La Moncloa nega a Torra una reunió amb el rei i l'emplaça a trobar-se amb Sánchez

BarcelonaLa Moncloa nega a Quim Torra la reunió amb Felip VI que el president de la Generalitat ha demanat aquest dimecres al monarca en una carta. Fonts del govern espanyol, al qual correspon autoritzar la trobada, deixen clar que l'única "reunió política" és la que pròximament tindrà lloc entre Torra i Pedro Sánchez. La resposta de Madrid arriba després que el cap de la casa reial, Jaime Alfonsín, traslladés la carta al president espanyol "d'acord amb allò disposat en l'article 64.1 de la Constitució", segons han informat fonts de la Zarzuela. Aquest article disposa que "els actes del Rei seran ratificats pel president del govern [espanyol] i, en el seu cas, pels ministres competents".

Torra no ha trigat a reaccionar a la resposta de la Moncloa. En un missatge a Twitter s'ha queixat del veto a la trobada amb el rei i ha qüestionant la voluntat de diàleg de l'Estat. "Una qüestió: si el rei el dia 3 d’octubre va fer el discurs que va fer, autoritzat pel Sr. Mariano Rajoy, ara per què el Sr. Pedro Sánchez no l’autoritza a parlar amb el president de Catalunya? Volem diàleg o no volem diàleg?", s'ha preguntat.

Per la seva banda, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha avisat que Felip VI "no és benvingut" a Catalunya. "Institucionalment, el Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya", ha dit en una entrevista a 'El Nacional'. A més, Puigdemont insta al monarca a "decidir si vol continuar sent una paret on no es reconeixen la majoria dels catalans o una monarquia parlamentària europea".

La carta al monarca, anunciada per Torra a la sessió de control al Parlament i firmada conjuntament amb els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, demana a Felip VI que reflexioni sobre el seu paper i reconegui la repressió que l'Estat ha aplicat contra el moviment independentista. I al final convida el monarca a veure's divendres a Tarragona aprofitant la seva presència a la inauguració dels Jocs del Mediterrani, per obrir una nova etapa de diàleg i "negociació".

El president del Govern no ha aclarit si divendres coincidirà amb el rei en la inauguració dels Jocs, on també assistirà Sánchez. Seria la primera trobada entre tots dos i la primera amb un president de la Generalitat des del 3 d'octubre, quan Felip VI va avalar les decisions del govern espanyol. "L'arribada del rei a Catalunya exigeix una resposta de país", ha subratllat Torra, que ha demanat al monarca que reconegui l'existència de presos polítics i d'exiliats. "No hem sentit ni una paraula del rei, com si en aquest país no passés res. I el 3 d'octubre molts vam entendre que el rei deixava de ser-ho per a molts dels catalans", ha afegit.

En la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, va demanar a la monarquia que fes "gestos" o, com a mínim, una "reflexió" per millorar les relacions amb la Generalitat. Fonts del Govern tampoc aclareixen si Torra coincidirà divendres amb Felip VI a Tarragona. La consellera de la Presidència va retreure ahir a la monarquia que actués "com a part" en el Procés i que, el 3 d'octubre, avalés la violència policial exercida contra els votants del referèndum de l'1-O. En els mateixos termes s'ha expressat aquest dimecres el portaveu de JxCat al Parlament, Albert Batet, que ha opinat que el rei "va abdicar dels catalans el 3 d'octubre" i li ha retret que no hagi demanat perdó.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, ha reivindicat el diàleg amb les institucions de l'Estat sense renúncies i "denunciant la violència, la repressió i la retallada de drets i llibertats mirant-li als ulls a l'Estat".

En la carta, el president i els expresidents de la Generalitat asseguren que la inauguració dels Jocs Mediterranis és una "oportunitat" per "reparar i recosir" allò que la violència de l’1-O va provocar. "Us volem rebre amb la voluntat d’obrir una etapa de diàleg, negociació, reconeixement, respecte democràtic, modernitat institucional i respecte pels drets polítics i llibertats fonamentals", afirmen en el text, unes paraules que traspuen la voluntat de Torra d'abordar amb el rei la situació a Catalunya. "Cal obrir una etapa de negociació que acabi sempre donant la paraula a la ciutadania de Catalunya", afegeixen. "Escolteu-nos sense apriorismes ni prejudicis, i ajudeu a facilitar un procés d’obertura, modernització i prevalença democràtica", conclouen.

En la carta, retreuen al rei el seu paper els últims mesos. "Hem vist aquests últims anys com se’ns ha negat un cop rere un altre el diàleg, s’han incomplert els acords, s’ha violentat la decisió democràtica del poble de Catalunya que va aprovar un Estatut en un referèndum emparat per les lleis espanyoles, s’ha perseguit els qui pensàvem diferent utilitzant recursos de les institucions de l’Estat […], s’ha impedit tirar endavant els projectes majoritaris dels catalans expressats en successives eleccions", s'hi explica.

També lamenten l’actitud del rei davant la violència policial contra els votants de l’1 d’octubre, l’aplicació "il·legal" de l’article 155 de la Constitució espanyola i la "persecució penal" dels membres del Govern, el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i els líders socials de l’ANC i d'Òmnium, la majoria ara empresonats i a l’exili.

"Tot això hauria d’interpel·lar-vos", diuen al monarca. Asseguren que amb el seu discurs del 3 d’octubre el rei "va obrir una ferida considerable a molts ciutadans que no s’haurien pensat mai que el cap de l’Estat aprovaria la violenta repressió de la policia contra ciutadans pacífics". Afirmen, a més, que els ciutadans s’han pronunciat en successives eleccions a favor de la independència i no se’ls ha escoltat.

"Com pensa revertir la fractura social?"

La primera sessió de control de la legislatura ha evidenciat una rebaixa generalitzada de la tensió que s'havia viscut durant els últims mesos al Parlament. El debat entre Torra i els líders de l'oposició ha fugit dels retrets mutus fins que ha arribat el torn de Ciutadans. "Vostès al setembre i l'octubre anaven de 'farol'. Però el que no és un 'farol' és la fractura social. Com pensa revertir-la?", li ha preguntat Inés Arrimadas a Torra. "D'entrada convidant-la a venir al Palau de la Generalitat", li ha respost el president.

Arrimadas va ser l'única presidenta de grup que no va participar la setmana passada en la ronda de contactes amb el president del Govern. "Vostè no em pot donar lliçons de diàleg, quan li demana al rei que es disculpi i vostès no s'han disculpat per res", ha exclamat la líder de Ciutadans. "Han fracturat la societat perquè han trencat el marc democràtic", ha denunciat, i ha apuntat que Torra "només veu els del llacet groc".

En la rèplica, Torra ha tornat a defensar que fins que els presos polítics no siguin alliberats i els exiliats tornin a Catalunya no hi podrà haver normalitat. I, recordant que els diputats de Cs han mostrat un exemplar d''El Quixot', ha reivindicat la figura de Miguel de Cervantes: "Considero 'El Quixot' gairebé tan simbòlic com el llaç groc".

Reunió dilluns amb Iglesias

En resposta a una pregunta del líder dels comuns, Xavier Domènech, el president de la Generalitat ha anunciat que dilluns es reunirà amb el líder de Podem, Pablo Iglesias. "El diàleg no només és amb el govern espanyol, també és amb la resta de forces polítiques de l'Estat", ha dit Torra. Una trobada en què el president vol abordar un canvi de model d'Estat que desbanqui la monarquia i impulsi també una república per a Espanya.

Pel que fa a la reunió pendent amb el president espanyol, Pedro Sánchez, que se celebrarà "els primers dies de juliol", Torra ha dit que posarà damunt la taula el dret a l'autodeterminació, perquè és el que realment pot resoldre el conflicte entre la majoria del Parlament i el govern espanyol –ha considerat–. El líder del PSC, Miquel Iceta, ha discrepat d'aquest punt i ha instat la majoria parlamentària a acordar una proposta que reuneixi els dos terços de la cambra –la majoria que requereix una reforma de l'Estatut.

Malgrat que la preferència de Torra és negociar sobre el dret a l'autodeterminació, el president de la Generalitat s'ha mostrat obert a debatre totes les propostes, tant la reforma de l'Estatut que demana el PSC com la proposta del Cercle d'Economia que implicava una consulta a Catalunya sobre un nou text estatutari. "Em sento cridat a trobar un acord de manera frenètica", ha considerat.

Un diàleg intern que culmini amb una proposta per traslladar-la a Madrid

El líder dels comuns, Xavier Domènech, ha interpel·lat Torra sobre la voluntat d'impulsar una taula de diàleg intern a Catalunya. El president ha coincidit en la necessitat d'establir mecanismes "estructurals" de diàleg de tots els partits i agents socials per construir consensos a Catalunya. "La societat catalana ens exigeix a tots plegats que parlem", ha expressat Torra. Ara bé, ha dit que abans de crear una comissió concreta es pot parlar entre tots els partits al Parlament de quina solució es pot aplicar al conflicte entre el govern espanyol i la majoria al Parlament.

Domènech li ha demanat "concreció" per poder parlar de tu a tu amb l'Estat. "Vostè només ho podrà fer si parla en nom de tothom i no només del seu grup parlamentari", ha dit. Domènech, així, ha demanat la creació d'un organisme de tots els partits i entitats a dins la cambra catalana per fer una proposta col·lectiva per traslladar-la a Madrid. "Només així podrem parlar tant de diàleg intern com amb el govern espanyol", ha dit el cap de files dels comuns.

El PP no pregunta a la sessió de control

Per primer cop el PP no ha pogut participar en la sessió de control perquè no té grup propi. Com que comparteix el grup mixt amb la CUP, haurà d'alternar les seves intervencions a la sessió de control amb els cupaires.

Per la seva banda, la diputada de l'esquerra independentista Natàlia Sànchez ha preguntat a Torra sobre el model de televisió pública i la necessitat de no polititzar la governança dels mitjans de comunicació. Torra no ha concretat quina és la seva intenció però ha dit que el seu model és el de la BBC britànica.

Carta de Torra, Mas i Puigdemont al rei Felip VI