La Crida per Palma diu que "vol fer política però no vol viure de la política”

Ha presentat la seva llista electoral als jardins de Marivent per mostrar el seu rebuig a la monarquia i al règim del 78

L'acte de presentació de la llista electoral de La Crida per Palma s'ha duit a terme als jardins de  Marivent  amb "l'objectiu d'aprofitar l'ocasió per denunciar la privació de  Marivent  a la ciutadania de Palma en benefici de la monarquia espanyola", assenyala la formació.

La llista serà encapçalada per Manel  Domènech  i Laura  Dorado,  i la tancarà Antònia Moreno, mare de  Valtonyc , "per posar sobre la taula l'anomalia democràtica que viu Mallorca amb un exiliat polític per cantar".

Segons informa el nou partit polític, l'acte ha començat amb la intervenció de Laura  Dorado , qui ha fet un repàs del recorregut de La Crida per Palma des que va néixer, l'octubre del 2018, fins ara. "Actualment, i a causa de la proximitat de la convocatòria de les eleccions municipals, hem dedicat els nostres esforços a fer la millor llista electoral possible, una llista heterogènia i plena de gent compromesa que ens permetrà irrompre a l'Ajuntament amb la major força possible", ha assegurat  Dorado .

Posteriorment ha intervingut Manel  Domènech . "Presentam aquí la nostra llista per reivindicar la voluntat de recuperar l'ús públic d'aquest espai, mostrar el nostre rebuig a la monarquia i el règim del 78, i mostrar la necessitat de construir república des del municipalisme", ha assenyalat.

El número 1 de La Crida per Palma també ha comentat que "la llista per unes vides dignes vol fer política però no vol viure de la política". A la vegada ha informat dels diferents  representants, amb gent provinent del món educatiu com  Gero  Bonnín; persones que segueixen el fil verd de la tradició ecologista de Mallorca en la defensa del territori i contra la massificació turística com Miquel Dolores , Maria Bover i Marc Morell; dones vinculades al feminisme com Maria de Lluc, feminista encausada injustament per defensar el dret a l'avortament, i a les lluites  LGTBIQ + com Àlex Ibáñez; representants del món de la pagesia com Toni Feliu, del món cultural com Miquel Carbonell i  Maria Antònia  Oliver, i de la lluita per la memòria històrica com Maria A. Moreno.