Condemnen els líders de la trama que va desviar 23,5 milions a la depuradora de València
Els caps d'Emarsa Enrique Crespo i Esteban Cuesta han rebut una pena de 10 i 12 anys de presó
ValènciaL'Audiència de València ha condemnat a 10 anys de presó l'expresident d'Emarsa, Enrique Crespo, i a 12 el gerent de l'entitat, Esteban Cuesta, pel desviament de 23,5 milions d'euros de l'empresa pública que va gestionar la depuradora de València, situada a la pedania de Pinedo.
Els 24 processats han sigut condemnats a penes que sumen 97 anys, vuit mesos i vuit dies de presó, i els principals encausats hauran d'abonar de forma conjunta i solidària una quantitat pròxima als 44 milions d'euros, segons la sentència de 2.222 folis feta pública avui.
A més dels dos caps de la trama corrupta, l'Audiència també ha condemnat l'exgerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües (Epsar) José Juan Morenilla a 9 anys de presó; l'exdirector financer d'aquesta empresa dependent de la Generalitat Valenciana, Enrique Arnal, a 8 anys i sis mesos, i l'exresponsable d'informàtica d'Emarsa (Empresa Municipal d'Aigües Residuals), Sebastià García, a 7 anys i sis mesos.
Desviament de 23,5 milions d'euros
Segons la sentència, els principals responsables de l'empresa pública que va gestionar la depuradora de Pinedo van articular "un sistema fraudulent de facturació amb el qual van aconseguir el desviament de 23,5 milions d'euros de diners públics" entre 2004 i 2010.
"Per a això es van concertar amb diversos empresaris perquè emetessin factures per serveis no prestats o per un import molt superior al cost real, de manera que van incorporar al seu patrimoni o al de familiars i amics els diners defraudats", afegeix la sentència.
La resolució també afirma que l'exvicepresident de la Diputació de València Enrique Crespo, "gràcies a la seva condició de conseller delegat, va evitar qualsevol tipus de control sobre la gestió de l'empresa per part del consell d'administració, i va permetre al gerent administrar al seu gust, desviar fons en quantia milionària en el seu propi benefici o en el de tercers amb els quals mantenia vinculacions de tipus personal i/o afinitat política".
Sempre segons la sentència, com a justificació d'aquest desequilibri patrimonial Crespo "feia creure als funcionaris de l'Emshi (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics) i als membres del consell d'administració d'Emarsa que el problema estava generat per un finançament insuficient per part de l'Epsar".
Un altre dels principals implicat en el cas, l'empresari José Ignacio Roca Samper, que va estar fugit i va ser detingut a Moldàvia i actualment és en presó provisional, ha sigut condemnat a 6 anys i un dia per col·laborador necessari d'un delicte de malversació, la mateixa pena que ha rebut el també empresari Enrique Sena. L'empresari Vicente Ros ha sigut condemnat a 6 anys i sis mesos.
Amb 4 anys i mig han sigut condemnats l'administrador d'algunes mercantils Daniel Calzada i l'exregidor del Partit Popular de València Juan Carlos Gimeno, i l'excap de departament d'Epsar Ignacio Bernácer ha sigut condemnat a 3 anys i sis mesos, i a 3 Mari Paz García, administradora d'algunes empreses.
La sentència també ha fixat una indemnització conjunta i solidària per import de 23,5 milions d'euros per a Costa, Crespo i Arnal; de 13 milions per a Morenilla, Bernácer, Roca Samper, Ros i Sena, i de 7,2 milions per a Sebastián García i la seva germana María Paz, entre altres quantitats.
El negoci del fang
Entre els mètodes d'obtenció de fons que utilitzava la trama destaquen la falsificació de factures per obres no realitzades i l'encariment artificial dels serveis. Així ho va explicar durant el judici Esteban Cuesta, que va passar de ser director d'infermeria i alcalde del PP de Benimàmet-Beniferri a gerent d'Emarsa. Cuesta va reconèixer que els encausats rebien comissions pels contractes de manteniment, subministrament informàtic, cursos de formació, plans de comunicació o certificats de qualitat, entre d'altres.
Un dels negocis més rendibles dels dirigents d'Emarsa i Epsar va ser l'encariment del preu del tractament del llot, el fang tou, que es duia a terme a la depuradora i que entre els anys 2004 i 2010 va passar de costar 18 euros per tona a valer-ne 43. Aquest increment, tal com va explicar Cuesta, va permetre als dirigents de la trama quedar-se "12 euros per tona de fang", uns diners que es repartien en quatre parts: la de Cuesta mateix; la de l'exvicepresident d'Emarsa i de la Diputació de València Enrique Crespo; la de l'exgerent d'Epsar Juan José Morenilla, i la de l'excap d'explotacions d'aquesta entitat Ignacio Bernácer. En total, els fons desviats per aquest concepte s'estima que podrien arribar als 11 milions d'euros.
Igual d'aclaridor que el testimoni d'Esteban Cuesta va ser el de l'excap informàtic d'Emarsa Sebastián García, que va explicar que els quatre dirigents "es repartien al voltant de 180.000 euros mensuals". En total, García hauria lliurat a l'exgerent 1,8 milions d'euros. "Jo treia els diners i els donava a Cuesta automàticament", va reconèixer García.
