LA LEGISLATURA, BLOQUEJADA

Comín delega el vot i obre la porta a la investidura

Rajoy deixa en mans del PP de Catalunya la batalla judicial per impedir la participació dels diputats a l’exili

Per primera vegada des del 21 de desembre, avui JxCat i ERC podrien guanyar una investidura. La delegació del vot del conseller Toni Comín des de Bèlgica s’ha sumat a la del president Carles Puigdemont -retingut a Alemanya mentre es resol el seu procés d’extradició- i ara tenen la majoria necessària per superar en segona volta l’abstenció de la CUP i el vot en contra de la resta de forces parlamentàries. A més, el govern espanyol juga a veure-les venir i delega en el grup del PP al Parlament l’oposició a aquestes delegacions, sense tenir gaire clar si el Tribunal Constitucional els donaria empara. Les condicions són òptimes -almenys són les millors dels últims quatres mesos- per desbloquejar l’elecció del president i la formació de govern a menys d’un mes per al final del termini per a la convocatòria d’eleccions. Només falta un últim detall que, de moment, fa estèril la majoria parlamentària: no hi ha candidat.

Formalment, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez continua sent el candidat. Però oficiosament ja ningú dubta que, abans del 22 de maig, JxCat vol tornar a provar la via Puigdemont. “Mai ha deixat de ser el candidat”, subratllava ahir la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, en una entrevista a Ràdio 4. La diputada Gemma Geis recordava per la seva banda que només va fer un pas al costat temporal, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, es mostrava convençut que la reforma de la llei de la presidència serà suficient per investir Puigdemont a distància. ERC, en canvi, demana que no es jugui amb foc i, mentre duri la majoria -la delegació de vot acabaria si Alemanya i Bèlgica retiren les mesures cautelars-, s’investeixi un candidat “efectiu” de manera immediata. El portaveu parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, explicava, però, que la decisió depèn únicament de JxCat: “No és a nosaltres a qui ens pertoca posar un nom sobre la taula”.

La mesa va acceptar ahir la delegació del vot de Comín perquè el seu cas és equiparable al de Puigdemont -no poden sortir dels respectius països sense permís del jutge- i avui es reunirà abans del ple per rebutjar les peticions de reconsideració presentades per Ciutadans, PSC i PP. De fet, tant Comín com Puigdemont votaran avui mateix a través de Sabrià i de la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, respectivament, per convalidar dos decrets promulgats pel govern espanyol.

Dubtes a la Moncloa

La Moncloa, de moment, deixa en mans dels partits la decisió de recórrer la delegació de vot. Al govern espanyol no veuen clar que el Tribunal Constitucional els acabés donant la raó si impugnessin la decisió de la mesa i, segons va anunciar ahir el president espanyol, Mariano Rajoy, deixaran la iniciativa al PP de Catalunya. En cas que no se’n surtin, l’executiu estatal estudiarà “accions legals”, com va precisar Rajoy. Tot i així, fonts de la Moncloa matisen que abans de decidir si recorren, comprovaran amb els advocats de l’Estat si tenen base per a la impugnació. Els dubtes, per exemple, han fet que no s’hagi actuat fins ara amb la delegació de vot de Puigdemont, que ja va poder votar el 5 d’abril, mentre era a la presó de Neumünster. Vint dies d’inacció, tot i que Cs, que també ha anunciat accions judicials sense acabar de concretar-les, ha demanat directament a Rajoy que actuï.

Fonts de la Moncloa pràcticament descartaven ahir que acabin actuant directament, encara que seria la manera més ràpida d’aturar les delegacions: si presenten un recurs d’inconstitucionalitat, la simple acceptació a tràmit per part del TC implicaria la paralització de la delegació de vot mentre es resol el recurs. Si ho fa un grup parlamentari, en canvi, no hi ha suspensió automàtica i molt probablement no s’arribaria a temps d’aturar la votació en cas d’un debat d’investidura.

Els arguments del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per vetar la presència a l’hemicicle dels diputats empresonats juguen en aquest cas en contra del govern espanyol. Al gener Llarena va plantejar que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn -que encara no havia renunciat a l’escó- poguessin acollir-se a una nova fórmula de delegació a partir de la seva “incapacitat legal permanent”. Ara la mesa del Parlament considera que Puigdemont i Comín es troben exactament en la mateixa situació i fonts populars reconeixen que la situació és complexa.

La reforma legal pendent

“Estem convençuts que la delegació de Comín pot ser efectiva perquè la seva situació a Bèlgica és exactament la mateixa que la de Puigdemont a Alemanya. No hi ha cap motiu per invalidar-lo a hores d’ara”, va subratllar Sabrià. El portaveu dels republicans va explicar que des del 9 d’abril s’havia pactat amb Comín la delegació del seu vot, però no es va fer efectiva fins ahir precisament perquè volien comprovar que les limitacions per sortir de Bèlgica eren les mateixes que les de Puigdemont.Demà s’acaba el termini perquè el Consell de Garanties Estatutàries dictamini sobre la constitucionalitat de la reforma de la llei de la presidència, la via que JxCat ha fixat per investir Puigdemont a distància. Tan bon punt arribi el dictamen, la mesa obrirà un període de no més de tres dies hàbils perquè els grups puguin presentar-hi esmenes. Tot apunta, doncs, que la setmana que ve la llei estaria a punt per anar a ple. JxCat i ERC van avisar ahir, però, que els terminis són molt justos i, per això, la votació final no ha entrat de moment a l’ordre del dia del 3 de maig.

Els dubtes al voltant d’aquesta via continuen sobre la taula. Fonts parlamentàries expliquen que caldria, a més, una reforma del reglament, que JxCat considera innecessària. I esperar a resoldre la tramitació de la llei podria implicar deixar els terminis en mans del govern espanyol. Amb el 155, Rajoy haurà de signar-la i el DOGC la publicarà “en un termini màxim de quinze dies”, segons es detalla a l’Estatut. Un termini que podria anar més enllà del 22 de maig si és que l’executiu estatal no decideix recórrer directament al TC perquè el tribunal la suspengui.

Sànchez, castigat sense trucar a l’ANC

El diputat de JxCat empresonat a Soto del Real Jordi Sànchez va explicar ahir que el càstig que li han imposat per haver participat en la campanya del 21-D amb una gravació de veu és que durant sis mesos no podrà parlar amb Núria Guillaumes, gerent de l’ANC, a qui va enviar la gravació; que l’han canviat de mòdul, i que ha d’estar 18 hores diàries tancat a la cel·la, segons va explicar a Twitter. Tot i això, fonts penitenciàries van assegurar que el tuit “no s’ajusta a la veritat”. “Fa dos mesos a Jordi Sánchez se’l va canviar de mòdul i se’l va traslladar a un altre de semblant. No és una cosa excepcional a la presó”, van precisar les fonts penitenciàries, que van assegurar que “durant un mes va ser sancionat amb la privació de les activitats recreatives” però que “en cap cas ha sigut incomunicat”. Fonts de la defensa del diputat van dir que la informació enviada per institucions penitenciàries no fa res més que confirmar fil per randa el que explicava Sànchez al tuit, i que perdre les hores de pati equival a estar 18 hores al dia dins de la cel·la.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF