Un bocinet d'oasi català al Congrés
Els diputats catalans són escoltats sense escridassades. La pinya PP-PSOE calma els ànims, però Coscubiela clama contra els 'telefonistes' Rajoy i Santamaría
MadridSom a la carrera de San Jerónimo, al cor de Madrid, i no pas al Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella. Els periodistes de Madrid, quan visiten la cambra catalana, la troben avorrida i fins i tot un pèl encarcarada. Fins que alguns personatges com Jordi Cañas han pres protagonisme, el bon to i el respecte a les formes impera a les sessions.
Al Congrés les coses són diferents: el to és més agre i als plens són habituals els crits, els xiulets i les interrupcions. Aquesta tarda, i potser per la unitat envejable que han exhibit Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba, el debat ha estat tranquil malgrat que minuts abans que comencés el ball amb la lectura de la posició del govern espanyol l'ambient era tens. Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera han estat escoltats amb atenció i Jesús Posada, el president de la cambra, només ha hagut de posar ordre per fer callar els convidats (catalans en la seva majoria) i demanar-los que no aplaudissin ni exhibissin les seves opinions. Aquest és, al Congrés, un dret més aviat vedat als diputats de la casa.
Als tres diputats al Parlament no els ha calgut seguir el consell d'Herrera, veterà a la casa, que els deia dies abans que si els començaven a escridassar miressin al fons, a un punt perdut a l'horitzó del gran hemicicle (tot i que al natural és més petit que a la tele) i intentessin abstreure's.
L'oasi català temporal també ha dut alguna satisfacció a Josep A. Duran i Lleida, que al principi del debat no semblava gaire animat, d'acord amb els pocs aplaudiments que ha dedicat a Turull i la resta de membres de la delegació catalana. La seva tercera via segueix sense prosperar però aquest cop, com a mínim, s'ha estalviat la cura d'humilitat que rep als grans debats. Sempre que acaben els sorollosos duels Rajoy-Rubalcaba intervé el líder de CiU i, abans de començar, de la tribuna estant, ha d'esperar dos o tres minuts fins que els diputats dels grans grups marxin a fer fora la seva tertúlia.
Qui no ha quedat tan satisfet és Joan Coscubiela. Quan ha estat el torn de l'ecosocialista l'ambient s'ha relaxat molt més, fins al punt que Rajoy i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría parlaven per telèfon i no l'escoltaven. "Estic esperant que Rajoy m'escolti i està parlant per telèfon, o almenys que ho faci la vicepresidenta. Però tots dos parlen per telèfon", es lamentava. La queixa no ha estovat la presidència, que requeia aleshores en la diputada del PP Celia Villalobos, i ha recordat que no era el govern l'interpel·lat. I a una altra cosa!
La tribuna, com dèiem, estava plena de diputats al Parlament de Catalunya (també els contraris a la consulta llevat de Pere Navarro, que va coix i ha de fer repòs), de membres del Govern, d'alcaldes sobiranistes i d'alguns representants de la societat civil. Fins i tot s'han deixat veure tres representants d'Avancem, el corrent crític del PSC. Els convidaven CiU, ERC i ICV, respectivament. Tot molt equilibrat, en un debat convidat al fracàs. Fracàs parlamentari. El temps dirà si polític perquè, pel que sembla, l'oasi va fent.
