del nord d'Espanya, Catalunya, que busca la seva independència".

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF