DIPLOMÀCIA

Creixen les visites de polítics europeus pel procés

Arriba la primera de les sis delegacions exteriors que el Diplocat rebrà a Catalunya fins al juny

“A Europa estan molt preocupats ara per les conseqüències del Brexit i pel calendari electoral d’alguns països com França i Alemanya, i el procés català és un element més de l’escenari europeu actual”. Ho descriu Ferran Pedret, diputat del PSC i membre de la comissió d’exteriors del Parlament. Tot i que potser no és el primer maldecap de la UE, molts polítics i diputats de Parlaments de països europeus volen saber de primera mà què està passant a Catalunya i, el més important, volen escoltar tots els punts de vista. El Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) va impulsar el 2012 el programa de visitants internacionals (PVI) i ja se n’han fet 25, però amb l’acceleració dels esdeveniments i la imminència del referèndum ha augmentat l’interès. Des d’ara fins al mes de juny el Diplocat ja té sis visites programades, i la primera va ser ahir mateix amb un grup de diputats francesos. Totes les visites són similars: cinc o sis diputats o polítics d’un mateix país que representen els diferents partits del seu Parlament i que passen dos o tres dies aquí amb un programa variat d’entrevistes.

Una de les característiques habituals d’aquestes visites és que els polítics demanen explícitament discreció i que no es facin públiques. “Tenen por a represàlies de les ambaixades espanyoles”, assegura a l’ARA Albert Royo, secretari general del Diplocat. “La gent interessada en què passa a Catalunya és gent interessada en què passa a Espanya, i volen tenir bones relacions amb les ambaixades”, afegeix. Les visites d’aquestes delegacions de polítics normalment inclouen una entrevista amb el president del Govern, un dinar amb els portaveus de tots els grups polítics de la comissió d’Exteriors del Parlament i entrevistes amb representants de les associacions posicionades en el procés, com les entitats sobiranistes, Federalistes d’Esquerres i Societat Civil Catalana. “Va ser interessant escoltar les diverses opinions dels partidaris de la independència, dels que primer de tot volen un referèndum i dels que hi estan en contra”, recorda en declaracions a aquest diari Maureen O’Sullivan, diputada independent del Parlament d’Irlanda, que va venir el 2015 en un d’aquests PVI. Per a Albert Royo, “l’objectiu és que els visitants treguin les seves pròpies conclusions del que està passant a Catalunya”. “Per a nosaltres la pluralitat és molt important, això ens legitima de cara a l’exterior”, afegeix. El socialista Ferran Pedret és dels que no hi fallen mai, però el PP i Ciutadans no sempre hi són. “No necessitem que el Diplocat ens faci d’intermediari perquè els partits ja rebem sovint polítics d’altres països”, recorda la diputada de C’s Susana Beltrán. De fet, considera que aquests dinars al Parlament amb polítics d’aquests països són “una activitat prescindible”, però admet que, si els convoquen, sempre que poden hi van. “A C’s i al PP els pesa participar en activitats del Diplocat perquè llavors no poden fer les seves crítiques habituals que el que fem no és plural”, comenta Royo. El responsable del Diplocat recorda que en una ocasió que el PP va rebutjar anar al dinar van acompanyar la delegació fins a la seu dels populars al carrer Urgell perquè poguessin copsar la seva visió.

D’aquests programes de visites el Diplocat també n’organitza per a periodistes i opinadors estrangers. En aquest cas també s’ofereixen testimonis de tots els punts de vista, tot i que Royo assegura que “els mitjans estrangers que tenen corresponsals a Espanya els tenen a Madrid i viuen condicionats per l’entorn”.

Trobada de Puigdemont amb partits francesos

La primera de les delegacions convidades pel Diplocat, formada per quatre diputats dels principals partits francesos -excepte el Front Nacional-, va reunir-se ahir amb Carles Puigdemont, que els va refermar el compromís de celebrar el referèndum al setembre. A la tarda van ser rebuts per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Aprendre de processos constituents del món

La ciutadania haurà de ser clau per definir les bases de la futura república catalana que pretén impulsar el Govern. En primer lloc, decidint en referèndum si aposta per la independència i, si guanya el sí, implicant-se en l’elaboració de la nova Constitució. “Cal una nova generació de textos constitucionals nascuts de la implicació activa de la ciutadania”, va assenyalar ahir el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, en la inauguració al CCCB del cicle de conferències que compararà els processos constituents de diferents països europeus i de l’Amèrica Llatina. “Avui comencem a dissenyar el procés constituent”, va remarcar Romeva, que veu l’oportunitat de definir un text constitucional “diferent i millor” que el de la Constitució espanyola. Suïssa, Irlanda, Escòcia, l’Equador, Bolívia i Xile són alguns dels exemples que s’estudiaran en el cicle.

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF