Cladera carrega contra l'Aemet per activar tard les alertes a Sant Llorenç

La consellera assegura que l'Agència Estatal de Meteorologia "en cap cas va fer previsions" i va anar activant les alertes en funció de la pluja que ja havia caigut

La consellera d'Hisenda i Administracions Públiques i responsable d'Emergències del Govern, Catalina Cladera, ha comparegut aquest dimarts a petició pròpia a la Comissió d'Hisenda del Parlament per retre compte de les actuacions del Govern durant les inundacions del passat 9 d'octubre a Sant Llorenç i tota la contrada del Llevant de Mallorca. En un primer repàs de la cronologia dels fets, Cladera ha assegurat que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va anar activant les diferents alertes, la taronja i la vermella, en funció de la pluja que ja havia caigut i que "en cap cas va fer previsions". De fet, la màxima responsable d'Emergències del Govern ha centrat gairebé totes les crítiques i propostes de millora en l'Aemet, que ja ha obert una investigació interna per aclarir els fets.

L'Aemet va disparar l'alerta vermella tres hores i mitja després de les primeres inundacions

Així mateix, la consellera ha informat que el Govern va activar el nivell 2 del pla Inunbal passades les 21 h del 9 d'octubre, una hora abans que l'Aemet activàs tan sols l'alerta vermella. Per això, la consellera creu que "el primer que s'ha d'aconseguir és que l'Aemet tingui a Balears la capacitat necessària de predicció meteorològica de fenòmens adversos intensos". A més, ha anunciat una reunió amb el secretari d'Estat de Medi Ambient i ha anunciat que el Govern balear "està obert a col·laborar amb l'Aemet per continuar en aquest camí de millora".

La consellera ha subratllat que "el primer que s'ha d'exigir és la millora de la capacitat de predicció meteorològica a Balears" perquè "l'absència d'informació prèvia sobre el desenvolupament de la tempesta ha resultat un element clau en la gestió que s'ha fet de l'emergència". També ha apuntat que s'ha actuat "amb tots els mitjans possibles, de la manera més efectiva possible" i "sempre d'acord amb criteris tècnics". De fet, Cladera ha precisat que "totes les decisions" foren preses d'acord amb les recomanacions dels treballadors i experts i que en cap cas varen dependre de criteris polítics. 

Tot i que "l'operatiu era el necessari per a l'alerta groga", la que va estar activa durant gairebé tot el dia fins l'activació de l'alerta vermella a darrera hora, aquest es va anar reforçant a partir de la informació que arribava i sense dependre dels butlletins de l'Aemet. El dispositiu actiu el mateix dia 9 va arribar a mobilitzar més de 200 professionals i foren rescatades 342 persones, 54 de les quals es varen haver de treure de cases o de vehicles negats. 

A més dels rescats i de les 13 víctimes mortals, Cladera també ha quantificat les pèrdues materials de la torrentada, que arriben a la xifra de 91 milions d’euros. La consellera ha reconegut que "queda molta feina per fer" per millorar els serveis d’emergències a Balears i ha anunciat la intenció del Govern d’impulsar "amb consens" una agència balear d’emergències per "fer més eficient i operativa la gestió i l’organització del sector".

91 milions d'euros en desperfectes i 13 morts: el temporal al Llevant de Mallorca, en 10 xifres

Els grups mantenen el perfil baix 

L'oposició ha mantingut un perfil més aviat baix durant tota la compareixença de la consellera i ha evitat fer-li crítiques sagnants, tot i que ha insistit en allò que li ha semblat més qüestionable. La diputada del PP i exconsellera d'Interior Núria Riera ha qüestionat la cronologia exposada ja que, segons ha assegurat, dia 9 a les 16.30 h ja es tenia constància que a Artà havien caigut 100 litres per metre quadrat i ha demanat si s'havien fet simulacres de pluges torrencials perquè els cossos d'emergència actuassin en casos de pluges torrencials. 

Riera també ha insistit en qüestions com el funcionament del sistema de comunicació d'emergències, el moment en què es va avisar dels talls de carreteres o el número de telefonades que el personal de l'112 va haver d'atendre amb només cinc operadors i un cap de sala. 

El líder d'El Pi, Jaume Font, ha donat suport i ha instat a accelerar la creació de l'anunciada Agència d'Emergències de les Illes Balears i en l'automatització dels avisos quan es produeixin determinades crescudes dels nivells d'aigua dels torrents de manera que tinguin un funcionament similar als que tenen les alertes contra incendis forestals. 

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF