El PSOE impulsa una reforma per agilitzar les resolucions judicials sobre mesures autonòmiques contra el covid-19

L'objectiu es minimitzar els entrebancs judicials a mesures com el confinament del Segrià

La gestió de la segona onada de contagis de coronavirus l'estan entomant les comunitats. Però amb molt poques eines legals. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va passar tot l'inici de la pandèmia assegurant que no hi havia alternativa a l'estat d'alarma. Però un cop va començar la desescalada es va veure que, a nivell local, sí que n'hi havia. Com bé n'hi havia hagut en els primers confinaments. És l'anomenada llei de mesures especials en matèria de salut pública, que data del 1986 i permet decretar mesures de restricció a nivell autonòmic, sempre que les acabi avalant un jutge.

L'última paraula, doncs, sempre l'acaba tenint el poder judicial quan es tracta d'un problema de salut pública. Això ha generat múltiples denúncies des de l'àmbit sanitari i ha generat problemes als governs autonòmics. El primer revés el va rebre la Generalitat després que la mateixa jutge que va avalar aturar l'activitat judicial a Igualada tombés el confinament domiciliari de Lleida. I l'última cosa més sonada va ser la decisió d' anul·lar la prohibició de fumar al carrer sense distància de seguretat a la Comunitat de Madrid quan ja s'aplicava en moltes altres comunitats. Però, sense anar més lluny, avui un jutge també ha desestimat el confinament de Benigànim (València) per l'alt nombre de positius. La Moncloa sempre ha donat la raó als governs autonòmics en aquest assumpte, ja que es tractava de l'únic mecanisme legal que al seu parer hi havia per evitar haver de tornar a aplicar l'estat d'alarma.

Ara, amb el retorn de les vacances estivals i en plena escalada de contagis, el govern espanyol ha anunciat que portarà al Congrés, a través del PSOE, una reforma legal per evitar que els jutges vetin les mesures de les comunitats per fer front a la pandèmia. En concret, es tracta d'una reforma de la llei 29/1998 que regula la jurisdicció contenciosa administrativa. L'objectiu és que aquests casos recaiguin als Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat, així com establir un màxim de tres dies naturals per agilitzar la tramitació. A més, incorporar la Fiscalia en aquests procediments.

Segons una nota enviada pel ministeri de Presidència, que ha negociat la reforma amb el ministeri de Justícia, la iniciativa busca "dotar de la màxima seguretat jurídica possible les decisions adoptades per les autoritats sanitàries, així com les seves vies de control i impugnació en benefici de la ciutadania i de l'interès comú". El departament de Carmen Calvo assenyala que també pretén dotar les comunitats de totes les eines que necessitin per gestionar la situació de la manera més adequada en funció de les circumstàncies concretes que es donin en un territori.

Un tràmit d'urgència

Perquè la reforma es tramiti com més ràpid millor per la via parlamentària, proposen que es tramiti a través d'una esmena al projecte de llei de mesures processals i organitzatives per fer front al covid-19 en l'àmbit de la justícia, que actualment ja està al Senat després que el Congrés l'aprovés. Això vol dir que, de ratificar-se al Congrés, podrà estar en vigor en un termini molt breu de temps.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF