08/06/2013

Crida a França pel dret a decidir

3 min

Enviat especial a ParísLa societat civil és sovint la diplomàcia d'una nació sense estat. La via sobiranista s'ha musculat gràcies a entitats d'arreu del país, sobretot a partir de la manifestació del juliol del 2010. Per això és comprensible que ahir fossin la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i el filòsof i periodista Josep Ramoneda els encarregats d'explicar a París per què justament ara una immensa majoria de catalans vol decidir el seu futur. Els van escoltar unes 90 persones, en una atapeïda i calorosa aula de Sciences Po, la prestigiosa institució universitària a tocar del Sena. Es tractava, com a mínim, de situar el debat al món acadèmic d'un dels estats més centralistes d'Europa però també fronterer i central a la UE.

A l'acte, organitzat per Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública, també hi van participar tres eurodiputats catalans -Maria Badia, Ramon Tremosa i Raül Romeva- que van certificar el compromís amb la consulta. El PP va declinar ser-hi.

"Hi ha interès i predisposició a conèixer la realitat catalana, que sovint es deforma", deia la delegada del Govern a la capital francesa, Maryse Olivé. Desvetllar complicitats a França, però, no serà fàcil. De fet, molts dels assistents a la jornada tenen vincles afectius, d'origen o d'interès cultural, amb Catalunya. "Jo els dic que són uns jacobins i que no ens poden entendre", deia Jaume Rubió, ciutadà francès, fill d'exiliats republicans. El moderador de la segona part del debat va ser el periodista i catalanòfil Patrice de Beer, excorresponsal de Le Monde a Londres i Washington. També va insistir en aquesta idea, recordant que fins i tot el ministre socialista de l'Interior, Manuel Valls, barceloní d'origen, veu inconstitucional la cooficialitat del cors a l'escola. Els professors i alumnes universitaris de cicles superiors, francesos, escoltaven amb atenció.

Per erosionar aquesta carcassa tan dura, diversos dels ponents van posar sobre la taula la necessitat de centrar la discussió en els aspectes democràtics. El professor de dret públic a l'École de Droit, Guillaume Tusseau, va recordar que aquest és l'argument "transversal i un dels més forts". Va alertar l'Estat que no reconèixer la "voluntat majoritària" dels catalans suposaria una "violació dels drets de l'home" i, per tant, una manera de justificar la independència. Les comparacions entre Mariano Rajoy i David Cameron van ser constants. El secretari general de Diplocat, Albert Royo, va subratllar que de precedents n'hi ha, com el del Quebec, un litigi sensible al món francòfon.

Per Ramoneda, el referèndum que reclama una majoria seria un "intent de desbloquejar" la situació que es viu a Espanya, on "totes les institucions estan en crisi". La seva lectura és que bufa vent de canvi -també generacional- que es carrega l' statu quo de la Transició.

Badia, a totes amb la consulta

"Hi ha una nova llum a l'horitzó", va sintetitzar Casals, posant l'èmfasi en la necessitat de tenir un estat propi per garantir el futur de la llengua i la cultura catalanes. La presidenta d'Òmnium va explicar que després de la sentència de l'Estatut, el catalanisme s'ha cansat de voler modernitzar Espanya i ha decidit caminar pel seu compte. Fent seves unes paraules de Ramoneda, Romeva va afirmar que ell, per exemple, no és nacionalista, però sí partidari d'un estat propi per ser "normals" al món. Només l'eurodiputada del PSC va defensar que el federalisme és la millor solució per resoldre l'encaix espanyol i en l'àmbit europeu. "Hem de trobar un acord amb el govern espanyol", va reclamar Badia amb la mateixa contundència amb què considerava irrenunciable la consulta, sigui o no vinculant.

Al costat dels arguments democràtics i culturals, els econòmics. I aquí, missatge de tranquil·litat i picada d'ullet als rèdits que en podria treure França. "La viabilitat dels petits estats està assegurada", va dir Tusseau. Tremosa va recordar a l'auditori francès que Catalunya ja exporta més a Europa que al mercat espanyol. Per ell, el que cal ara és votar l'any que ve, si pot ser, en dates properes a les d'Escòcia. L'única intervenció crítica de l'auditori va ser per posar el dit a la nafra de la corrupció. Romeva li va respondre que és compatible lluitar contra aquesta xacra i voler tenir un estat propi.

El Diplocat segueix ara la gira. Pròxima parada, Londres.

stats