Política 19/08/2018

Compromís exigeix al Senat que posi fi al viacrucis del text valencià, que fa set anys que està bloquejat

Des que l’any 2011 es va aprovar al Parlament valencià la reforma de l’Estatut -encara amb el PP de Francisco Camps presidint el Consell-, està paralitzada a les Corts espanyoles

Borja Ramírez
2 min
L'expresident valencià, Francisco Camps

ValènciaSet anys més tard, l’Estatut valencià continua encallat. Compromís va presentar aquesta setmana una moció al Senat que reclama reactivar la reforma d’un projecte que, com a conseqüència de la inacció del PP, està paralitzat des del 2011 i que ha vist com el seu debat a les Corts espanyoles s’ajornava en fins a 44 ocasions. Una paràlisi que, lamenta Compromís, afecta directament dos aspectes clau per al País Valencià: el sistema de finançament i la llei electoral.

Des que l’any 2011 es va aprovar al Parlament valencià la reforma de l’Estatut -encara amb el PP de Francisco Camps presidint el Consell-, està paralitzada a les Corts espanyoles. El motiu? Que quan Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa, el PP -que havia impulsat la reforma a València quan a Espanya encara governava el PSOE de la mà de José Luis Rodríguez Zapatero- no va voler sentir a parlar de les implicacions i despeses econòmiques que suposava.

La reforma, aprovada el 2011 amb el suport de tots els grups excepte Esquerra Unida, pretenia, entre altres aspectes, augmentar la inversió de l’Estat del 8% a l’11% que li correspondria a la comunitat en funció de la seva població. Un reclamació inspirada en les disposicions dels Estatuts d’Andalusia i Catalunya del 2010, que fixaven un volum d’inversions estable als seus territoris. Una petició que Camps havia deixat fora de la reforma de l’Estatut valencià del 2006 perquè la considerava il·legal, tot i guardar-se a la recambra la coneguda com a “clàusula Camps”, que permetia adherir-se a reclamacions d’altres autonomies. Segons Compromís, el bloqueig de l’Estatut a les Corts espanyoles -que endarrereix l’entrada en vigor del nou text- suposa una pèrdua de fins a 1.600 milions d’euros anuals per al País Valencià.

Davant del bloqueig, ja a finals de l’any passat el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, va elevar fins a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, una protesta per la continuada situació de bloqueig de l’Estatut. En el seu missatge, Morera recordava que l’ajornament sine die havia obligat a reiniciar el procediment de proposta de la reforma. A València preocupa que es doni prioritat a altres Estatuts i, en aquest sentit, el senador Carles Mulet es preguntava dilluns passat com podia ser que l’Estatut de les Canàries “tot just ha trigat uns mesos” a ser validat en comissió i el valencià porti ja més de set anys aturat.

Esperançats de cara al 2019

L’objectiu del govern valencià ara mateix passa per aprofitar les pròximes eleccions autonòmiques, el 2019, per dur a terme la ratificació del text definitiu de l’Estatut en referèndum. Entre les esmenes que tant el PSOE com Compromís planegen presentar a la norma hi ha la supressió dels aforaments i, més important, rebaixar la barrera electoral al 3%. Una modificació del sistema que milloraria la proporcionalitat i afavoriria sobretot a Compromís. Tanmateix, per a això caldrà abans que l’Estatut surti del seu bloqueig a Madrid.

stats