El Parlament reprova Felip VI i declara que Catalunya “no reconeix cap rei”

Els lletrats avisen d’un possible xoc amb el TC i s’oposen a la publicació de les resolucions al BOPC

En plena crisi reial per la marxa de Joan Carles I a l’estranger, el Parlament va tornar a mostrar ahir el seu rebuig a la corona i va obrir, de retruc, un nou pols amb el Tribunal Constitucional (TC). Passades les 10 de la nit, la cambra va aprovar amb els vots de JxCat, ERC i la CUP dues propostes de resolució en què, d’una banda, manifestaven que “Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei” i, de l’altra, reprovaven l’actual rei Felip VI “per dècades d’impunitat i d’enriquiment il·legítim” i el govern espanyol -específicament la vicepresidenta Carmen Calvo- per haver “col·laborat” en la fugida del rei emèrit. Dues propostes que van provocar un nou episodi de tensió amb els lletrats de la cambra, que segons diverses fonts van avisar que les resolucions podrien contravenir resolucions del TC i que, si s’aprovaven, no les publicarien al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC). “Cap funcionari no pot decidir si es publica o no una resolució votada pel ple”, va replicar Torra més tard a través de Twitter.

Va ser el colofó d’un ple extraordinari que havia forçat el mateix president de la Generalitat, i en què, tot i els avisos dels lletrats i les peticions de reconsideració de PSC, Cs i PP, JxCat, ERC, la CUP i també els comuns van presentar diversos textos molt crítics amb els Borbons. En ells, també van denunciar el paper del TC a l’hora d’impedir que es debati el sistema institucional. El text presentat conjuntament pels tres partits independentistes, concretament, denunciava la “connivència dels poders executiu, legislatiu i judicial per sostreure la monarquia de qualsevol fiscalització o control democràtic”. També va prosperar amb els vots dels tres partits independentistes una proposta de JxCat que afirmava que el Parlament “aposta per l’abolició de la monarquia” i l’elaboració d’una proposició de llei per eliminar els “privilegis” a Joan Carles I.

Torra desafia els comuns

Abans de les votacions, Torra havia iniciat el ple amb una intervenció en què va posar tota la pressió sobre els comuns i Unides Podem. El cap de l’executiu català va avisar als de Pablo Iglesias que no n’hi ha prou amb les crítiques públiques a la corona i als seus socis de govern. “Quan es governa s’és responsable dels actes del govern, cal assumir-los i donar la resposta adequada”, va recalcar. Aquesta resposta, va dir, només pot ser una: “Que tots aquells membres del govern espanyol que no estiguin d’acord amb la fugida del rei dimiteixin immediatament”. El president va burxar, així, en la incomoditat de Podem davant el paper del govern espanyol en la fugida del rei Joan Carles I. “On són els republicans espanyols?”, va insistir, advertint que Espanya només té dues sortides possibles: “l’abdicació de Felip VI” o un referèndum sobre la monarquia.

La portaveu d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, va respondre defensant la “utilitat” que els ministres d’Unides Podem romanguin a la Moncloa per “tirar endavant un escut social” en un context de crisi. “No ens queda massa clar si vol acabar amb la monarquia o amb el govern espanyol”, va preguntar a Torra, a qui va acusar de fer servir la “confrontació” per “amagar” la “incompetència” en la seva gestió de la pandèmia. Amb tot, Albiach no es va estalviar retrets a la corona: “És la monarquia qui ataca la Constitució amb un rei emèrit que ha robat a mans plenes dels espanyols, i un rei que mira cap a una altra banda i li posa una catifa vermella perquè fugi”. Els comuns van presentar un text que defensava un referèndum sobre la monarquia i reivindicava un model d’estat plurinacional, que no va ser aprovat. Al seu torn, el grup va votar en contra de totes les propostes dels independentistes, moltes de les quals reivindicaven la república catalana, excepte una iniciativa de la CUP que defensava “desplegar les eines institucionals” per “expulsar els membres de la monarquia de les institucions i fundacions compartides”.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va insistir, en la línia del PSOE, que cal separar les conductes de Joan Carles I de la corona. Tant ell com els líders del PP, Alejandro Fernández, i de Cs, Carlos Carrizosa, van carregar contra el president Torra per generar divisió entre els partits en el context de crisi sanitària.

Malgrat les moltes hores de discussió sobre la monarquia, al final de la jornada el debat al Parlament girava, però, un cop més, sobre la possibilitat d’un nou xoc entre la cambra i el TC.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF