Podem s'oposa que els promotors privats gestionin els pisos construïts en sòl públic

Biel Company (PP): “El PSOE està en una cruïlla perquè vol aplicar polítiques del PP però no sap com amagar-ho”

Podem no veu amb bons ulls la mesura prevista pel Govern de cedir sòl públic a promotors privats durant un màxim de 75 anys perquè hi facin pisos. La portaveu del seu grup parlamentari, Esperança Sans, ha assegurat que "han de ser el Govern i les cooperatives els que gestionin l'habitatge públic". El secretari d'Habitatge de Podem, Aitor Morràs, i el conseller Marc Pons tenen previst reunir-se aquesta setmana. "Encara queda temps per poder-ho consensuar", segons la portaveu de Podem. En aquest mateix sentit s'ha manifestat la portaveu del PSIB, Silvia Cano, qui creu que "hi ha marge" per arribar a un acord. Es preveu, segons Cano, que el decret s'aprovi aquest divendres al Consell de Govern, tot i que el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, no ha volgut especificar quan. Només ha dit que serà "en un temps breu".

A la presentació de les 25 mesures extraordinàries  per intentar pal·liar l'emergència habitacional, Pons ha destacat que hi ha "fluïdesa" de comunicació entre els tres membres del Govern balear i també ha dit que han parlat i continuaran parlant amb Podem.

Sans ha recordat les crítiques d'Aitor Morràs, qui considera que implicaria "privatitzar" terrenys útils per fer habitatges sota el control de les administracions, segons va assegurar en unes declaracions a la cadena Ser. "Hi ha molt d'habitatge construït on no viu ningú o que s'està utilitzant per a lloguer turístic il·legal, i que es podria posar al mercat per facilitar l'accés a un habitatge digne i a un preu assequible a totes aquelles famílies o joves que ho necessiten", ha afirmat Sans.

MÉS per Mallorca també veu que hi ha necessitat d'arribar a un consens. "El decret ha de sortir amb l'acord de totes les parts", ha assenyalat la diputada de la formació ecosobiranista, Joana Aina Campomar, qui també creu que a la nova normativa "encara li falta camí per recórrer". Campomar ha assenyalat que el consens també hauria d'incloure el parer dels "serveis tècnics de l'Ajuntament de Palma", ja que diu és on hi ha més problemes d'accés a l'habitatge.

Des de l'oposició, la portaveu parlamentària de Ciutadans, Patrícia Guasp, veu amb bons ulls la mesura prevista pel Govern, i al president del PP, Biel Company, també li sembla encertada i, fins i tot, assegura que “el PSOE està en una cruïlla perquè vol aplicar polítiques del PP però no sap com amagar-ho”. 

En relació amb l'observatori de l'habitatge, la formació morada creu que ha d'estar representat per totes les entitats que fan feina amb totes les famílies per entrar en un habitatge digne. "És per això que pensam que aquestes plataformes haurien de formar part d'aquest observatori i que la Universitat seria una entitat molt adequada per tirar-lo endavant", ha afirmat Sans, qui ha tornat a mostrar rebuig a posar Impulsa al capdavant de l'observatori. "Pensam que és posar la guineu a guardar les ovelles", ha dit.

Un estudi situa les Balears com la comunitat amb més risc de bombolla immobiliària

Com va explicar l'ARA Balears, el Govern vol que el sòl públic per a habitatges se cedeixi als promotors privats mitjançant concursos, en els quals constaran les condicions, com el termini màxim de cessió –de 75 anys– i el preu final dels habitatges. Les empreses que competeixin per aconseguir els terrenys podran tenir més punts, per exemple, si redueixen el preu de lloguer final i el període de cessió respecte dels màxims fixats per l'Executiu. Seran els empresaris privats els que construiran i gestionaran els habitatges que hi facin mentre duri el termini establert. Els podran llogar en cessió d'ús, amb pagaments mensuals, com és habitual, o amb un sol pagament vàlid per tot el termini, com si fos una compra amb data de caducitat.

Una vegada hagi passat el termini establert, el sòl i els immobles que s'hi hagin construït tornaran a ser completament propietat i responsabilitat del Govern. Aquest sistema permet posar al mercat habitatges en modalitats que fins ara no eren gens habituals a les Balears, com aquesta venda durant un termini determinat, que més aviat és un lloguer a llarg termini que es pagaria tot de cop.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF